L’«hotel dels russos» s’omple d’ucraïnesos
Diari de Girona. Els turisme rus perd pistonada a la Costa Brava, però altres nacionalitats prenen el relleu.
Un matrimoni rus que fins fa poc es deixava veure pel mercat de Sant Feliu de Guíxols comprava fruita així: ella, assenyalant les peces més vistoses, deia: «tot». I la venedora obeïa i ficava totes les fruites en bosses sense deixar ni una sola peça a la seva caixa. Després, maduixes, taronges i la resta de fruites es convertien en elements decoratius als salons de casa seva, fins que s’oxidaven sense que ningú els clavés la dent, senyal que indicava al matrimoni que era hora de tornar a buscar més fruita al mercat. Aquesta és només una de les moltes anècdotes que han deixat a la Costa Brava turistes russos, indescriptiblement més rics que els espanyols, que abans abundaven i que ara, després de la pandèmia i la Guerra de Putin, escassegen. Se’n notarà l’absència? L’hotel Alàbriga, de categoria cinc estrelles gran luxe, es va inaugurar fa cinc anys sobre la badia de Sant Pol i és un bon lloc per preguntar-ho. Percebut pels locals com un hotel construït per i per a russos, no va trigar a ser més conegut popularment com «l’hotel dels russos». És, sens dubte el més opulent de la Costa Brava, amb habitacions que costen per nit el doble del salari mitjà a Espanya. La seva subdirectora, Irina Zaychykova, respon a la pregunta de si un lloc com aquest es pot sostenir sense els turistes russos: els va millor que mai. És més, aclareix, l’hotel es vol alliberar del sobrenom perquè els clients d’aquest país ja són una minoria. Aquest mes d’agost, exemplifica, els seus hostes són sobretot ucraïnesos. Pel que sembla n’hi ha de tan rics com els russos i europeus.
El cas de l’Alàbriga no permet treure conclusions sobre els efectes de la interrupció del turisme rus a la Costa Brava, però sí que dóna alguna pista: Catalunya compta amb racons turísticament tan desitjats que pot canviar de parella sense separacions traumàtiques. L’amo d’una immobiliària de S’Agaró, de nacionalitat russa, compara l’escenari que ha provocat el conflicte ucraïnès amb les turbulències del procés. «Llavors hi va haver propietaris de Madrid, Santander o València que van voler vendre casa seva. Però de seguida les van comprar catalans o francesos, o altres estrangers. Ara els russos ja no poden comprar cases perquè els bancs no volen els seus diners, però se les estan quedant holandesos, anglesos o ucraïnesos. A la Costa Brava tot es mou», raona perquè s’entengui per què a aquest destí no li faltaran mai pretendents. «No és just», vol afegir aquest empresari abans d’acabar una trobada per a la qual prefereix no identificar-se, que s’hagin proscrit els diners russos «fins i tot quan es demostra que s’ha guanyat legalment». Consultat sobre si algunes màfies russes van comprar propietats immobiliàries per blanquejar diners bruts quan els diners russos no estaven tan proscrits, l’empresari, que admet els rumors, respon que desconeix si són certs.
L’hotel Alàbriga disposa de 29 habitacions que són en realitat apartaments. Al principi, la societat que va impulsar l’hotel fa cinc anys, que va estar participada per socis d’origen alemany i kazakh, segons Zaychykova -i també rus, segons altres fonts consultades per aquest diari-, es va bolcar en promocionar-lo només a Rússia. D’allà venien gairebé tots els hostes. «Però amb la pandèmia van deixar d’arribar els russos» explica Zaychykova , que subratlla que va ser llavors, i no ara amb la guerra, quan van començar a virar i a buscar una clientela més europea. «Vam abaixar una mica els preus i van començar a venir espanyols i francesos», diu. El 2021 van tornar a pujar les tarifes. I aquest 2022, gairebé sense russos allotjats a l’hotel, les tarifes han recuperat el seu esplendor i està essent el seu millor estiu. Només un dels 29 apartaments està lliure aquest 18 d’agost. Zaychykova el mostra: té 300 metres quadrats dividits en dues plantes i una terrassa que treu el cap sobre la platja de Sant Pol. Cada nit costa 2.500 euros.
Sense vols russos
Fins l’arribada de la pandèmia, la Costa Brava havia estat un destí predilecte per als russos. Els més acabalats buscaven llocs com l’Alàbriga o l’hotel de La Gavina -ubicat a l’altre extrem de la badia, i escenari de la mítica sèrie Tres Estrelles, que va produir El Tricicle a la dècada dels noranta- i els més normals el rebombori de Lloret de Mar. Comptaven amb vols directes fins a Girona que operava la companyia Pobeda. Però tot allò va acabar amb la pandèmia, i ha quedat enterrat amb la guerra. «Una parella que tingui un fill i vulgui venir fins a la Costa Brava des de Rússia ha de volar primer fins a Finlàndia i s’acabarà gastant entre anada i tornada uns 6.000 euros», explica Zaychykova. I venir a Espanya si la Unió Europea nega els visats als ciutadans russos deixarà de ser només car per ser també impossible. Per això, els negocis com l’Alàbriga volen deixar de ser percebuts com a russos i s’han obert a rics d’altres països, com ara Ucraïna i el Kazakhstan o Espanya i França.
A l’Alàbriga hi treballen persones russes i ucraïneses. Quan van obrir a l’abril –durant els mesos de gener, febrer i març estan tancats– van fer una reunió per parlar de la guerra. Zaychykova diu que no hi ha hagut problemes entre ells, i diu que tots van portar roba per enviar Ucraïna. Tampoc hi ha hagut frecs entre els clients russos i ucraïnesos que han coincidit aquests mesos. És més, afirma, l’anomenat «hotel dels russos» va canviar les tarifes per facilitar l’arribada de famílies ucraïneses durant els mesos d’abril, maig i juny. Per a aquestes famílies que fugien de la guerra, i que van haver de marxar quan va començar la temporada alta, l’hotel va oferir estades llargues sense esmorzars i amb dues neteges setmanals a una tarifa inferior, que seguia estant a l’abast de molt pocs refugiats.