L’estalvi de les llars es dispara per l’ocupació i la moderació de la inflació
Diari de Girona. Les famílies van guardar 108.139 milions el 2023, l’11,7% de la renda disponible, davant el 7,6% del 2022. El consum també va augmentar un 6,1%.
La taxa d’estalvi de les llars va pujar amb força el 2023, després de caure a la meitat el 2022 a causa de l’espiral inflacionista. La moderació de la pujada dels preus i la fortalesa de l’ocupació va permetre a les famílies recuperar capacitat d’estalvi i augmentar la despesa alhora que incrementaven la capacitat d’autofinançar-se. Així, la taxa d’estalvi de les famílies es va elevar l’any passat a l’11,7% de la renda disponible bruta anual, davant del 7,6% del 2022. La taxa és inferior a les del 2021 (13,7%) i 2020 (17,4%), anys en què les llars van acumular estalvi de forma excepcional a causa de les restriccions per la pandèmia, però és superior a la del 2019, l’exercici previ a la pandèmia (8,19%).
Segons l’estadística dels comptes trimestrals no financers dels sectors institucionals publicada ahir per l’INE, la renda disponible de les famílies va créixer l’any passat un 11%, fins arribar als 923.560 milions d’euros. L’increment va ser degut principalment a l’augment dels salaris cobrats (8,8%), en un context de creixement de l’ocupació i dels sous, i també als ingressos més grans per prestacions socials (9,9%) i rendes de la propietat (56,4%).
Les llars van destinar al consum 813.066 milions d’euros, el 6,1% i 46.455 milions més que l’any anterior. Com que l’augment de la renda disponible bruta va ser més gran que la despesa, l’estalvi es va disparar un 70,6%, fins als 108.139 milions d’euros, 44.760 milions més que el 2022. La quantitat estalviada és similar a la del 2021 (109.975 milions) i només està per sota de l’excepcional del 2020 (133.428 milions).
L’estadística de l’INE revela que l’estalvi global de les famílies va ser més que suficient per finançar la inversió (64.539 milions, un 8,1% més, en habitatge o actius financers), després que el 2022 estigués a punt de no fer-ho per primera vegada en una dècada. Així, les llars van registrar una capacitat de finançament de 42.361 milions d’euros, davant dels 2.500 milions de l’exercici anterior.
Les dades de l’INE també mostren que el conjunt de l’economia espanyola va donar una capacitat de finançament davant de la resta del món de 54.013 milions d’euros l’any passat (3,7% del PIB i un 160% més que el 2022) gràcies a l’excedent empreses, bancs i famílies, que van compensar el saldo negatiu de l’administració pública. El dèficit del sector públic acumulat els 12 mesos del 2023, així, es va traduir en una necessitat de finançament de 53.159 milions d’euros.
Les empreses, per la seva banda, van reduir l’excedent d’explotació un 3,6% i l’estalvi un 4,3% (fins als 207.014 milions), però van poder finançar la inversió (que va baixar un lleuger 0,7%) i conservar un excedent de 32.028 milions (-23,1%). En el cas de les entitats financeres, el seu excedent d’explotació es va disparar un 65% en un context d’alts tipus d’interès, però l’estalvi va baixar un 14,5% (fins a 38.276 milions). En qualsevol cas, en va tenir prou per finançar la inversió i, a més, conservar un excedent de 32.783 milions.