L’habitatge cooperatiu a Girona preveu arribar a les 150 llars en tres anys
Diari de Girona. El sector es veu com una «alternativa» per poder ajudar les administracions públiques a augmentar el parc d’habitatge protegit al territori
L’habitatge cooperatiu és encara molt incipient a les comarques gironines, però poc a poc es va fent un lloc entre els que busquen un model alternatiu i més assequible al tensionat mercat tradicional. Amb preus mensuals d’entre 500 i 600 euros de mitjana, el sector pronostica que en tres anys s’assoliran les 150 llars a la província. A Catalunya es preveu arribar a un miler de llars i els 2.000 residents. Això sí, les dades catalanes són lluny de les europees, especialment de les de països com Dinamarca o Àustria, on fins a un terç dels habitatges són en mans de cooperatives.
Segons dades de l’Observatori de l’habitatge cooperatiu Llargavista, 564 persones ja viuen en aquest règim en 404 habitatges sorgits de 29 projectes en una vintena de municipis catalans. A les comarques gironines hi ha una trentena de residents en habitatges cooperatius, segons aquestes dades. Al conjunt de Catalunya, 38 projectes estan en fase d’impuls o de construcció, i incorporaran 786 habitatges i un miler de persones més, amb la previsió d’apropar-se a les 2.000 en tres anys. Els seus impulsors destaquen que el model cooperatiu és «molt més assequible» que el tradicional i impulsa també nous models de vida.
Sostre Cívic és una de les entitats més actives en l’impuls de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. El seu responsable de Comunicació, José Téllez, defineix aquesta pràctica com «una alternativa a la compra i el lloguer on tu no tens la propietat dels habitatges a nivell individual, sinó que és de la cooperativa, però on tens un contracte que et dona dret a l’ús d’aquest habitatge durant tota la seva vida útil».
Algunes cooperatives es dissolen quan hi entren a viure els residents, que passen a ser propietaris. A d’altres, però, com la que Téllez representa, la cooperativa «no es dissol mai» i roman com la titular dels habitatges, així que participa en la iniciativa des de la concepció del projecte, construcció o rehabilitació, fins a l’assignació de residents i la gestió de les quotes, el manteniment de l’edifici o la convivència un cop ja hi estan vivint.
De fet, Sostre Cívic és una de les impulsores de projectes d’habitatge cooperatiu a les comarques gironines. L’any 2022 va estrenar el primer projecte d’habitatge a la Garrotxa. La masia del Turrós, a Argelaguer, amb 880 metres quadrats edificats i una superfície de bosc i conreus de 24.000 m2.
Ahir, van anunciar «el major finançament» del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) a una cooperativa per construir 350 habitatges socials a Catalunya. El CEB ha destinat 31 milions d’euros per a vuit promocions que es construiran sobre sòl públic (en règim de cessió d’ús) a Manresa, Granollers, Vilafranca del Penedès, Barcelona i Lleida. Les obres començaran a principis de 2025 i s’espera que els socis de la cooperativa puguin anar-hi a viure durant el 2026.
Téllez explica que aquest model d’habitatge cooperatiu «ha arribat més tard» a Catalunya que a altres territoris perquè aquí les polítiques públiques s’han enfocat a la propietat individual dels habitatges, «i, per tant, a l’especulació urbanística, al dret que tothom sigui un especulador». Un fet, segons ell, «quasi excepcional» arreu del món. Segons Téllez, «és ridícul fer la comparativa» entre les dades catalanes i les d’altres zones d’Europa, com ara Copenhaguen i Viena, on «una tercera part del parc total d’habitatges és en règim cooperatiu, sense ànim de lucre».
Cooperativa sènior
Un altre cas innovador d’habitatge cooperatiu és el que hi ha a Sant Feliu de Guíxols. És el que tira endavant la cooperativa Walden XXI, fundada fa vuit anys i que després de passar per «moltes dificultats» veu com en un any i mig el seu projecte serà una realitat. Es tracta de la primera comunitat sènior que viurà en un habitatge cooperatiu.
La idea va sorgir fa prop d’una dècada quan diverses persones van decidir viure en comunitat. A partir d’aquell moment van començar la recerca d’un edifici que fos prou gran com per a encabir almenys una trentena d’habitatges. A més, volien que fos cèntric i en una localitat prou gran i amb serveis. Va ser aleshores quan van trobar un antic hotel situat al centre de Sant Feliu, a tocar de la platja i de tots els serveis necessaris, com Centres d’Atenció Primària, estació de bus o el mercat municipal. La cooperativa va comprar per dos milions d’euros l’edifici i han fet una hipoteca de sis milions més que pagaran un cop estiguin llestos els 31 habitatges que es construeixen.
En Joan Garcia és el membre fundador de Walden XXI i explica que el més complicat ha estat «fer entendre» tant a les administracions com als bancs que es tracta d’una «manera diferent d’habitatge». Després de moltes vicissituds, han pogut engegar les obres que, si tot va segons el previst, estaran llestes a mitjans de 2026.
«Volem fugir de l’especulació. Tenim clar que volem viure aquí i morir aquí pagant una hipoteca que no augmentarà», assenyala Garcia. Pr poder optar a un dels apartaments de la cooperativa cal tenir almenys 68 anys.
Fins a 30 persones viuen a habitatges cooperatius a Girona, segons un estudi