Les ofertes de feina revifen després d’un any sota mínims a Girona
Diari de Girona. La província lidera la caiguda de proposicions els últims 12 mesos a Catalunya, però també és la que més n’ha generat l’últim mes. La pandèmia elimina la barrera d’edat per accedir al mercat laboral.
La primavera ha portat brots verds a l’economia gironina. Certament la situació no és per llançar coets, però els principals indicadors laborals han estat favorables al març. L’atur ha baixat, s’ha tornat a crear ocupació set mesos després i el nombre d’afectats en ERTO ha disminuït. A tot això se li afegeix una altra bona notícia: el nombre d’ofertes laborals torna a l’alça. Aquesta última dada, presentada aquesta setmana pel Departament de Treball, revela que a Girona les ofertes de feina s’han disparat un 60% respecte el mes de febrer, la millor dada de Catalunya, de lluny (Barcelona ha ofertat un 30% més, i a Tarragona i a Lleida s’han registrat valors inferiors als del febrer). En total, s’han anunciat 382 proposicions laborals, uns números que encara estan lluny dels temps pre-pandèmia, però que porten un canvi respecte la dinàmica dels dos mesos anteriors.
Tot i això, la vista general del panorama laboral gironí durant la pandèmia també confirma que el coronavirus ha colpejat aquí amb més severitat que en d’altres punts de Catalunya menys comercials i turístics. Segons les dades de Treball, des de l’esclat de la pandèmia les empreses i institucions han anunciat 3.640 ofertes de feina, un 54% menys que els dotze mesos anteriors a la covid. És la patacada més profunda de Catalunya en termes percentuals, molt per sobre de la de Barcelona (-46%), Tarragona (-29,8%) i Lleida (-37,4%).
Canvis d’hàbits
Per fer-nos una idea del prejudici que la pandèmia ha suposat per a l’economia gironina només cal fixar-nos en les dades d’ofertes laborals anteriors al març del 2020: els dotze mesos abans de l’arribada de la covid es van oferir 8.064 llocs de feina. Un any abans van ser-ne 9.436, la dada més elevada dels últims anys. De fet, ens hem de remuntar fins a la crisi immobiliària del 2008 i els anys posteriors (sobretot a partir del 2011) per veure un dinamisme similar a l’actual.
La pandèmia no només ha fet caure el nombre d’ofertes, sinó que també ha modificat les pautes més o menys establertes per contractar treballadors. La més cridanera de totes elles és segurament l’eliminació de la barrera d’edat per oferir segons quines feines. A Girona, aquest fet s’ha donat sobretot entre els aspirants de més de 45 anys, que abans trobaven en la seva edat un impediment per optar determinades posicions de treball. La pandèmia ha fet caure aquest condicionant de manera dràstica: el març del 2020 hi va haver 112 ofertes de treball amb un topall de l’edat per a majors de 45 anys, una xifra similar a la del 2021. La pandèmia (ja sigui per la baixada generalitzada de feina o perquè els ofertants han baixat el llistó) ha reduït a un número gairebé testimonial (cinc) les feines que s’oferien amb aquesta barrera.
Un altre canvi de tendència observat durant la pandèmia a les comarques gironines és una caiguda de la demanda laboral de personal no qualificat (és a dir, només amb estudis primaris com a nivell formatiu). Abans aquestes ofertes representaven el 41% de la borsa de treball de la província. Els últims 12 mesos la xifra va caure fins el 36%.
Situació encara «preocupant»
Aquesta setmana, el Govern va enviar un missatge de cautela tot i els bons números. «No parlaríem de miratge, però sí d’alleujament», va dir el director general de Relacions Laborals, Enric Vinaixa, que tanmateix va alertar que la situació al mercat de treball català «continua essent preocupant», amb 505.900 persones apuntades a les llistes dels serveis d’ocupació i amb una afectació més greu entre els joves i les dones un any després de la pandèmia.