Turisme esportiu: molt camp per córrer
El Punt. Lloret és l’escenari, fins avui, del primer Congrés Mundial de Turisme Esportiu, coorganitzat amb l’Organització Mundial del Turisme. Abans i després de la pandèmia, es consolida com un segment amb demanda a l’alça i flexible.El turisme esportiu ja era abans de la pandèmia un segment a l’alça, i ara que les fronteres de restriccions s’alcen un dia aquí i un altre allà, i que moltes persones han descobert o recuperat l’activitat física com a afició, és una doble oportunitat per als empresaris del sector i les destinacions –grans o petites–. Per divulgar-lo, l’Agència Catalana de Turisme i l’Organització Mundial del Turisme (OMT) de les Nacions Unides han organitzat la primera edició del Congrés Mundial de Turisme Esportiu, que va començar ahir a Lloret de Mar i s’acabarà avui. En les primeres ponències, que es van dur a terme ahir, es va concloure que la Covid-19 no ha alterat creixements, cada cop que hi ha hagut desconfinaments, i que és una bona opció per desestacionalitzar l’ocupació de llits i la demanda de serveis com ara la restauració. Els clients poden anar des d’esportistes professionals –en competicions o estades d’entrenament amb condicions climàtiques més benignes– fins als amateurs –d’infantils a jubilats–, passant pels familiars, esportistes aïllats que cerquen experiències pel seu compte o el públic dels grans esdeveniments i competicions.
El pastís mundial, segons el consultor neozelandès Terry Stevens, va fer moure 800.000 milions de dòlars a tot el món l’any 2019, i “no té límits”. La Covid-19 ha estat un sotrac considerable, però allà on han tornat a la “nova normalitat”, els usuaris s’han disparat. Des dels Estats Units, un altre dels ponents, Tim O’Donoghue, destacava que al seu comtat, on hi ha els parcs de Yellowstone i Grand Teton, amb cinc i quatre milions de visitants el 2019, respectivament, les xifres han crescut un 20% després de la primera fase de la pandèmia, i sense estrangers.
La tendència a l’esport i les escapades rurals és extrapolable a Catalunya. Aquí també s’han salvat temporades, a excepció de Barcelona capital, amb públic de proximitat. I l’esport i les activitats físiques –des de l’excursionisme fins a l’escalada, passant pel caiac i el ciclisme– en espais naturals, o disciplines de nova generació, com ara el paddle o el break dance, fan moure cada cop més públic, amb permís de triatlons o maratons massives.
Des de l’associació internacional turística Skal, Lavonne Whitman destacava que la generació de joves nascuts a partir del 1996 i practicants d’esport ha començat a viatjar en plena pandèmia i demanen un nou model, amb menjar sa i llocs per entrenar-se o practicar l’esport. I des de Malta, illa mediterrània i alhora estat, Leslie Vella destacava que, a més del sol i platja i el submarinisme o l’snorkel, estan allargant estades amb altres activitats, com ara l’escalada o el senderisme, durant tot l’any. És una oportunitat per generar nous llocs de treball, amb formació, i “un porter mediocre pot esdevenir un gran monitor de tennis”, defensava Stevens, enmig de les veus que demanaven que administracions i empreses planifiquin formació i ajuts per a la reconversió d’establiments.
Més sostenibilitat
Dins del nou paradigma, però, no s’obvia la necessitat de seguretat davant la pandèmia, i efectes com ara que als més petits, un cop desconfinats, els costa més sortir de casa i fer esport. L’escenari, així, imposa ara mateix seguretat davant la Covid-19, però amb la mirada més llarga Kilian Jornet va posar l’accent en la sostenibilitat, amb ple suport a taxes turístiques i controls per accedir a zones protegides, o a controlar la participació en proves d’alta muntanya, per no malmetre espais sensibles.
També va centrar la mirada en detalls, com ara samarretes, ampolles o equipament que es regalen en proves, i que acaben a l’abocador ple de plàstics. I va defensar un model de proximitat, reduint distàncies per a proves o que no impliqui agafar el cotxe per entrenar. I entre altres veus, experiències per regenerar, amb donatius o taxes, les zones que es visiten, i potenciar la relació entre visitants i habitants. Un nou model.
Un sector que mou 558 milions anuals a Catalunya
El turisme esportiu ha anat creixent en els darrers anys i, tot i el fre per la pandèmia, s’espera que sigui un dels puntals del sector. El ventall de demanda va de grans esdeveniments a escapades.
El turisme esportiu suposa ara mateix un negoci directe de 558 milions anuals a Catalunya, dels quals 269 amb un impacte directe en les empreses, segons el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, que va apostar per “potenciar-lo” en els pròxims anys. Per Torrent, que va obrir el congrés, la cita és una oportunitat per “mirar cap al futur en uns moments en què el sector ha d’afrontar un debat molt necessari”, i “avançar cap a un turisme responsable i sostenible gràcies a la diversificació, la diferenciació i la desestacionalització”.
D’altra banda, el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Zurab Pololikashvili, va subratllar per videoconferència que “aquest congrés és un missatge clar que el sector del turisme està preparat per tornar a rebre els turistes, i aquí la recuperació del turisme esportiu hi juga un paper important”.
Per Torrent, entre els punts forts de Catalunya hi ha “grans esdeveniments d’atracció global, clubs esportius de seguiment mundial, la geografia, el clima i unes infraestructures de primer nivell”, que es poden explotar, però amb noves opcions, com ara l’esport inclusiu, o clubs i tornejos de col·lectius ara minoritaris, com ara femenins o d’equips LGTBI.
Les opcions són múltiples, i van des dels esdeveniments massius, com ara Jocs Olímpics –amb el debat pendent dels d’hivern als Pirineus– o la continuïtat d’esdeveniments de motor al Circuit de Catalunya, a apostes com ara el MIC o esdeveniments sectorials o regionals, tenint en compte que en el futur, ara mateix, sembla que s’haurà de reduir el radi dels desplaçaments.