L’oci nocturn exigeix un mapa dividit en zones per si tornen les restriccions
El Punt. Vol el territori dividit geogràficament per evitar noves restriccions i mesures ‘generalitzades’ i ‘arbitràries’. Denuncien la falta d’ajudes del govern.
Quan falten pocs dies per començar a vendre les entrades de Cap d’Any i els sopars d’empresa i quan l’alarma per una nova onada de la Covid-19 comença a sonar, l’oci nocturn demana a la Generalitat “seguretat jurídica” i ja ha sol·licitat una reunió amb Salut i Interior per parlar de les previsions. Davant una possible nova onada de contagis per la pandèmia, el sector més perjudicat del país –el que va obrir més tard, el 8 d’octubre passat, després de quasi 18 mesos de tancament i restriccions– no es vol ni imaginar nous tancaments “generalitzats” i demana, com ho està fent des de fa temps, “un escalat de nivells d’alerta diferenciats geogràficament en funció de la incidència de la pandèmia perquè així els locals puguin saber en quines condicions podran treballar i quines obligacions tindran en cada moment segons l’evolució de les dades, cosa que els aportarà seguretat jurídica i previsió”. “No podríem assumir nous tancaments i restriccions generalitzades, fruit del desgavell i les decisions arbitràries de la Generalitat, que han arruïnat molts negocis. Exigim que es divideixi el país en zones, de manera que si en alguna hi ha un rebrot es puguin posar restriccions només en aquest territori però mai a la resta”, va explicar ahir Joaquim Boadas, secretari general de la Fecasarm, una de les patronals de l’oci nocturn.
La Fecasarm (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals) recorda que la Generalitat encara no ha aprovat la cinquena línia d’ajuts que va prometre (i no va quantificar) i denuncia que l’administració els està “marejant” fent-los anar d’un departament a un altre. “Anem a Salut i ens diuen que anem a Empresa; anem a Empresa i ens diuen que anem a Economia, i a Economia tiren pilotes fores”, relata Boadas, que explica que el sector reclama que aquesta compensació que se’ls va prometre sigui de 100 milions d’euros. “Volem 100 milions, tot i que això no és res tenint en compte que el sector (de quasi 4.000 locals i 37.000 treballadors) ha tingut pèrdues de més de 6.000 milions i molts negocis sense aquesta ajuda no passaran l’hivern”, explicita. Adverteix que a finals d’any “es veurà quins locals no han pogut superar la pandèmia i han d’entrar en concurs de creditors”.