Més hipoteques dels estrangers
Diari de Girona. Els habitatges hipotecats per part de ciutadans de fora d’Espanya arriba a màxims històrics.
Els estrangers van contractar, per primera vegada a la sèrie històrica, més de 30.000 hipoteques a Espanya el 2022, concretament 30.503, segons l’anuari del Col·legi de Registradors. Aquesta xifra és un 33% superior a la del 2021 i està un 30% per sobre de la del 2019, l’últim exercici utilitzat com a comparativa per ser l’anterior a l’esclat de la pandèmia. En paral·lel, el nombre de compravendes que protagonitzen els estrangers a Espanya ha anat creixent de mica en mica els últims anys: el 2013, van adquirir 36.700 immobles residencials i van hipotecar poc més de 10.500. Aquestes xifres s’han multiplicat per deu els últims deu anys, fins a vorejar les 90.000 transaccions el 2022.
La ràtio d’habitatges hipotecats per habitatges comprats va marcar el valor més alt el 2020, quan dos de cada cinc immobles adquirits per estrangers era a través d’un crèdit. Va ser el percentatge més elevat, davant del 30% que s’hipotecava el 2013. El 2021, el percentatge va caure, respecte al 2020, i el 2022 ha continuat el camí baixista. El motiu principal perquè això hagi passat és la pujada dels tipus d’interès que ha executat el Banc Central Europeu (BCE), que té la seva repercussió en l’encariment dels préstecs.
Els estrangers compren habitatges i els hipotequen a tot arreu d’Espanya, encara que predomina la presència a la costa. «A totes les comunitats autònomes s’han registrat increments anuals de dos dígits, i s’ha arribat al nombre més gran d’hipoteques a Catalunya (7.533), Andalusia (5.893) i el País Valencià (5.335)», assenyala el document publicat pel Col·legi de Registradors.
Aquest augment de la presència internacional al mercat nacional podria no acabar-se durant el 2023, malgrat l’alentiment existent. «El 2022, es va produir un increment notori de les compravendes d’estrangers, amb particular intensitat en les transaccions protagonitzades pels no residents. El 2023, la demanda residencial s’ha moderat en general, però, així i tot, el comprador internacional mostra més resistència que el nacional, encara que ara lideren les transaccions d’estrangers residents», explica Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de la taxadora Tinsa.