Les botigues de roba i calçat van a la baixa a Girona per les compres en línia
Diari de Girona. En cinc anys, els establiments de roba han passat de 298 a 265 mentre que de venda de menjar i beure han pujat de 367 a 404. Les noves tecnologies van guanyant pes a poc a poc i han passat de 58 locals el 2018 a 67 a finals de l’any 2022.
Un anàlisi de l’evolució de les activitats comercials a la ciutat de Girona dels darrers cinc anys, per sectors, indica que hi ha algunes tipologies que van a la baixa com ara les botigues de roba i calçat i altres que van a l’alça com els establiments d’alimentació i begudes, així com els vinculats a les noves tecnologies. En part, el mateix Ajuntament de Girona ho atribueix al «canvi d’hàbits» i a «l’augment de la compra en línia».
Segons l’Observatori de l’Ajuntament a data 31 de desembre de 2022, la ciutat disposava d’aproximadament 2.154 activitats comercials, entre les quals predominen les que pertanyen als serveis comercials, els equipaments per a la persona i el comerç quotidià alimentari que, conjuntament suposen el 54,6% del total d’establiments que hi ha amb llicència d’activitats a la ciutat. La xifra es manté similar des de fa anys, fins i tot durant la pandèmia.
Si s’analitzen els comerços dedicats a la venda de roba i calçat, han anat en descens els darrers anys, poc a poc. Si l’any 2018 n’hi havia 298, el 2020 eren 287 i al tancar el 2022 eren ja 205. En canvi, les botigues d’alimentació i begudes passen de 367 a 404 en el mateix període de cinc anys. Pel que fa als articles de la llar també pugen de 93 a 105 i els de noves tecnologies de 58 a 67.
Canvi d’hàbits i preferències
Des de l’Ajuntament gironí han explicat que «els estudis comercials observen a llarg termini i des de la pandèmia, canvis d’hàbits de compra dels consumidors i l’augment de compra en línia en aquest tipus de productes». En aquest sentit, assenyala que «els consumidors són més conscients i manifesten que la crisi provocada per la Covid-19 els ha fet canviar els hàbits, les preferències i la forma de comprar».
Exposen també que «la tendència és a incrementar la despesa relacionada amb la llar i l’oci» com ara en l’alimentació, la llar, l’oci o la informàtica i l’electrònica i disminuir la considerada «més sumptuària». Tanmateix, indiquen que «és un fet molt conjuntural que pot revertir ja que hem superat la crisi de la pandèmia». Fonts municipals, a més a més, detallen també que, de moment, el descens es considera «poc significatiu en comerços físics per extreure conclusions definitives».
Des deGirona CentreEix Comercial, l’entitat que aglutina més associats de la ciutat, han posat de manifest però que a l’entitat el percentatge més alt continua essent el d’establiments de moda, tant d’home, com de dona i nens i de complements. Sobre el total d’associats, un 46% correspon a moda; un 13% a esports; i un 7% a parts iguals correspon a establiments diversos.
Menys bars, més restaurants
En l’estudi de l’evolució dels sectors comercials, també s’aprecia un descens notable de bars i, en canvi, un augment de restaurants. Els bars passen de 349 l’any 2018 als 201 de l’actualitat i, per contra, els restaurants, pugen de 240 a 294 en el mateix període. L’exalcaldessa Marta Madrenas, posava en valor aquest increment per destacar la importància de la gastronomia per l’economia de la ciutat.
Fonts municipals han matisat que «no es poden treure conclusions a llarg termini ja que els canvis provenen de la regularització de les classificacions». En aquest sentit, apunten que les dades «mostren un trencament de la sèrie històrica més que una tendència o una variació conclusiva» i que « una situació sobtada d’aquest tipus no es dona habitualment en l’economia».