Mig milió d’ocupats i 90.000 aturats a Espanya amb la regularització massiva
Diari de Girona. Un estudi realitzar per l’Airef assenyala que l’economia creixerà en uns 500 milions d’euros anuals i que no es precaritzaran les condicions laborals de les persones que ja treballen.
Espanya sumarà més de mig milió d’ocupats i menys de 90.000 aturats un cop culmini la regularització extraordinària de migrants que es va iniciar a l’abril. Un informe de l’Airef assenyala que l’economia creixerà, tot i que molt lleugerament, gràcies a l’aflorament d’aquesta economia irregular, i que aquest procés no tindrà impactes negatius sobre les condicions laborals de les persones que ja cotitzen a la Seguretat Social.
L’Airef, un organisme independent que fiscalitza l’acció del Govern, ha publicat aquesta setmana una anàlisi sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Hi dedica un apartat a diagnosticar, amb prudència, els possibles impactes del procés iniciat per la Seguretat Social, que donarà permís de treball i residència a centenars de milers de persones.
Les dades presentades tenen un impacte molt superior al que va tenir la regularització de 2005, impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero. La Seguretat Social sumarà més nous cotitzants que persones dependents, i les empreses disposaran d’aquesta mà d’obra, de baixa remuneració, que reclamen sectors com l’agricultura, la construcció o l’hostaleria.
Unes 965.698 persones seran potencialment beneficiàries del procés, si bé finalment se’n regularitzaran unes 762.646. Aquesta estimació no s’allunya gaire d’altres, com la de Funcas, que preveia uns 840.000 beneficiaris potencials. És, però, una mica més optimista que la de l’Estat, que n’anticipa unes 750.000.
D’aquest conjunt, l’Airef considera que un 70% de les persones regularitzables passarien a l’ocupació formal, un 11% passarien a l’atur i el 17% restant no participarien en el mercat laboral. En xifres absolutes, i descomptant la població fora de l’edat de treballar, això representaria 544.474 ocupats més i 88.165 aturats més. El mercat laboral formal espanyol arribaria als 22,5 milions de cotitzants i als 2,85 milions d’aturats.
Quatre vegades més
No és la primera vegada que Espanya duu a terme un procés de regularització extraordinària. Des de Felipe González fins a José María Aznar, passant per Zapatero, diversos governs han impulsat regularitzacions d’aquest tipus. Tanmateix, aquesta serà la més nombrosa pel que fa a beneficiats. La de 2005 exigia requisits més estrictes i que les persones sol·licitants es presentessin amb un contracte de treball signat prèviament per un empresari.
L’actual regularització només exigeix no tenir antecedents penals, haver residit a Espanya durant cinc mesos i poder acreditar una situació de vulnerabilitat. Per això, mentre que la impulsada per Zapatero va concloure amb unes 150.000 persones regularitzades, aquesta en beneficiarà més de mig milió.
Sense efecte crida
L’informe sosté que aquesta regularització no tindrà efectes negatius sobre l’ocupació dels treballadors actuals ni generarà un «efecte crida», tal com denuncien alguns partits conservadors. «Tampoc no es pressuposen efectes a llarg termini sobre el comportament dels futurs immigrants ni sobre la seva incorporació a l’economia formal», recull l’informe.
Sí que tindrà un efecte accelerador sobre els processos de regularització ordinaris que ja estan en marxa. L’Airef considera que, en tres mesos, es concediran papers a un volum de persones que, en condicions normals, trigarien entre tres i quatre anys a obtenir un permís i signar un contracte de treball.
L’impacte social serà contundent, segons l’anàlisi preliminar de l’organisme independent, tot i que limitat en l’àmbit econòmic. L’Airef no preveu que l’economia espanyola se’n beneficiï de manera significativa i, encara que l’aflorament d’aquesta economia submergida serà positiu, l’impacte serà residual, fet que reflecteix les baixes remuneracions que percebran els migrants.