Llargues negociacions a la UE sobre la reducció de la pesca d’arrossegament
La Vanguardia. Espanya manté que els informes no tenen en compte els esforços del sector
La seu del Consell Europeu va ser ahir l’escenari d’unes llargues negociacions per intentar tombar la proposta de la Comissió Europea de reduir dràsticament els dies de pesca d’arrossegament a la Mediterrània. Al tancament d’aquesta edició, entrada la mitjanit, encara s’estava enllestint un acord sobre el marge permesa per a aquesta flota, una cosa que preocupava enormement el sector a Catalunya després que l’ Executiu comunitari pretengués que els dies de treball siguin només 27 a l’any, gairebé un 80% menys del que es pesca actualment.
Tot s’estava abordant en la reunió de ministres europeus d’Agricultura i Pesca celebrat aquests dies a Brussel·les, que ha d’acordar les quotes pesqueres per al 2025. Espanya, Itàlia i França, els països afectats sobre els arrossegadors al Mediterrani, van arribar amb un front comú contra la proposta de la Comissió Europea. Però, segons van dir fonts diplomàtiques durant el dia, la negociació estava sent molt difícil.
Els pescadors de les comunitats autònomes afectades es manifesten per segon dia a Madrid
Bàsicament perquè el 2019 els pescadors d’ arrossegament tenien 220 dies de pesca a l’any, el 2023 van baixar a 130, i ara la Comissió Europea pretén que es redueixin a 27 el 2025, una proposta tan radical que complica molt el marge d’ entesa. Aquest tipus d’acords es tanquen per majoria qualificada, de manera que Espanya, Itàlia i França només necessitaven un país més –un extrem no gaire complicat– per bloquejar la proposta comunitària. Però la intenció d’aquests països era arribar a una posició compartida abans de tombar totes les quotes pesqueres.
Al principi, Espanya esperava negociar ahir amb una nova proposta presentada per Hongria, país que exerceix la presidència de torn del Consell de la UE, però que aquesta es va fer esperar al llarg del dia i, al final, tot es va endarrerir fins passades les 23 hores, quan la presidència hongaresa va començar a circular una proposta de compromís. “Estem duent a terme discussions molt difícils, i el marge de maniobra és molt reduït per trobar una solució”, va avisar el ministre hongarès d’Agricultura, István Nagy, en una roda de premsa. L’afer es complica encara més perquè es tracta de la primera cimera d’Agricultura i Pesca del nou comissari de Pesca, el xipriota Costas Kadis, que sembla sensibilitzat amb les peticions dels països interessats, però que es troba amb poc marge de maniobra per haver heretat la proposta de l’anterior Executiu comunitari.
La proposta de la Comissió s’emmarca dins d’un pla plurianual adoptat el 2019, en vigor des del 2020, que tenia l’objectiu d’aconseguir per al 2025 l’anomenat rendiment màxim sostenible de diverses espècies per garantir que la seva població no desaparegui. Fins aquest any hi havia un període transitori que ja ha suposat una reducció del 40% dels dies de pesca, però Brussel·les considera que els esforços no són suficients citant unes evidències científiques que demostren que algunes poblacions de peixos, com el lluç, estan en una mala situació.
Tot i això, un dels arguments espanyols contra aquesta proposta comunitària és que els informes científics estan desactualitzats i no tenen en compte l’esforç fet per la flota els últims cinc anys ni la recuperació de les espècies afectades, quan els últims cinc anys ja treballen un 40% menys que el 2019.
El director de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Antoni Espanya, va manifestar ahir a Brussel·les el seu “rebuig frontal de la proposta” comunitària, ja que creu que és “una invitació a abandonar la pesca”. En el mateix sentit, Antoni Abad, president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, va manifestar que, si no s’aconsegueix bloquejar la proposta de l’ Executiu comunitari, serà “la mort del sector” i d’altres dependents. Pescadors de totes les comunitats autònomes del Mediterrani van parar ahir per segon dia consecutiu
i es van concentrar altre cop davant de l’edifici de la Comissió Europea a Madrid per manifestar-se contra la iniciativa comunitària.