L’Estat destina la meitat de la inversió a Rodalies
El Punt. La delegada del govern espanyol diu que no sap d’on treuen ERC i Junts el baix grau d’execució. Sosté que la licitació s’ha multiplicat per sis i que es notarà en les obres.
El servei de Rodalies de Catalunya s’emporta gairebé la meitat dels 2.230,7 milions d’inversió previstos per a Catalunya en la proposta de pressupost de l’Estat per al 2022, concretament al voltant de 1.068 entre la partida especificada explícitament com a “Rodalies de Catalunya” (679,86), la inversió destinada a “compra de material Renfe” (135,57, que inclou la compra de combois nous), 10 milions per a obres d’accessibilitat ferroviària a Barcelona i 243 per a servei públic obligat (OSP) ferroviari –aquests darrers no s’especifica si són exclusius de Rodalies o també de la xarxa de mitjana distància, convencional i d’alta velocitat.
Però la inversió en ferrocarril arriba fins als 1.458 milions, tenint en compte les partides destinades a “inversions en línies d’explotació” del TAV (269,72) i el tercer carril del corredor mediterrani entre Vila-seca i Castellbisbal (120,27).
També relacionat en part amb el capítol ferroviari, hi ha l’aportació anual de 109 milions a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a la gestió del transport públic a la regió, que inclou ferrocarrils, metro i autobusos.
La delegada del govern espanyol a Catalunya, la socialista Teresa Cunillera, va exalçar l’aposta inversora del govern del PSOE i En Comú Podem, i va defensar que el fet que Catalunya s’emporti més diners que cap altre territori, excepte Andalusia, respon a “les seves necessitats per tornar a ser el motor econòmic que va ser d’Espanya”. Cunillera va preguntar als presidents del PP que denuncien tracte de favor si és que “la unitat d’Espanya no inclou Catalunya”. “Doncs treballem perquè Catalunya tingui el que es mereix”, hi afegia.
Pel que fa al baix percentatge d’execució d’inversions, que ERC i Junts situen en només el 13% enguany, Cunillera rebutja valorar la xifra, perquè, diu, no sap d’on l’extrapolen, i afirma que desconeix el grau d’execució de les inversions de la resta d’administracions. La delegada del govern es limita a revelar que el nombre de licitacions s’ha multiplicat per sis i que això millorarà el percentatge final d’execució d’obres.
Manteniment d’autopistes i obres conegudes
La xarxa viària és la segona beneficiària global de les inversions directes en infraestructures. Es destinaran 159 milions per a conservació i explotació de la xarxa, que inclouen també, segons Cunillera, les primeres obres de manteniment que l’Estat haurà de fer a les autopistes AP-2 i AP-7, que ha assumit l’Estat un cop finalitzades les concessions i eliminats els peatges. Per a l’any vinent, també hi ha 23,4 milions per al túnel de Lilla, que es construeix al tram entre Valls i Montblanc de l’autovia A-27. També hi ha 19 milions per a la “millora d’accessibilitat al Baix Llobregat” i 10,3 per al tram entre Tordera i Maçanet de la Selva de l’A-2, així com 9,2 per a la continuació de les obres de l’autovia orbital B-40 entre Olesa i Viladecavalls. Nous edificis a la Zona Franca de Barcelona s’emporten 120 milions; el pla estatal d’habitatge, 51,47; aeroports d’Aena a Catalunya, 94,8, i els ports de Barcelona i Tarragona, 97 i 41, respectivament. També hi ha 5 milions per al Barcelona Supercomputing Center i 12,6 per al sincrotró. Dels 2.230 milions, 1.765 s’inverteixen a la demarcació de Barcelona; 281, a Tarragona; 108, a Girona, i 76, a Lleida. Es destinen 256 milions a ajuts per a la digitalització d’autònoms i pimes i 96 per a la modernització de la indústria turística.