L’FMI retalla dues dècimes la previsió de creixement mundial
Diari de Girona. Espanya creixerà un 2,1% el 2026 i un 1,8% el 2027, dues i una dècima menys que abans de la guerra, però encara molt per sobre de la mitjana de la zona euro
Els 45 dies que dura fins ara la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran han deixat una empremta innegable sobre l’economia mundial, afectant en major o menor mesura les perspectives de creixement de tots els països. Malgrat les negociacions de pau entre Washington i Teheran que s’estan celebrant aquests dies a Islamabad, el mes i mig d’hostilitats ha desembocat en la destrucció d’infraestructures crítiques que, sumada al bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha provocat disrupcions de gran magnitud en les economies mundials.
Així ho posa de manifest el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves Projeccions Econòmiques Mundials d’abril. «Una vegada més, l’economia mundial corre el risc de descarrilar-se», comença l’anàlisi. «Els factors adversos derivats de l’augment de les barreres comercials i de l’elevada incertesa s’han vist compensats per factors favorables, com la inversió en tecnologia i el suport de les polítiques fiscal i monetària», detalla.
La guerra trunca el creixement
La institució preveu que el creixement del PIB mundial sigui del 3,1% el 2026 i del 3,2% el 2027, dues dècimes menys en el primer cas i sense canvis en el segon respecte a l’últim informe, publicat el passat mes de gener, abans de la guerra. Pel que fa a la inflació, s’espera que la general a escala mundial augmenti fins al 4,4% el 2026 i disminueixi fins al 3,7% el 2027, que suposa revisions a l’alça per a ambdós anys.
«Si no fos per la guerra, el creixement mundial s’hauria revisat a l’alça. De fet, les previsions basades en hipòtesis anteriors al conflicte haurien mostrat una lleugera revisió a l’alça del creixement per al 2026, de 0,1 punts percentuals, fins al 3,4%. La revisió a la baixa per al 2026 reflecteix en gran mesura les pertorbacions derivades del conflicte, compensades en part per l’efecte de les dades sòlides recents i la reducció dels tipus aranzelaris», tanca l’FMI.
«Si no fos per la guerra, el creixement mundial s’hauria revisat a l’alça», afirma la institució
Espanya, més que els seus socis
Segons les dades, Espanya continuarà sent el país que més creixi entre les grans economies europees. L’FMI projecta per al nostre país un creixement del 2,1% el 2026 i de l’1,8% el 2027, que suposa una caiguda de dues dècimes i una dècima, respectivament. Tanmateix, el creixement és molt superior al d’Alemanya (0,8% i 1,2%), França (0,9% i 0,9%) o Itàlia (0,5% i 0,5%) o al de la mateixa zona euro (1,1% i 1,2%).
El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va viatjar a Washington per participar en les reunions de l’FMI. En conèixer-se els resultats, va voler aprofitar per valorar el bon comportament del país: «Espanya afronta el xoc pel conflicte al Pròxim Orient des d’una posició de fortalesa, en què destaca la creació de llocs de treball, que és un dels pilars que explica el millor comportament relatiu de l’economia espanyola respecte de la resta de la zona de l’euro en un entorn d’elevada incertesa global».
Els EUA i l’Iran
El ritme de creixement entre el que l’FMI agrupa com a «economies avançades» es manté sense canvis en la mitjana, amb un ritme de l’1,8% el 2026 i l’1,7% el 2027. Els EUA, el principal protagonista d’aquesta guerra, creixerien un 2,3% aquest any i un 2,1% el proper, que suposa una caiguda d’una dècima i un augment d’una dècima, respectivament.
Per contra, l’Iran sortiria altament perjudicat de la guerra: la seva economia es reduiria un 6,1% el 2026, per tornar a créixer un 3,2% el 2027. La seva inflació, a més, es dispararia: l’FMI preveu un augment del 68,9% el 2026 i del 39,6% el 2027, ateses les circumstàncies i la devaluació del rial.
Escenaris adversos
La institució també ha elaborat previsions per a dos escenaris més perjudicials, en què les disrupcions derivades de la guerra es perpetuarien en el temps. En l’escenari advers, l’FMI pronostica un creixement encara més lent, caient fins al 2,5% el 2026. Els preus també es dispararien en aquest cas, amb la inflació en el 5,4%.
Per contra, en un escenari realment greu, el ritme de creixement cauria fins al 2% aquest any, i la inflació general s’enfilaria fins al 6%, «impactant el doble en les economies emergents que en les avançades».
Inflació i atur
En els components d’inflació i atur, però, és on Espanya comença a flaquejar. L’organisme dirigit per Georgieva estima que el país patirà una inflació del 3% el 2026 —inferior a la fixada aquest dimarts per l’INE— i del 2,3% el 2027. Aquestes xifres són superiors a les registrades a la zona euro (2,6% i 2,2%) i a les dels socis europeus immediats, com França, Alemanya o Itàlia.
L’atur continuarà sent una assignatura pendent per a Espanya. Si la mitjana de la zona euro se situarà en el 6,2% el 2026 i el 6,1% el 2027, el nostre país registrarà una taxa d’atur del 9,8% en ambdós anys, que suposa la pèrdua del doble dígit, tot i que és una xifra considerablement elevada respecte de les altres economies avançades a Europa.
Els preus del petroli
L’FMI també ha pres nota de l’augment del preu del petroli. Segons les previsions, acabarà el 2026 amb un increment del 21,4%, mentre que el 2027 caurà un 7,6%. El cru, per tant, no tornarà a registrar els preus previs a la guerra almenys fins al 2028.
Les economies menys implicades en el conflicte, com la Xina o l’Índia, amb prou feines notaran l’impacte desaccelerador. L’Índia es posiciona com el país que més creixerà en els pròxims anys.