Blog

«Molts empresaris agafen el capital de les seves firmes per fundar nous negocis familiars»

Diari de Girona. Entrevista a Tom McGuinnes. « Durant la pandèmia, molts negocis no tenien diners per sobreviure. Ha sigut una lliçó dura»

Màxim dirigent d’Empresa Familiar de KPMG Private Enterprise. Considera que aquests negocis seran «els que ens donaran esperança» per al creixement econòmic. A més, percep que les noves generacions de dirigents, més «còmodes amb la tecnologia», estan arribant a aquestes firmes «més ben preparats per liderar».

Ⓟ Espanya té més negocis familiars que altres països?.

Ⓡ Al Regne Unit aquestes companyies representen al voltant del 35% del PIB. A Espanya crec que és superior, al voltant del 40%, de manera que estan en una posició forta. Quan penses en el que està passant als mercats de capitals de les grans empreses, veus que és una situació molt difícil. En canvi, considero que les familiars poden ser els negocis que ens donin esperança en un creixement econòmic més gran. Els últims anys, [a KPMG] estem fent una enquesta d’empreses familiars amb prop de 3.000 negocis de tot el món, i aquesta mostra que són molt importants per a les economies locals, perquè donen feina a milions de persones, paguen molts impostos i són part fonamental per portar creixement de cara al futur.

Ⓟ Creu que per això cada vegada el nombre d’aquestes companyies anirà a l’alça?

Ⓡ Absolutament, perquè, a més, una cosa que està passant en els negocis familiars amb les següents generacions és que, fins i tot si decideixen no fer-se càrrec de l’empresa, molts estan agafant capital d’aquestes companyies per començar una nova firma pel seu compte i, amb això, es converteixen en un nou negoci familiar. Per això hi ha una oportunitat perquè creixi el seu nombre.

Ⓟ Però encara hi ha sobre elles el pensament que la primera generació és la que crea l’empresa, la segona la que l’expandeix i la tercera la que se la carrega. Continua sent així?.

Ⓡ Solia ser veritat, però crec que està canviant. Les terceres generacions que estan arribant ara normalment estan més ben preparades per liderar el negoci i també estan més ben qualificades. A més, les empreses estan sent més astutes a l’hora d’assegurar-se que aquestes generacions estiguin més ben formades per agafar les regnes, per exemple, impulsant que facin un MBA [màster en administració d’empreses] o passant temps en un altre negoci familiar per experimentar aquesta situació.

Ⓟ Creu que un problema habitual com és el de la successió està millorant?.

Ⓡ És un problema que es manté. Una cosa que passa és que acabem de passar per una pandèmia que ha ocasionat un gran canvi. I això ha impactat en les empreses familiars, que han accelerat la successió. Els fundadors, en la covid, van pensar més en el seu propòsit en la vida i molts van decidir donar el relleu a la següent generació, molt abans del que succeïa en el passat. Però una de les coses en què sí que han millorat és a assegurar-se que la comunicació entre la generació original i la pròxima sigui millor. Han establert més tipus de governança familiar per assegurar-se que es donin menys conflictes. Per exemple, amb un protocol que estableix regles clares sobre el que els membres poden fer i quina responsabilitat tenen.

Ⓟ Què ha de tenir sempre aquest protocol?.

Ⓡ Dues coses: instruccions molt clares sobre quins membres de la família poden estar lligats al negoci i quines són les regles per a això, com que estiguin correctament qualificats. Són importants perquè en el passat qualsevol familiar que volia una feina l’obtenia i rebia de vegades una gran quantitat de diners. I, a més, són regles fonamentals sobre què passa si hi ha un conflicte entre diferents parts interessades i com aquest es pot resoldre sense que el negoci se’n vegi perjudicat.

Ⓟ De vegades, quan ja hi ha massa membres implicats, sembla inevitable que l’empresa s’hagi de vendre o, si no, acaba desapareixent. Hi ha una altra solució?

Ⓡ Una vegada que la companyia familiar arriba a la tercera o la quarta generació, al final el negoci ha d’alimentar tots els membres, cosa que és un problema. En la meva experiència, solen passar dues coses: o bé la família ha d’optar per reduir el nombre de membres que poden rebre dividends, que és una decisió molt difícil, o bé es decideix crear una nova companyia en un altre sector on els beneficis són més elevats i, amb això, bàsicament s’alimenta més gent de la família. Són diferents maneres de gestionar aquest tema.

Ⓟ Creu que hi ha una generació en què la família ha de deixar la gestió de la companyia?.

Ⓡ No crec que sigui una cosa generacional, sinó que depèn de l’habilitat dels seus membres. Normalment, quan s’arriba a la tercera generació, el que passa és que aquests no tenen les habilitats per fer créixer el negoci, particularment a nivell internacional. El que es veu llavors és un gran increment en la incorporació en la junta directiva de membres de fora de la família, que fan la firma més forta i són fins i tot més capaços de gestionar els riscos. Durant la pandèmia, molts negocis familiars van quedar exposats, no tenien procediments de risc establerts i quan va arribar la covid no tenien diners per sobreviure. Ha sigut una lliçó dura.

Ⓟ Parla sobre la pandèmia. Pensa que les companyies familiars han resistit millor aquesta crisi?.

Ⓡ Crec que sí, que aquestes empreses tenen al seu ADN la fortalesa de generacions prèvies d’afrontar les crisis millor. A més, tens la generació dels fundadors i les noves anant juntes i aportant diferents habilitats. Les generacions que han viscut altres crisis abans són capaces de transmetre aquest sentiment de tranquil·litat i les noves estan més còmodes amb la tecnologia. Per això les empreses familiars considero que estan en una gran posició per agafar el lideratge.

Ⓟ Un altre dels grans problemes d’aquestes firmes és com portar a terme una expansió. És millor sortir a borsa o buscar nous inversors que entrin a la companyia?.

Ⓡ A Dubai vaig conèixer diverses empreses que tenien exactament aquest problema i, en tots els casos, van apostar per l’entrada d’un nou soci. Però només el deixaven entrar com a soci minoritari, amb potser el 25% de les accions. En canvi, eren més reticents a sortir a borsa perquè pensaven que ferho implicava perdre aquest llegat i els valors del negoci. Aquest és el motiu pel qual els ASG [factors ambientals, socials i de governança] són tan importants, perquè no hi ha bancs o institucions que deixin diners a les empreses familiars si les companyies actualment no tenen una estratègia ASG forta. Aquesta és una possible solució quan s’afronta una dificultat com la d’atraure capital.

Ⓟ L’entrada de fons d’inversió és una alternativa que també està creixent?.

Ⓡ Definitivament, està començant a passar. L’altra font de capital són les family offices. En aquestes empreses que s’han venut, es crea aquesta mena de fons privat amb els seus diners. Estem començant a veure family offices invertint en altres companyies familiars. A nivell mundial hi ha milers i milers de family offices i el 70% s’han creat els últims 10 anys. Això és perquè potser aquesta nova generació arriba i diu: «No volem una empresa de la construcció, la vendrem». Llavors la venen, amb això tenen disponible una bona suma de diners, creen aquest fons privat i decideixen invertir diversificant.