L'FMI rebaixa al 4,6% la previsió del creixement d'Espanya per aquest any | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

L’FMI rebaixa al 4,6% la previsió del creixement d’Espanya per aquest any

  |   Novetats

Diari de Girona. L’organisme, que insta a mantenir la política fiscal expansiva fins a consolidar la recuperació, reclama preparar plans per a reduir el deute públic.

El Fons Monetari Internacional (FMI) torna a la càrrega amb la necessitat d’allargar la vida laboral, la qual cosa suposa retardar l’edat de la jubilació; i abaratir el cost de l’acomiadament. Són algunes de les conclusions de la missió d’aquest organisme respecte de la situació de l’economia espanyola. Després d’aplaudir l’estratègia de vacunació duta a terme a Espanya contra el coronavirus i destacar que l’ocupació ha superat els nivells previs a la pandèmia, l’organisme internacional insisteix en la necessitat de mantenir una política fiscal «expansiva en termes generals» fins que s’afermi la recuperació i focalitzar-se en els més vulnerables.

En tot cas ha rebaixat de nou la previsió de creixement per a enguany fins al 4,6% i del pròxim fins al 5,8%, en línia amb la rebaixa acordada la setmana passada pel Banc d’Espanya, acordada la setmana passada, fins al 4,5% i el 5,4% i a gairebé dos punts de les estimacions que manté el Govern: 6,5% i 7%, respectivament. L’octubre passat ja les va rebaixar al 5,7% i al 6,4%.

En tot cas, després d’admetre la importància del suport públic per pal·liar els efectes de la crisi, els representants de l’FMI adverteixen de l’elevat deute públic del país, situada en un 120% del producte interior brut (PIB), la qual cosa, afegeixen, «és una font de vulnerabilitat». Per això, a més d’animar a una política fiscal expansiva i afavorida pels fons europeus Next Generation (calculen que el seu impacte acumulat podria ser d’1,5 a 2 punts de PIB a la fi de 2022) alerten que «amb el temps, Espanya haurà de reduir el deute a nivells més prudents i crear marge fiscal per a respondre a xocs futurs».

La cap de missió de l’FMI, Daura Iakova, explicava ahir en roda de premsa les línies generals de l’examen realitzat a l’economia espanyola i destacava la importància de «seleccionar projectes amb alt rendiment social, una coordinació eficient i posar el focus en la transparència i la rendició de comptes», per a treure el màxim partit dels fons europeus. A preguntes dels periodistes va admetre que l’elevada inflació suposa un risc també pel 2022, encara que va assegurar que està previst que es produeixi una caiguda dels preus de l’energia que reduirien l’escalada.

En relació amb el deute, l’FMI avisa que «si no es prenen mesures discrecionals, es preveu que a mitjà termini el dèficit públic continuï estant per sobre dels nivells previs a la crisi». Com a conseqüència, «ha d’emprendre’s un procés sostingut i gradual de consolidació fiscal una vegada que es tanqui la bretxa del producte i que l’economia hagi entrat en una senda de creixement sostingut». Aquest requisit, apunten, «es compliria en 2023».

L’FMI, que reclama l’elaboració de plans «creïbles a mitjà termini» que augmentin els ingressos i racionalitzin la despesa per a afermar la confiança dels inversors, subratlla que la reforma de les pensions ha prioritzat inicialment «l’acceptabilitat social i la suficiència», amb mesures com lligar la revaloració de les prestacions a la inflació i la supressió del factor de sostenibilitat. Tot això, agreguen, no impedeix que «persisteixi la inquietud sobre la sostenibilitat en el cas que no s’implementin mesures addicionals».

I recorden, per tant, que es requereixen «esforços addicionals per a contrarestar les pressions de la despesa en pensions», amb una alça anual estimada del 3,5% del PIB fins a 2050. Entre les solucions suggereixen mecanismes per a restringir la despesa, com per exemple, prolongar més la vida laboral i, en l’apartat de recaptació, incrementar els ingressos màxims subjectes a cotitzacions.