Blog

A l’hora de la veritat, tanmateix, el més calent és a l’aigüera. El tram que ja s’està executant, que va des de les urbanitzacions dels afores de Tordera fins a la riera Torderola, té les obres a mitges i el Ministeri no ha donat la nova data de finalització. Diari de Girona s’hi ha posat en contacte, però no ha rebut cap resposta, com tampoc la tenen els ajuntaments. Tot i això, fonts properes al Ministeri recorden que diverses obres d’infraestructures estan patint retards pels problemes de subministrament de materials i per tot el context derivat de la pandèmia.

Però més enllà del recorregut que ja està en obres, hi ha un altre tram -el que va des de la Torderola fins al futur enllaç amb l’AP-7 i la C-35- del qual els ajuntaments encara no en saben res. Per tot plegat, els alcaldes i alcaldesses mostren el seu malestar per l’allargament de les obres, tot alertant de la perillositat de la carretera durant els treballs i alertant de l’increment de trànsit ara a l’estiu.

Falta d’informació

L’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, ha demanat una reunió amb la subdelegació del Govern abans de vacances per rebre alguna explicació. «Ningú ens ha trucat ni informat, i tot el que pot haver-hi a nivell d’N-II ho solem saber per la premsa», lamenta. De moment, però, encara estan pendents que els donin dia i hora per a la reunió. Figueras explica que els preocupen dues coses: per una banda, el ritme dels treballs i la data de finalització, «ja que amb tot el tram en obres té un punt de perillositat, especialment ara que vénen les vacances, hi ha molta mobilitat a la costa i l’AP-7 va molt plena». En segon lloc, però, també els inquieta el desenvolupament del següent tram, del qual encara no tenen notícies i que té una major afectació dins del seu terme municipal. Es tracta del recorregut que aniria des de la riera Torderola fins al futur enllaç amb l’AP-7 i la C-35, pel qual encara no els han comunicat que tinguin enllestit el projecte. «No tenim data, quan és un dels punts estratègics», lamenta Figueras.

Per a l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, el desdoblament de l’N-II a la Selva és l’exemple perfecte de com demostrar que una administració no té ganes de fer una obra. «Els treballs es van iniciar fa molt de temps i per fer pocs quilòmetres estan passant molts i molts anys», recorda. En aquest sentit, considera que els treballs haurien d’haver anat molt més ràpid, perquè és un tram pel qual passen molts vehicles i s’hi han produït accidents. «És trist i lamentable que estiguem en aquesta situació», considera.

L’enllaç de Vidreres

Pel que fa al futur enllaç amb l’AP-7 i la C-35, que s’hauria de fer dins del seu terme municipal, tampoc en té cap informació. A principis de 2020 va trascendir que el projecte s’havia de refer arran d’un requeriment de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però de moment no se n’ha sabut res més. Camps creu que els tècnics del Ministeri ho estan estudiant en profunditat, ja que es tracta d’una obra « bastant complexa»: «S’ha de pensar molt bé com donar solució a aquest nus de carreteres», indica Camps, que adverteix que, si no es resol bé, «hi haurà problemes per entrar i sortir de l’autopista, amb tota la problemàtica que ja hi ha durant els caps de setmana».

L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, comparteix la mateixa preocupació que exposen els seus homòlegs. Tot i que aquest tram de la N-II no passa pel seu terme municipal, els seus veïns es veuen molt afectats quan han d’anar a fer gestions o a treballar a localitats com Girona, Caldes o Santa Coloma. Segons Canosa, el retard suposa un increment del perill per als usuaris de la carretera, ja que «unes obres a mitges no donen la mateixa seguretat viària que uns treballs ja acabats». Així doncs, l’alcalde de Blanes exposa que l’endarreriment dels treballs comporta problemes de retards, congestió del trànsit i dificultats per entrar al municipi, no només a l‘estiu -on el trànsit de turistes arriba, sobretot, per la C-32-, sinó pel dia a dia durant tot l’any. «I el pitjor de tot és que estem així des de fa vint anys», assenyala.

A més, el batlle de Blanes tem -tot i que no ha rebut cap comunicació oficial- que els treballs es puguin acabar aturant a causa de l’encariment dels preus, fet que encara suposaria un major problema. Per tant, demana que, si això acaba succeint, es pugui trobar una solució el més aviat possible.

Dos nous viaductes

Les obres de millora que està executant el Ministeri de Transports en aquest tram de carretera consisteixen, entres d’altres, en la construcció de dos viaductes de 160 metres i 110 metres de longitud -un dels quals ja és visible-, així com en la rectificació de revolts per tal que els vehicles hi puguin circular a 80 quilòmetres per hora. Segons el projecte presentat, s’habilitaran vies de servei als dos costats de la carretera i es construirà una nova glorieta.

A més, el contracte també indica que s’han d’executar tasques de drenatge a la riera de Valldemaria i de la Torderola, implantar pantalles acústiques, senyalitzar i abalisar. Posteriorment s’hauran de fer els treballs necessaris de restauració paisatgística i aplicar mesures correctores d’impacte ambiental.

Una dècada de retard

Amb l’adjudicació de les obres de millora de l’N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva, el setembre de 2019, semblava que finalment tirava endavant una obra que portava més d’una dècada encallada. Ja feia molts anys que les administracions del territori reclamaven al Ministeri que millorés o desdoblés aquest tram de 7,3 quilòmetres de longitud a causa de la seva alta perillositat. En un primer moment, el govern del PSOE en va aprovar el desdoblament, però mai va arribar a executar les obres. L’any 2012, tanmateix, el PP va decidir paralitzar el projecte i aprovar-ne un de nou que suposava un condicionament de la carretera per ampliar-ne la capacitat, tot i que renunciava a desdoblar-la.

Però ni tan sols aquesta decisió va accelerar el procés. No va ser fins l’any 2018, ja sota el govern de Pedro Sánchez (PSOE), que el Consell de Ministres va autoritzar la Direcció General de Carreteres a licitar els treballs, cosa que va fer el de gener de 2019. El projecte es va emmarcar en un Pla del Ministeri per tal de millorar la seguretat de la carretera.

Les obres es van adjudicar a la multinacional OHL per 21,3 milions d’euros el setembre de 2019, data en què el Ministeri també va iniciar el procés d’expropiació. Les obres van començar l’octubre d’aquell mateix any, i es van desenvolupar amb normalitat fins a principis de 2020, quan l’arribada de la pandèmia va obligar a paralitzar-les durant uns mesos. De fet, els treballs no es van reprendre fins el setembre de 2020. Des de llavors, els operaris hi han seguit treballant, tot i que les obres han avançat a un ritme lent. Això sí, l’obra en cap moment s’ha tornat a aturar i els pressupostos de l’Estat hi han destinat 10,3 milions d’euros per a aquest 2022.