Més de 10.000 gironins en l'economia submergida | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Més de 10.000 gironins en l’economia submergida

  |   Novetats

Diari de Girona. El creuament de dades de la Seguretat Social i l’Enquesta de Població Activa indica que entre el 5% i el 10% dels ocupats no està donat d’alta.

«Darrera d’un treballador sense contracte i ha un empresari pirata que se n’aprofita», adverteix Maxi Rica (UGT-Girona)

Més de 10.000 gironins treballen sense estar donats d’alta. Si es creuen les dades de l’última Enquesta de Població Activa, que comptabilitza 377.600 ocupats a la província en el tercer trimestre, amb els d’afiliació mitjana a la Seguretat Social al setembre -prop de 364.000-, el resultat és que al voltant de 13.000 gironins van treballar sense contracte o sense la seva corresponent alta d’autònom. És una xifra que ens manté estable en els últims anys i que situa entre el 3% i 5% el volum de treballadors que actuen en l’economia submergida.

Encara que la xifra no pot prendre’s al peu de la lletra a causa de la diferent metodologia que empren –per exemple, l’EPA recull la situació dels ocupats pel seu lloc de residència i l’afiliació reflecteix on estan contractats-, els experts coincideixen que la diferència entre tots dos indicadors reflecteix de forma bastant aproximada el volum d’ocupació irregular.

Les dades gironines queden molt lluny de províncies com Alacant, que lidera el rànquing espanyol amb 140.000 ocupats que no apareixen en les bases d’afiliació de la Seguretat Social; València, amb 105.000; Las Palmas, amb 59.370; Balears, amb 58.710; Toledo, amb 58.450; Cadis, amb 52.600; i Santa Cruz de Tenerife, amb 52.050.

Es tracta en tots els casos de demarcacions amb gran pes del turisme i també de la construcció, dos sectors on tradicionalment s’ha detectat més economia informal, juntament amb l’agricultura

Així i tot cal recordar que hi ha moltes altres activitats on el pes de l’ocupació irregular és molt elevada en tot el país, com les classes particulars, l’ocupació domèstica o els cuidadors.

Per al catedràtic del departament d’Economia Aplicada de la UA i expert en el mercat laboral Hipólito Simón, les dades també es podrien interpretar com «la reacció de certs empresaris a les cotilles que es deriven de la reforma laboral en relació amb l’ús obligatori per defecte de la contractació indefinida».

El secretari general de la UGT a Girona recorda que «darrera d’una persona treballant sense contracte, hi ha un empresari pirata que vol aprofitar-se de la situació de vulnerabilitat per treure guany privat». En aquest sentit lamenta que els empresaris es queixin per una banda que troben professionals, però per l’altra alguns d’ells «devaluen el mercat de treball aprofitant-se de gent sense contracte i pitjors condicions laborals».

En la mateixa línia, la secretària general de CCOO a Girona, Belén López, trasllada «tota la responsabilitat a les empreses, que són les que han de donar d’alta al sistema públic de seguretat social i a les cotitzacions a tots els treballadors». No obstant això, admet l’existència de treball irregular, «la majoria migrants, en situació irregular» i en sectors com l’hostaleria i l’agricultura. «La Inspecció de Treball hauria de fer actuacions més proactives per detectar aquests grups de treballadors que estan en situació irregular», va afegir.

Cobrar part del salari «en B»

Un informe recent d’Infojobs sobre el treball irregular apunta que un 11% dels treballadors espanyols afirma que és habitual «cobrar una part en B» del seu salari. L’estudi afegeix que la majoria de treballadors que cobra en negre són joves menors de 24 anys, i que la comunitat autònoma on més es paga en «B» és Andalusia.

«És molt probable que la situació econòmica de l’últim any, caracteritzada per la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu, hagi accentuat aquesta pràctica», apunta Mónica Pérez, directora de comunicació i estudis d’Infojobs.