L’interès de les hipoteques cau al nivell més baix des del gener del 2023
El Periódico. L’interès mitjà dels nous crèdits per a la compra d’habitatge ja s’ha abaratit en 0,55 punts percentuals des del màxim a què va arribar l’agost de l’any passat
La suavització de la política monetària impulsada pel Banc Central Europeu (BCE) arran de la forta caiguda de la inflació i la debilitat econòmica de la zona euro dels últims mesos s’està notant de manera creixent en l’oferta de crèdit dels bancs. Així, el tipus mitjà de les hipoteques concedides per les entitats espanyoles a l’agost va ser del 3,38%, el nivell més baix des del gener del 2023 (3,25%), segons el Banc d’Espanya. L’interès mitjà dels nous crèdits per a la compra de vivenda ja s’ha abaratit en 0,55 punts percentuals des del màxim que va assolir l’agost de l’any passat (3,93%). Tret que hi hagi una sorpresa, aquest descens continuarà a curt termini.
També és notable la rebaixa del preu de les assegurances que els bancs contracten per cobrir-se de pèrdues en crèdits com les hipoteques. L’índex interest rate swap (IRS) mesura el tipus mitjà dels derivats financers que els bancs contracten per no perdre diners amb els préstecs si els interessos del mercat pugen o baixen més enllà de certs nivells. El setembre, l’IRS a cinc anys –el que el Banc d’Espanya utilitza com a referència– es va situar en el 2,336%, és a dir, gairebé un punt per sota del nivell que registrava el mateix mes del 2023 (3,312%).
Tots aquests tipus estan baixant perquè segueixen la batuta que els marca el BCE, que intenta anticipar els moviments del preu oficial dels diners a la zona euro. El Banc Central va retallar els tipus al juny i al setembre, i la seva presidenta, Christine Lagarde, fa uns dies va deixar la porta oberta a tornar-ho a fer el 17 d’octubre. L’ombra més gran que plana sobre aquesta previsió és l’efecte que el conflicte al Pròxim Orient pugui tenir sobre els preus de l’energia.
Més entitats amb rebaixes
Els bancs ja s’han anat anticipant a aquests moviments, com constaten diverses firmes de comparació de productes financers i assessoria hipotecària. «Des del juny, més de 12 bancs han reduït l’interès en les hipoteques fixes. És possible trobar tipus fixos per sota del 2,5%», assenyala Miquel Riera, analista de HelpMyCash. «Podríem veure com més entitats se sumen a les rebaixes», afegeix Pedro Ruiz, de Kelisto.es.
En la mateixa línia, Simone Colombelli, d’iAhorro, estima que si els tipus continuen baixant, els bancs deixaran de ser tan reticents a concedir hipoteques per sobre del 80% del preu de compravenda. «La banca també es mostra cada vegada més favorable a concedir hipoteques», adverteix.
Els bancs esgrimeixen que el crèdit és més barat a Espanya que a Europa per explicar que els tipus dels dipòsits als particulars hagin pujat menys en els últims dos anys que en aquests altres països. El cost mitjà de les noves hipoteques a Espanya és el quart més baix de l’Eurozona.
A canvi, el tipus mitjà dels nous dipòsits a termini (2,61%) també es troba per sota de la mitjana (2,96%) i és el sisè més baix del nostre entorn. No obstant això, el tipus mitjà dels nous crèdits al consum a Espanya (7,82%) està lleugerament per sobre de la mitjana de l’euro (7,76%) i és el desè més elevat.
El PP i el PSOE s’esbatussen per la vivenda: ¿és un negoci o un dret?
El Partit Popular va exigir ahir al Govern que convoqui una taula on estiguin presents administracions públiques, comunitats autònomes, ajuntaments, el sector i experts per establir «de manera immediata» solucions en matèria de vivenda. La fórmula del PP passa per «generar confiança als inversors» amb l’objectiu de crear una gran quantitat de vivendes a preus assequibles, cosa que, segons la seva opinió, passa per disposar de més sòl al mercat i fer reformes legislatives per reduir els tràmits administratius.
El Partit Socialista va respondre ahir mateix a totes aquestes propostes i va emplaçar el PP a «deixar de boicotejar» la llei de vivenda i a aplicar-la en aquelles comunitats autònomes on governen, com ja passa a Catalunya. Els socialistes critiquen als populars que únicament vegin l’habitatge «com un negoci», i no com el que consideren que realment és: «un dret».