L’hivern suau
Diari de Girona. Acabem una tardor més temperada del que esperàvem, tant en termes econòmics com climatològics. Quant a les temperatures, si es tracta d’una mostra més de l’escalfament global, aquesta vegada ha jugat a favor nostre perquè s’ha traduït en menys demanda d’energia i una tensió econòmica menor de l’esperada.
No ha estat només la climatologia la que ha jugat al nostre favor. Les lliçons de política econòmica arran de la crisi financera encetada el 2008 sembla que són prou recents per no tornar a caure en les cures de cavall que van enfonsar l’economia europea aleshores. Malgrat que el BCE ha hagut d’apujar els tipus d’interès, ho estan fent de moderadament i sense presses. A més, s’han establert mecanismes per limitar els augments en el cost del deute dels països més fràgils i s’ha frenat una eventual espiral de desconfiances dels mercats i de costos financers difícils d’assumir per parts d’estats com Espanya i Itàlia.
D’aquesta manera, els estats han pogut articular mesures antiinflacionistes i anticícliques, i ho han fet amb més intensitat i més encert -recordem els malaguanyats plans E de Zapatero- que aleshores: desvinculació del preu del gas en la formació dels preus elèctrics, rebaixa lineal del preu dels combustibles, allargament dels períodes d’amortització dels préstecs concedits a les empreses amb motiu de la pandèmia, pacte amb la banca per protegir les famílies més vulnerables de l’augment de les hipoteques… Tot plegat ha conduït a una rebaixa de les tensions inflacionistes, especialment a Espanya -que a hores d’ara assoleix la taxa més baixa d’Europa- i, per extensió, de la davallada del poder adquisitiu dels consumidors i de les tensions salarials derivades de la inflació. Mentrestant, la inflació ha ajudat també a augmentar la recaptació fiscal, de manera que a l’octubre l’Estat espanyol ha assolit el volum d’ingressos fiscals previst per al conjunt de l’any. L’IVA, sobretot, i en menor mesura l’impost de societats i les cotitzacions socials, són els responsables d’aquest augment de l’ordre d’un 20% de recaptació fiscal.La prova d’estrès de dos anys de covid també hi ha ajudat. No són només els famosos estalvis acumulats, que deu fer temps que ja s’han fos, sinó el comportament d’un consumidor menys poruc de l’habitual, progressivament instal·lat en un carpe diem que cada cop fa menys cas dels pronòstics pessimistes i vol treure el màxim suc del gaudi i del consum immediat. Pel que fa a les empreses, la covid també va fer neteja de les més febles i les que queden són més sòlides i resilients.
No tot, però, és de color de rosa en aquesta conjunció astral favorable. Si bé el nombre dels que cotitzen a la Seguretat Social encara es manté a l’alça, ara són sobretot els serveis personals -el sector amb sous més baixos- els que finalment es recuperen dels estralls de la covid. I l’estabilització aparent de les dades d’atur amaga els canvis metodològics derivats de la nova legislació laboral, segons la qual els fixos discontinus que cerquen feina ja no figuren com a aturats. Mentrestant, a França ja es preparen per a talls intermitents d’electricitat que poden tenir un efecte rellevant, tant en termes d’activitat econòmica real com d’expectatives dels consumidors. Si fins ara les exportacions catalanes han mantingut un to positiu, encara que a la baixa, el comportament del consum i de la indústria dels nostres grans mercats, amb França i Alemanya al capdavant, és determinant per a nosaltres. I a Centreeuropa també advertixen que tenen reserves de gas fins al febrer.
Mentrestant, no sembla que avancem gaire en el control dels beneficis, extraordinaris i no extraordinaris, de les grans empreses oligopolístiques. Encara està per veure com acabaran els anunciats impostos extraordinaris a les energètiques i a la banca, que ara guanyen més diners que mai. Però és que estimacions solvents i ben recents, calculen que Espanya perd el 18% de la recaptació per impost de societats -el doble de la mitjana occidental- per elusió fiscal. I és que les iniciatives de l’OCDE i del mateix govern espanyol -en aquest cas, per a l’any que ve- per controlar el trasllat de beneficis a països amb baixa tributació o, directament, a paradisos fiscals, sembla que no milloren gaire la situació.
Diuen les projeccions a llarg termini que a l’Europa occidental es preveu un hivern amb temperatures més moderades de l’habitual. Tant de bo sigui així. Voldrà dir que a l’economia també l’espera un hivern suau.
