L’estiu de l’eufòria a la Costa Brava
Diari de Girona. L’ocupacio a les comarques gironines és alta, en molts casos, similar a abans de la pandèmia però els empresaris temen una aturada del consum després d’aquests mesos i preocupa l’encariment de preus.
La temporada d’estiu arrenca amb molt bones perspectives a Catalunya, amb una Costa Brava plena de turistes i amb una alta ocupació a la resta de destinacions, en molts casos, similar a la que hi havia abans de l’arribada de la pandèmia, sempre que no hi hagi un repunt important de la covid-19.
Tots els empresaris consultats coincideixen a assenyalar que les previsions són molt bones i que, després de dos anys de restriccions, hi ha moltes ganes de sortir de viatge i que cada vegada són més els turistes estrangers que arriben a la comunitat.
Molts hotels de la Costa Brava ho tenen tot venut per als mesos de juliol i agost ja que, després d’una molt bona Setmana Santa, els hotelers preveuen omplir els establiments de turistes aquest estiu, segons va explicar la gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Judith Lloberol.
Temor per al setembre
«Hi ha molta eufòria», va assegurar Lloberol, encara que també hi ha empresaris que temen el que pugui passar a partir del setembre i octubre quan molts organismes temen una aturada en el consum després d’aquests mesos d’alegria.
Lloberol espera un estiu similar al del 2019, que va ser excel·lent, sempre que no hi hagi cap element imprevist, com podria ser una altra onada de coronavirus que obligui a noves restriccions.
A la zona hi predomina el turisme nacional i el francès i ja comencen a recuperar-se els holandesos, els belgues, els anglesos i també alguns americans.
Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona, no es queda enrere: «Ens trobem davant d’una gran temporada turística». Gotanegra es basa en els índex d’ocupació que els establiments campistes han tingut des de Setmana Santa fins ara, i espera que a més d’un bon pic de l’estiu, la temporada es pugui allargar fins el mes d’octubre, «com ja vam aconseguir els anys 2018 i 2019».
També es mostra optimista, encara que amb un punt de prudència, el president de la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona, Antoni Escudero: «Esperem una bona temporada però hem de jugar el partit! I fins al final no sabrem el resultat», declarava a Diari de Girona usant un símil futbolístic.
Des de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa han analitzat diversos indicadors per entendre la situació aquest estiu que, segons diuen, es comença a normalitzar, «ara bé, amb preus prepandèmia, i per sota dels increments dels costos».
Segons manifesten, certs establiments significatius van iniciar a finals de maig una baixada de preus. Consideren que «les ofertes llampec malmeten la marca i la destinació fent que el perfil del client final sigui de poder adquisitiu baix «i, per tant, el comerç i restauració se’n ressenteixen».
Índex alt de cancel·lacions
L’índex de cancel·lacions apunten que és molt elevat perquè «els hostes realitzen múltiples reserves esperant a darrer moment la fluctuació (possible) de preus (tipus subhasta)». La majoria de reserves, al voltant del 70% es van fer amb l’opció de cancel.lar la reserva.
La majoria de reserves a Tossa de Mar, segons les estadístiques de l’associació, un 60%, són de visitants del país. França, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica suposen la resta.
D’altra banda, entenen que no és una bona temporada si es té en compte que l’any té «12 mesos i és treballa una mitjana de 78 dies la resta de l’any a patir, a tornar ICO, a pagar impostos i zero ajuts i Plans de Rescat».
Les previsions de bona ocupació turística a les comarques gironines s’han començat a notar aquest cap de setmana, el de l’estrena de la temporada de vacances d’estiu, a les princials carreteres de la costa i amb la massificació d’alguns espais, sobretot en gorgs i al litoral.
Cadaqués per exemple ha tancat aquest cap de setmana l’accés a la Punta del Cap de Creus als vehicles i Roses es va avançar el mes passat amb les restriccions de vehicles a les cales.
