Limitaran els habitatges d’ús turístic al Barri Vell de Girona
El Punt. L’Ajuntament fixarà un màxim del voltant del 15% de pisos turístics respecte dels immobles, quan acabi la suspensió d’alta de llicències. Els detractors dels establiments, satisfets a mitges, veuen en la decisió un cop de volant estrany.
L’Ajuntament de Girona fixarà un nombre màxim d’habitatges d’ús turístic (HUT) al Barri Vell. L’equip de govern, de Junts i ERC, hi establirà un límit al voltant del 15% respecte del nombre total de finques.
El consistori preveu aprovar per ple una moratòria de dos anys que suspendrà l’alta de noves llicències d’HUT. El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), afirma que la suspensió permetrà “pensar una normativa sense que li vagin florint noves llicències o planejaments”.
La figura amb què treballarà l’Ajuntament podria ser un pla especial d’HUT o bé la modificació del pla general. Abans del final de la moratòria, l’equip de govern vol tenir la normativa feta. “El que intentarem d’entrada és establir un instrument que fixi uns percentatges que no se superin. Amb caràcter majoritari s’entén un percentatge raonable, que podria ser un 12% o un 15% ”, assenyala el regidor responsable d’Activitats.
Martí explica que l’equip de govern ha esperat a tenir els resultats de l’estudi sobre l’impacte dels HUT en el preu del lloguer per prendre una determinació. També ha tingut en compte –diu– el treball del pla local d’habitatge i l’estudi sobre equipaments buits al Barri Vell, que ha coordinat l’arquitecta Itziar González.
L’alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), va presentar l’estudi el 2 de juliol. Fa dos mesos explicava que no hi havia motiu per prendre decisions. Ara, en canvi, l’equip de govern intervé en el nucli antic. “No tindria gaire sentit fer-ho a tota la ciutat”, assenyala Martí, que recorda que això, a més, podria contravenir la directiva europea de serveis.
La plataforma Més Barri, Menys Pisos Turístics es va constituir anys enrere, impulsada per l’associació cultural Burg de Sant Pere. Denuncia les dificultats d’accedir al lloguer al Barri Vell, cosa que atribuïa a l’augment constant d’HUT: de 205 de comunicats a l’Ajuntament el 2015 es va passar a 896 el 2019. A més, amb dades de la plataforma, el 2019 el 17,97% dels habitatges del barri eren allotjaments turístics.
“Sensació agredolça”
El portaveu de la plataforma, Adrià Plazas, explica que han treballat per “posar sobre la taula un problema que és molt greu”, com és l’accés a l’habitatge. Ho han fet –diu– al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Gironès i el Sindicat de Llogateres. Ara tenen “una sensació agredolça” perquè “hem aconseguit una cosa”, però sense conèixer-ne detalls.
Per la plataforma, l’Ajuntament deixa escapar l’oportunitat de fer la moratòria a tot Girona, tal com es va aprovar en una moció l’11 de maig del 2020. “Què més ha de passar perquè l’Ajuntament consideri l’habitatge un dret i no una mercaderia?”, es pregunta Plazas. La plataforma es va queixar a l’equip de govern en l’última sessió de la taula de l’habitatge, el 22 de setembre.
Plazas recorda que el país viu en “emergència habitacional”. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el primer semestre hi va haver 786 desnonaments a les comarques gironines, és a dir, més de quatre al dia de mitjana.
L’Ajuntament de Girona podria seguir, d’alguna manera, les passes dels de Lloret de Mar i Tossa. Fa tres anys, l’equip de govern lloretenc, llavors de CiU, PSC i ERC-Avancem, va aprovar un pla especial d’habitatges d’ús turístic (HUT) i, fins i tot, una ordenança específica. Abans, el 2016, havia aprovat una moratòria i suspensió d’altes d’un any. El pla lloretenc afecta tota la ciutat i autoritza que hi hagi un 10% d’HUT sobre el parc total d’habitatges. A Tossa, van modificar el pla especial del 2016 i també van aprovar un pla especial i una ordenança. A la resta de la demarcació a Esponellà i Vilademuls (Pla de l’Estany) i a Mieres (Garrotxa) han aprovat una moratòria, de moment. Ha anunciat que ho faran a Besalú (Garrotxa).