Més alt per més temps
El Punt. El darrer any i mig hem viscut una pujada dels tipus d’interès del 4%. Algú que tenia una hipoteca de 100.000 € paga ara més de 300 € més al mes en interessos. Fins fa poc la majoria pensava que el preu del diner baixaria tan ràpid com havia pujat però des de fa uns mesos sembla que no serà així i que serà més alt per més temps (o higher for longer en anglès).
En el món anterior de tipus baixos, els venedors manaven i els estalviadors eren uns desgraciats. Qui venia un pis, una start-up o una inversió tenia la paella pel mànec i imposava les seves condicions. Si no agradaven, la cua de compradors era llarga. Ara tots els que compraven a crèdit han desaparegut.
Als mercats financers, els inversors fa setmanes que tracten d’endevinar quin dels perjudicats del higher for longer ens pot clavar un ensurt d’impagats. Els bancs, que s’han inflat de comprar bons que valen ara un 20% menys. El sector immobiliari, que tot just comença a ajustar els preus. Les empreses més endeutades.
Una de les coses més anormals de l’època anterior era que no només el tipus d’interès era baix, sinó que els diferencials de risc també ho eren. El deute de molt més risc pagava molt poc més que el que era segur. Empreses subprime pagaven un 3% en interessos.
Ara no només tornen a la normalitat els tipus sinó també els diferencials. Això vol dir que qui no tingui una bona classificació de crèdit i hagi d’obtenir deute nou està veient pujar els seus interessos bastant més que el 4% que ha pujat la base. Més que fixar-se en sectors, els inversors s’haurien de fixar en la qualitat del deute i els venciments. Warren Buffett diu que quan baixa la marea és quan descobreixes qui s’estava banyant despullat. El crèdit gratis dels últims 15 anys ha produït molts nudistes.