L’euríbor de maig encarirà en 575 euros de mitjana anual les hipoteques
Diari de Girona. L’enduriment de la política monetària davant del brutal increment de la inflació eleva l’índex al 0,28% el mes de maig, màxim des del 2015, en una espiral alcista que està lluny de tocar sostre: podria superar l’1% a principis de l’any vinent.
L’euríbor continua donant males notícies als hipotecats a tipus variable (no als de tipus fix, als quals no afecta). A falta de la dada de l’últim dia del mes, l’índex al qual estan lligats la majoria de crèdits per a la compra d’habitatge a Espanya apunta a tancar maig en una mitjana d’entorn del 0,28%. Es tracta del seu nivell més alt des de gener de 2015, però la tendència alcista està lluny de tocar sostre: el mercat espera que superi l’1% entre finals d’aquest any i principis del pròxim.
La dada de maig, així, suposa una pujada de 0,26 punts enfront d’abril i, cosa que és més rellevant, de 0,76 punts respecte al mateix mes de 2021. Això implica alces en les quotes, ja que aquestes pugen si l’euríbor està més alt que un any abans en el mes que serveix de referència per a revisar el crèdit.
Per a una hipoteca mitjana de 140.000 euros a 25 anys i amb un interès d’euríbor més 1%, això implica pagar 48 euros més al mes a partir de juny (fins als 545 euros) i 576 euros més a l’any (fins als 6.540 euros). Per a un préstec de 300.000 euros, la pujada seria de 103 euros al mes i 1.236 euros a l’any, fins als 1.169 i 14.028 euros, respectivament.
Una opció per a evitar pèrdues futures addicionals del poder adquisitiu és mirar de canviar la hipoteca de tipus variable a fix, si les condicions ofertes pel banc ho compensen.
Pujades de preu
La pujada de l’euríbor també afecta els qui s’hipotecaran per a comprar una casa. Molts bancs estan baixant ara els diferencials de les seves hipoteques a tipus variable i pujant l’interès de les seves hipoteques fixes.
Per a això segon hi ha una raó més o menys objectiva: l’interès fix es construeix a partir d’interès del bo del Tresor a 10 anys en el mercat, que ha pujat del 0,44% de novembre fins a rondar ara el 2,2%. Però paral·lelament, les entitats estan aprofitant que la pujada de l’euríbor els dóna marge per a baixar el diferencial de les hipoteques variables (el resultat de la suma serà més alt que en els últims anys malgrat aquesta baixada) per una estratègia comercial: les hipoteques variables els seran més rendibles que les fixes en els pròxims anys.
La pregunta que ha de fer-se cada comprador d’habitatge és a quin termini demanarà la hipoteca i quan preveu acabar de pagar-la (si podrà amortitzar termini o no). Si un client estima que necessitarà molts anys per a pagar el crèdit, el més probable és que li convingui buscar una hipoteca a tipus fix amb l’interès més baix possible que pugui negociar, a pesar que aquests interessos estiguin pujant. A 25 o 30 anys, el normal és que travessi períodes de tipus de referència més alts i més baixos, amb la qual cosa tenir una quota fixa adaptada a la seva capacitat de pagament és una font de seguretat.
En canvi, si el futur hipotecat preveu pagar el crèdit en només uns quants anys, potser li convé més un crèdit a tipus variable per aprofitar que els diferencials estan baixant i que, malgrat que el Banc Central Europeu (BCE) preveu pujar tipus, ha promès fer-ho moderada i gradualment.
Des de gener
Després de 16 mesos de baixades i gairebé sis anys de petites fluctuacions, les quotes de les hipoteques lligades a l’euríbor van començar el gener una senda de revisions a l’alça sense precedents des de 2010. La brutal escalada de la inflació per la sortida de la pandèmia i, sobretot, per l’impacte en els preus energètics de la invasió d’Ucraïna, expliquen aquest encariment en el pagament dels crèdits, que minvarà encara més la renda disponible de les llars.
L’euríbor, que mesura teòricament l’interès que es cobren entre si els bancs per prestar-se diners, va entrar en negatiu en 2016 anticipant que el BCE baixaria els tipus d’interès de referència al seu mínim històric (valors zero o negatiu) per a reactivar l’economia de la zona euro. El desembre, va baixar al -0,502%, la segona cota més baixa de la seva història. Des de llavors ha pujat a un ritme endiablat, fins a tancar abril en positiu (0,013%) per primera vegada des de gener de 2016.
L’índex està anticipant l’enduriment de la política monetària que ha començat el BCE per a combatre l’alta inflació. L’autoritat monetària ha apuntat que aprovarà dues pujades de tipus al juliol i setembre, per a portar la facilitat de dipòsit (l’interès que cobra o paga als bancs per guardar-los els diners) del -0,5% al 0%. També ha indicat que posteriorment començarà a elevar el tipus d’intervenció, fins a un nivell que podria situar-se entre l’1% i el 2%.