Ministres del salari mínim
El Periódico. Els governs presidits per Pedro Sánchez han renunciat a corregir l’efecte de la inflació en l’impost sobre la renda. Això, segons estimacions del Banc d’Espanya, ha provocat que les famílies espanyoles hagin pagat 11.000 milions més en l’IRPF dels últims anys. Tot i que en cap dels últims exercicis s’han adaptat a la inflació ni la tarifa estatal de l’impost sobre la renda ni l’import de les deduccions, Hisenda sí que ha mirat d’actualitzar altres variables de l’IRPF per evitar que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) –que acumula una alça del 54% des del 2018 fins al 2024– s’hagi traduït en un pagament d’impostos més gran per part dels treballadors amb menys nivell retributiu.
Ara el Govern està a les portes de decidir el nou SMI que ha de regir el 2025. La comissió d’experts recomana una nova pujada, d’entre el 3,4% i el 4,4%, per a aquest exercici. Això suposaria una pujada d’entre 38 i 49 euros per a cada una de les 14 pagues (entre 532 i 686 euros a l’any). El Ministeri d’Hisenda, que dirigeix la vicepresidenta María Jesús Montero, encara evita aclarir si, tal com s’ha fet els últims anys, també retocarà l’IRPF el 2025 per impedir que una part d’aquesta millora salarial se’n vagi al pagament d’impostos.
Qualsevol pujada de l’SMI constitueix un premi per a les arques públiques. La quantia de l’SMI serveix per determinar la base mínima de cotització, i aquesta base també ha pujat un 54% els últims anys. És una de les raons que hi ha al darrere del fort augment de la recaptació de la Seguretat Social els últims anys. Ara Hisenda valora cobrar-se’n també una part, tal com ha avançat el diari El País. O almenys està deixant que s’escampi el dubte. Potser intentarà jugar amb aquesta carta en la negociació dels Pressupostos. La UGT ja ha advertit que no firmarà un acord sobre l’SMI si aquest salari no en queda exempt. Pot ser que sigui el pròxim camp de batalla entre els dos socis de Govern, en el qual s’enfrontarien les dues vicepresidentes: la primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aleshores ministra de l’SMI.