L’eurozona surt de la recessió amb Espanya en cinquè lloc de creixement
Diari de Girona. Els països de la moneda comuna creixen el 2% després de caure el 0,3% el primer trimestre i el 0,6% en l’últim de l’any passat.
L’economia de l’eurozona va créixer un 2% en el segon semestre respecte als tres primers mesos de l’any. L’àrea de l’euro ha sortit així de la recessió, després de caure el 0,3% entre gener i març i el 0,6% entre octubre i desembre a conseqüència de les noves mesures per a frenar la pandèmia. Així ho va avançar ahir Eurostat, l’oficina estadística comunitària, que també va apuntar que el conjunt de la Unió Europea va repuntar un 1,9% entre abril i juny, enfront de la caiguda del 0,1% del primer trimestre i del 0,4% de l’últim trimestre de l’any passat.
Per països i mancant que es publiquin les dades d’alguns, el creixement intertrimestral ha estat liderat per Portugal (4,9%) i Àustria (4,3%), per davant de Letònia (3,7%) i Holanda (3,1%). Espanya s’ha situat en cinquè lloc amb un repunt del 2,8%, després d’haver sofert una contracció del 0,4% en el primer trimestre i d’haver romàs sense variació en l’últim de l’any passat.
Comparat amb el mateix trimestre del 2020, el PIB de l’eurozona va pujar el 13,6% entre abril i juny i en de la zona euro va repuntar el 13,2%, després de caure el 1,3% en tots dos casos en el primer trimestre. En aquesta comparació interanual, Espanya ha estat el país que ha registrat una expansió més gran (19,8%) a conseqüència de la major caiguda que va sofrir l’any passat. Per darrere es van situar França (18,7%), Hongria (17,7%) i Itàlia (17,3%).
Nou màxim del deute públic
En paral·lel, el deute de les administracions públiques va ascendir a 1,426 bilions d’euros al juny, un 10,4% més que un any abans, un 1,6% més que al maig i un nou màxim històric de la sèrie gairebé ininterrompuda que es va iniciar al març de l’any passat per les mesures per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia, segons va informar ahir el Banc d’Espanya. Utilitzant el PIB nominal dels últims quatre trimestres, l’endeutament públic se situaria en el 122,1% del PIB en el segon trimestre, amb una reducció des del màxim històric del 125,3% del primer trimestre gràcies a que l’economia va créixer més que el deute. El Govern va assegurar a l’abril que la seva previsió és que l’endeutament públic descendeixi al 119,5% a final d’any des del 119,9% de 2020, i continuï reduint-se fins a aconseguir el 112,1% en 2024, encara molt lluny de l’objectiu europeu del 60% i també per sobre del 95,5% del tancament del 2019.