Blog

La nova anàlisi surt després de setmanes de temperatures abrasadores a gran part d’Europa. Els impactes de la calor extrema es van deixar sentir especialment a les zones sud i est del continent, on hi va haver una allau d’hospitalitzacions i incendis forestals amb increment de consum d’energia.

Els autors de l’estudi han comparat els fets d’altes temperatures d’un present recent (2001-2023), molt semblants a les del juliol d’aquest any, amb com haurien estat si haguessin tingut lloc en el passat (1979-2023).

I el resultat mostra que fenòmens atmosfèrics semblants produeixen temperatures 1,5°C (i fins a 3°C) més càlides en el clima actual del que haurien estat en el passat. Aquests valors encara són més marcats a França, Alemanya i Suïssa. Per la seva banda, l’evolució de les precipitacions no mostra variacions significatives.

A més, aquests episodis estan passant de manera més primerenca cada any. Així, condicions que en el passat es van donar principalment al juliol i l’agost es donen ara en gran manera al juny. Finalment, destaquen que els factors de variabilitat climàtica natural no van influir en aquests esdeveniments, mentre que les alteracions apreciades “poden deure’s principalment al canvi climàtic impulsat per l’home”.

“Aquesta onada de calor va ser diferent de qualsevol altra que hàgim vist en la història recent. Fins i tot per a una temporada d’estiu, les temperatures han estat fora del comú”, assenyala Stavros Dafis, investigador de l’ Observatori Nacional d’ Atenes i un dels autors de l’estudi.

“Tot i que les altes temperatures al juliol són comunes,
especialment a la Mediterrània, la nostra anàlisi mostra que
la calor està sent cada vegada més extrema”, assenyala Tommaso Alberti, investigador de l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia, un altre dels autors. No hi ha cap dubte que el canvi climàtic causat per l’acció humana està intensificant les onades de calor a Europa.

“La crema de combustibles fòssils està agreujant les onades de calor d’estiu a Europa i està creant seriosos perills que hem d’afrontar. Els riscos per a la salut estan augmentant, especialment per a les persones grans i vulnerables. Necessitem actuar ara per protegir-nos davant aquestes amenaces creixents”, assenyala Davide Faranda, investigador del Centre Nacional Francès d’ Investigacions Científiques ( CNRS).

Mentrestant, la Terra va registrar dilluns un nou rècord històric de temperatura mitjana després d’arribar als 17,15ºC, segons el Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la UE, que fa mesuraments amb un conjunt de dades que es remunten fins al 1940. La temperatura mitjana mundial va ser 0,06ºC superior a la registrada diumenge, que havia establerta el rècord aquell moment.

En aquest sentit, els experts destaquen la importància d’aquests episodis de calor extrema, ja que posen de manifest les enormes diferències de les temperatures màximes des de l’estiu del 2023 amb relació a les que es donaven anys anteriors. “Ens trobem en un territori veritablement desconegut; i a mesura que el clima continuï escalfant-se, és molt probable que els pròxims mesos i anys es batin nous rècords”, assegura Carlo Buontempo, director de C3S.

El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, va demanar ahir als països que abordin la urgència de l’epidèmia de calor extrema, alimentada pel canvi climàtic. “El món ha d’estar a l’altura del desafiament de l’augment de les temperatures”, va afirmar. El canvi climàtic està fent que les onades de calor siguin més freqüents, més intenses i més duradores arreu del món, va dir.

Aquest any, les condicions abrasadores han matat 1.300 pelegrins del Hajj, han tancat escoles per a uns 80 milions de nens a l’ Àfrica i Àsia i han provocat un augment de les hospitalitzacions i morts al Sahel. Cada mes des
del juny del 2023 ha estat classificat com el més càlid del planeta des que van començar els registres el 1940.

Més del 70% de la força laboral mundial (2.400 milions de persones) corre ara un alt risc de patir calor extrema, segons un informe de l’ Organització Internacional del Treball (OIT). A l’ Àfrica, gairebé el 93% de la força laboral està exposada a la calor excessiva, i el 84% als Estats àrabs. A la calor excessiva s’hi atribueixen gairebé 23 milions de lesions laborals a tot el món i unes 19.000 morts a l’any. “ Necessitem mesures per protegir els treballadors, basades en els drets humans”, va dir Guterres.

També va recordar als governs que “reforcin les accions contra la calor” en les seves economies, sectors crítics com l’atenció sanitària i l’entorn construït.

L’ONU torna a cridarels països a “accelerar les mesures per eliminar els combustibles fòssils”

Les ciutats s’estan escalfant el doble de la taxa mitjana mundial a causa de la ràpida urbanització i l’efecte illa de calor urbana. Per al 2050, s’estima un augment global del 700% en el nombre de pobres urbans que viuran en condicions de calor extrema. L’anàlisi de l’ONU destaca que els països han “d’accelerar les mesures per eliminar progressivament els combustibles fòssils” per arribar a les metes mundials marcades: reduir la producció i el consum mundial de tots els combustibles fòssils en almenys un 30% per al 2030, posar fi a la desforestació, duplicar l’eficiència energètica i triplicar les energies renovables.