Les reserves dels pantans cauen per sota del nivell de la sequera de 2008
Diari de Girona. L’EMBASSAMENT DE DARNIUS SE SITUA PER SOTA DEL 16% I EL DE SUSQUEDA ARRIBA AL 23%.
Els embassaments de les conques internes de Catalunya han caigut per sota del mínim històric de la sequera de fa 15 anys. Segons dades d’aquest dilluns al migdia de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el nivell al conjunt de pantans és ara del 21,03%, una dada inferior al 31 de març del 2008 (21,05%), el moment més crític de l’episodi. De fet, el volum d’aigua actual no s’havia vist des de principis de segle. Amb tot, l’ACA apunta que les dessalinitzadores han endarrerit «uns sis mesos» els efectes de la sequera. La situació també és excepcional als embassaments de les conques de l’Ebre, gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que se situen al voltant del 31%, a prop del mínim històric, també del 2008: 30,45%.
El nivell de reserves dels pantans gestionats per l’ACA està per sota del llindar d’excepcionalitat (25%) per segona vegada a la història, després de la sequera del 2008, i s’apropa a una situació d’emergència (16% de reserves) a què no s’ha arribat mai fins ara. Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d’aquest any. La situació anterior a aquesta crisi era d’abundància d’aigua, especialment després que durant els quatre dies que va durar el temporal Gloria el gener del 2020, les reserves pugessin del 75% a la ratlla del 100% de la capacitat.
Per embassaments, el de Darnius Boadella (a un 15,9%) i el de Riudecanyes (4,5%) estan al nivell més baix des que es recullen dades. D’altres, com el de la Baells, la Llosa del Cavall, Siurana i Susqueda s’apropen als mínims. És també el cas de Sau, que va caure al 6,5%, el percentatge més minso des de l’inici de segle aquest març, quan el Govern va decidir desembassar aigua cap a Susqueda per preservar la qualitat de l’aigua. Quan va acabar l’operació, el volum va pujar progressivament fins al 31,9% l’1 de juliol, però des de llavors, el pantà ha tornat a recular de manera constant fins al 16,7% actual.
Fonts de l’ACA expliquen que la sequera actual és molt més «llarga i greu» que la de fa 15 anys, ja que en l’episodi actual les pluges no han estat quantioses durant més de 30 mesos, mentre que en l’anterior, l’escassetat de precipitacions va durar 18 mesos. Amb tot, s’ha trigat més a arribar al mateix nivell als embassaments principalment gràcies a l’ampliació de la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha passat de 10 a 20hm3 per any des del 2008, i de la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, amb 60 hm3 per any. A més, la infraestructura de la Tordera està ara connectada a la xarxa de l’àrea metropolitana.
Aigua regenerada
D’altra banda, segons l’ACA, entre el 2022 i el 2023 s’han aportat uns 70 hm3 d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Les dues mesures iniciatives han aportat al voltant de 240 hm3 addicionals en els dos anys, una quantitat equivalent a la capacitat del pantà de Susqueda.
Les línies d’ajuts a ajuntaments per a resoldre fuites en xarxes de subministrament i pel transport de camions cisterna
també juguen el seu paper a l’hora d’endarrerir els efectes de la manca d’aigua. «Fa 15 anys no teníem les infraestructures d’ara, fa mesos que hauríem arribat a la situació d’emergència», expliquen les mateixes fonts.
Les conques de l’Ebre, a prop del mínim històric
L’estat dels embassaments que formen part de les conques de l’Ebre, i gestionats per la CHE, també passen per una situació excepcional, molt a prop del mínim des del 1997. Si bé el nivell d’aigua no és tan baix com els de les conques internes, tres dels pantans sí que han tocat fons aquest setembre: Canelles (12,5% de capacitat), Cavallers (2,7%) i Guiamets (4,8%). D’altres s’hi ha apropat, com ara Talarn o bé Rialb, que després de buidar-se fins al 4,1% fa un any, ara s’ha recuperat fins al 17,2%.