L’esforç econòmic per accedir a un lloguer se situa en «màxims històrics»
Diari de Girona. L’Empordà, la zona de Girona on es destina un major percentatge de la renda. La Cerdanya és la comarca on l’esforç per comprar un habitatge és més elevat.
L’esforç econòmic per accedir al lloguer se situa en «màxims històrics» a Catalunya, des del 15% el 2021 fins al 22% el 2023, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona finançat per la Conselleria
d’Empresa i Treball de la Generalitat.
«És el cor del problema» de l’habitatge, va explicar ahir el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures, Joan Ramon Rovira, amb el president de la Cambra
de Barcelona, Josep Santacreu, per presentar l’estudi «L’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya».
Segons l’estudi, aquest esforç és més elevat a la costa de Girona i Barcelona que a les zones de l’interior i a la demarcació de Tarragona, i Sant Cugat, Badalona (Barcelona) i Barcelona són les ciutats més afectades, per aquest ordre.
Si ens fixem per comarques, el Baix Empordà és una de les demarcacions de tot Catalunya on l’esforç econòmic per accedir a un pis de lloguer és més elevat. Els ciutadans de la comarca destinen 22,7% de la renda familiar a pagar el preu per arrendar un pis. A la província de Girona el segueixen la Cerdanya (21,8%), el Gironès (20,7%) i l’Alt Empordà (20%).
L’esforç hipotecari
Tot i que el problema és més agut en el cas del lloguer, el de mercat de propietat també s’ha deteriorat. De nou, les comarques de la costa gironina es troben entre les primeres al rànquing d’esforç per comprar un habitatge. Tot i això, és una comarca de Girona la que lidera aquest llistat i no és de costa. La Cerdanya, amb 42,1% de la renda familiar destinada a la hipoteca, és la comarca de tot Catalunya on l’esforç hipotecari és més elevat. La segueixen la Vall d’Aran (39,8%), el Garraf (37%) i el Barcelonès (36%). Molt a prop d’aquestes xifres se situen el Baix Empordà (34,5%) i l’Alt Empordà (33,6%).
L’estudi mostra que la dificultat per a comprar un pis ha aguditzat la desigualtat entre generacions. Mentre que en la població d’entre 65 i 74 anys, la riquesa ha augmentat 75 punts entre el 2020 i el 2002, en el cas dels menors de 35 anys ha caigut uns 40 punts, segons càlculs de la Cambra. Les causes que expliquen aquesta falta d’oferta d’habitatge assequible són diverses. La tendència a famílies de menys dimensions i concentrades a les grans ciutats, l’allargament dels terminis de les obres per qüestions burocràtiques o l’increment dels tipus d’interès, són algun dels principals, segons la Cambra.