L’FMI situa el dèficit d’Espanya per sobre del 4% durant cinc anys
La Vanguardia. El Fons Monetari desmenteix els càlculs més optimistes del Govern central.
El Fons Monetari Internacional (FMI) afirma que Espanya mantindrà el dèficit públic disparat almenys fins al 2027, quan encara se situarà per sobre d’un 4%.
El desacord amb les dades del Govern central és a causa del càlcul de la forta pujada de la despesa de les pensions, que l’any que ve suposarà un 42% de la despesa total dels pressupostos generals.
L’FMI, al seu informe de vigilància fiscal publicat a Washington ahir a la reunió anual amb el Banc Mundial, va rebaixar en quatre dècimes el pronòstic de dèficit públic, fins a un 4,9% del producte interior brut (PIB) aquest any.
Fins aquí les bones notícies, perquè aquesta rebaixa, respecte a les previsions que el mateix Fons Monetari va fer a l’abril, contrasta amb els pronòstics que els pròxims cinc anys la reducció del dèficit serà molt més lenta que la que preveu la Moncloa.
L’organisme financer pronostica per al 2023 un desajust d’un 4,4% dels comptes públics, i, per al 2024, d’un 4,2%.
Fer quadrar els comptes serà més difícil del que preveia el Govern central
El Programa d’ Estabilitat que l’ Executiu espanyol va enviar a la Comissió Europea traçava un horitzó en què el dèficit seria d’un 5% aquest any, d’un 3,9% el 2023, i d’un 3,3% el 2024. Moltes dècimes de diferència respecte als auguris de l’FMI. A mesura que es va ampliant aquest panorama, cada any creixen les diferències entre els economistes del Govern central i els del Fons Monetari.
“Des del 2018 hem complert els nostres objectius i compromisos de reducció del dèficit públic i del deute, en un pla de responsabilitat fiscal que es va veure interromput per la pandèmia, però que vam reprendre el 2021”, va remarcar la vicepresidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, a la visita a Nova York, una aturada prèvia a la participació en la reunió de Washington.
“Estem aprofitant el creixement i la creació d’ocupació per reduir el dèficit i el deute públic. Aquesta confiança en la nostra política fiscal és un dels elements que mirarem de confirmar en aquestes reunions”, va afegir.
La Moncloa assegura que l’Executiu compleix amb els compromisos gràcies a la política fiscal
Tot i això, l’FMI té una altra visió de l’horitzó d’ Espanya, amb un dèficit que s’enquista en comptes de reduir-se, com sosté el Govern central. La diferència entre els pronòstics de l’ Executiu espanyol i del Fons Monetari representa més de 40.000 milions d’euros els pròxims tres anys, segons els responsables de l’FMI.
Si s’observa l’entorn europeu pel que fa al dèficit, Espanya sempre s’ubica per sobre de les previsions de la zona euro. Alemanya, Itàlia, Portugal i Grècia presenten xifres millors, però Bèlgica i França les empitjoren.
En la previsió de creixement econòmic, l’FMI va retallar el d’ Espanya fins a un 1,2% el 2023. Però aquest percentatge continua sent millor que el dels països de la seva àrea, amb una Alemanya a qui van vaticinar una contracció de tres dècimes.
El Fons Monetari preveu que Espanya redueixi el deute fins a un 109% el 2025 i que continuï en aquest nivell els exercicis del 2026 i el 2027. En cap cas no s’arribarà el mínim d’abans de la pandèmia d’un 98,3% el 2019.
D’aquí al 2027 Espanya no arribarà als nivells de deute públic previs a la pandèmia
Fonts del Ministeri d’Economia van assenyalar que aquestes prediccions “confirmen la responsabilitat fiscal del Govern central”. I van matisar que “el pla de reducció esperat va en línia amb l’establert al Programa d’ Estabilitat, que suposa que la ràtio se situï a prop d’un 112% el 2023”.
El deute espanyol continuarà, d’aquesta manera, entre els deutes més alts de l’eurozona. Queda lluny, encara, de les xifres projectades per a Itàlia (147,2% del PIB el 2022) i Grècia (177,6%).