L’ocupació es desacobla del creixement per la temporalitat
Diari de Girona. Els experts, que veuen alentir-se l’activitat, atribueixen el bon moment que viu el mercat laboral als llocs de treball conjunturals.
Després d’una caiguda del 10,8%, l’economia espanyola havia de rebotar de manera espectacular aquest any. Creixerà, però menys del que s’esperava. De fet, amb l’excepció del Govern, que manté la seva estimació d’un augment del producte interior brut (PIB) del 6,5% aquest any i del 7% el que ve, sota la qual s’ha elaborat el pressupost per al 2022, ningú espera que es recuperin els nivells anteriors a la covid fins el 2023 i tots els pronòstics apunten a un creixement per sota del 5%.
I tot això mentre el mercat laboral registra un rècord darrere l’altre, amb un atur que ha caigut fins als nivells del 2008 i una ocupació que ha experimentat el millor novembre en 20 anys. Per què aquest desacoblament? Els experts ho atribueixen en bona part a la temporalitat, un dels eixos en la negociació de la reforma laboral entre els agents socials i el Govern, que genera més ocupació en els moments de bonança, però la destrueix amb més celeritat en els de recessió o crisi.
L’últim organisme que ha retallat substancialment les previsions per a aquest any i el que ve és l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que situa el creixement aquest any en el 4,5%, 2,3 punts menys del que va estimar al setembre; i en el 5,5% per al proper exercici, 1,1 punts menys. I això amb una ocupació disparada. «L’economia espanyola registra una evolució de l’ocupació més cíclica que altres economies europees. L’ocupació és més elàstica. Per cada 1% de creixement es genera més ocupació, però més temporal i per cada descens es perd més ràpidament», explica Pedro Aznar, professor d’Economia d’Esade. Aquesta escola de negoci elabora cada any un estudi, anomenat Diana Esade, on analitza el grau d’encert en les previsions, que, en un context com l’actual, encara es fan més difícils.
Rebot menor de l’esperat
La veritat és que malgrat la caiguda del 2020, s’està registrant un rebot, encara que menor del que s’esperava, però «relativament ràpid» i amb menors danys que a la crisi del 2008. Mecanismes com els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han frenat una escalada més gran de l’atur i dels concursos de creditors en no carregar fins ara les empreses amb tants costos laborals durant el gran confinament per la pandèmia. Els afiliats a la Seguretat Social, situats en 19,7 milions al novembre, han crescut un 3,84% en taxa interanual. El PIB, al tercer trimestre, ho va fer un 2,7%.
Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, també assegura que l’alça més gran de l’ocupació que del PIB revela que hi ha molta ocupació temporal, és a dir, conjuntural. I pel que fa a les previsions, «realment és molt complicat» fer-les, amb molta incertesa i canvis molt ràpids relacionats amb la covid, adverteix. Tot i que el turisme nacional s’està recuperant, l’estranger es veu afectat per problemes com la nova variant del virus òmicron, cosa que afecta una economia com l’espanyola, tan lligada al turisme. A més de la covid hi ha una sèrie de variables, com l’escalada de la inflació o l’escassetat de subministraments, que afectaran el creixement.
La rematada a les retallades de previsions arribarà després de la reunió del consell del Banc Central Europeu (BCE) del 16 de desembre. Aleshores, el Banc d’Espanya, el governador del qual, Pablo Hernández de Cos, ja va anunciar que rebaixarà les seves previsions situades en el 6,3% per a aquest any i el 5,9% per al que ve, anunciarà les seves noves estimacions. Una primera pista de per on aniran els càlculs la recull un estudi de l’institut monetari segons el qual els colls d’ampolla a la cadena de subministrament costaran al voltant d’un punt de creixement en només un any. Un total de 20 entitats i serveis d’estudis recollits al panell de Funcas ja van revisar de forma dràstica la previsió de creixement fins al 4,8%, 1,4 punts menys del que es va estimar fa dos mesos. Però una de les retallades més importants va ser la de la Comissió Europea, amb el 4,6% per a aquest any i el 5,5% a l’exercici proper. A això s’hi uneix un quart trimestre, amb el període de consum del Black Friday i el Nadal, marcat per la inflació i les dificultats de subministrament.