Altres zones
A la Costa Daurada també esperen un estiu molt similar al del 2019, amb algunes variables, atès que no hi ha turisme rus i que, encara que el britànic ha començat bé, la recuperació és més lenta del normal, segons el portaveu de la Federació d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Xavier Guardià.
El 7% de les pernoctaciones que es registren a la zona entre Setmana Santa i el novembre estan copades pels russos, que ara no poden viatjar després de la situació creada per la invasió d’Ucraïna.
La resta dels mercats es comporta amb força normalitat a la costa de Tarragona, així «el turisme espanyol i català està funcionant molt bé», sobretot els caps de setmana i els ponts, igual que el turisme escolar i esportiu.
El turisme rural és un altre dels que millor ha respost a la crisi, ja que la gent s’ha bolcat en les sortides al camp i als espais oberts. Les destinacions més demanades per comunitats autònomes són les Balears (70 %), Navarra (60 %), Astúries (57 %), Andalusia (56 %), Catalunya (56 %) i Galícia (55 %), segons les dades d’Escapada Rural. com
Des de la Confederació del Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat), Montse Coberó té bones perspectives per a l’estiu, ja que la gent té moltes ganes de sortir i solament està preocupada perquè les estadístiques apunten que la covid torna a pujar. Coberó preveu una ocupació d’entre el 70 i el 80 % al juliol i d’entre el 80 i el 90 % a l’agost, amb un públic majoritàriament català (80%) i amb la presència ja d’alguns estrangers.
Segons Coberó, les comarques més turístiques i properes a la costa i a Barcelona estan recuperant el flux de turistes internacionals pel que són les que més s’apropen a les dades registrades en 2019.
La ciutat de Barcelona també ha recuperat l’impuls turístic després de Setmana Santa, on s’ha viscut uns mesos d’abril, maig i juny molt bons i ara juliol «es presenta amb una ocupació estupenda», segons explica el president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos. Així, s’espera que l’ocupació a la ciutat, que ja compta amb pràcticament tota la seva plaça hotelera oberta, arribi al 85 o el 88 % durant l’estiu, xifres similars a les del 2019.
Clos no s’atreveix a donar previsions per a la tardor davant la incertesa econòmica amb què es presenten els últims mesos de l’any.
Al Pirineu, la previsió es manté com altres anys, al voltant del 90 % a l’agost i els caps de setmana del juliol. «Estem contents, però a l’expectativa», han explicat fonts del sector.
Els preus dels allotjaments ja són un 35% més cars que abans de la pandèmia
Hotels i apartaments turístics, el negoci dels quals ronda ja nivells prepandèmia, afronten l’estiu amb uns preus que són ja més d’un 35% més elevats que els que tenien fa tres anys, abans de la irrupció de la covid-19. Mentrestant, càmpings, albergs i cases rurals, amb increments de preus molt més continguts, han aconseguit que en el que va d’any el seu negoci sigui ja superior al que van tenir en el mateix període de 2019.
Concretament, al final de maig (l’últim mes de què hi ha dades), el nivell de preus dels hotels era un 39,12% superior al d’aquest mateix mes de 2019, mentre que el dels apartaments turístics era un 36,5% més alt, segons els càlculs de l’Institut Nacional d’Estadística. En canvi, els càmpings només han elevat els seus preus en aquests tres anys en un 3,8% i els allotjaments de turisme rural un 8,7%.
Només respecte a un any abans, els hotels s’han encarit un 22,1% i els apartaments turístics un 13,5%, mentre que els establiments de turisme rural han pujat les seves tarifes un 8,1% i els càmpings un 2,16%. Les previsions estan marcades per la incertesa del sector davant la pujada de preus en el primer període vacacional després de la pandèmia en el qual el sector i les diferents plataformes coincideixen que tornaran a ser fonamentals les reserves d’última hora.
Encara que el temps meteorològic serà clau -s’espera un clima sec en tota la península i Balears per als pròxims mesoshi ha una incertesa que sobrevola per aquesta activitat econòmica igual que per la resta de sectors: la pujada de preus sense precedent derivada de l’increment de costos, fonamentalment els energètics