Les llars ja paguen 1.119 milions d’euros més al mes en interessos a la banca
Diari de Girona. La remuneració que les famílies reben per la seva via d’estalvi més tradicional, en comptes i dipòsits, només ha augmentat en 192 milions.
La ràpida i contundent pujada dels tipus d’interès de referència amb la qual el Banc Central Europeu (BCE) mira de combatre l’alta inflació s’ha traslladat a les butxaques de les famílies de manera més perjudicial que en anteriors cicles d’encariment del diner, cosa que agreuja l’impacte del xoc inflacionista en les finances domèstiques. L’agost passat, últim mes amb dades disponibles, les llars van pagar als bancs 1.119 milions d’euros més en interessos pels seus crèdits que el desembre del 2021, quan l’autoritat monetària va començar a endurir la seva política monetària en anunciar la fi de les compres de deute. En canvi, la remuneració que les famílies reben pel seu estalvi més tradicional (comptes i dipòsits) amb prou feines ha pujat en 192 milions, segons es calcula a partir de les dades del Banc d’Espanya.
Les entitats, així, estan traslladant l’alça de tipus de manera més ràpida als crèdits que als dipòsits. «L’increment de l’euríbor només s’ha traslladat de manera parcial al cost mitjà dels dipòsits minoristes a Espanya, per sota dels nivells de translació observats en cicles previs d’enduriment de la política monetària», va destacar fa uns dies el governador de l’organisme supervisor, Pablo Hernández de Cos. L’euríbor va pujar uns quatre punts i mig des del mínim que va marcar el desembre del 2021 fins a l’agost passat (fins al 4,073%), mentre que el tipus mitjà dels dipòsits a termini va repuntar menys d’una tercera part (1,333 punts, fins a l’1,377%).
Mínima remuneració
El més rellevant, amb tot, és que el 90% dels diners que les llars guarden en les entitats estan ara en comptes corrents, l’interès mitjà dels quals només va augmentar en 0,111 punts, fins al 0,127%. En anteriors cicles d’alces de tipus, en canvi, l’estalvi de les famílies es repartia de manera equilibrada entre aquests comptes i els dipòsits, que suposaven entre el 50% i el 60% d’allò guardat per les famílies als bancs. És a dir, que fins i tot apujant el tipus dels dipòsits a termini les entitats estan pagant molts menys interessos a les llars que en episodis similars del passat perquè la majoria dels seus diners estan en comptes amb una remuneració inexistent o mínima.
En el mateix període analitzat, a més, el tipus mitjà de les hipoteques -que suposen el 74% dels crèdits de les famílies- es va incrementar en 2,3 punts (fins al 3,436%), mentre que el de la resta dels seus préstecs es va elevar una mica més d’un punt (fins al 6,94%). La conseqüència és que la factura mensual en interessos pagats per les llars s’ha disparat en 1.119 milions d’euros, dels 1.343 milions del desembre del 2021 als 2.462 milions de l’agost passat. Per contra, els interessos cobrats per les famílies pels dipòsits i comptes amb prou feines han augmentat en 192 milions, de 14 a 206. Això implica que el marge mensual per a les entitats ha millorat en 927 milions i un 69%, fins als 2.256.
Segons estimacions del Banc d’Espanya i prenent com a base el tancament del 2021, el pagament d’interessos dels crèdits va començar a erosionar la renda bruta anual disponible de les llars el maig del 2022 i des d’aleshores ha anat augmentant la factura fins a restar-los l’equivalent a l’1,4% d’aquesta a l’agost. Els ingressos cobrats pels dipòsits, en canvi, només van començar a compensar-ho parcialment el gener del 2023 i a l’agost només van augmentar la seva renda bruta anual en 0,3 punts percentuals.
La dispar evolució del tipus aplicat al crèdit i els dipòsits és la principal raó que el benefici dels bancs entre el gener i el juny creixés un 44% respecte un any abans i un 62% davant el primer semestre del 2021, fins als 12.608 milions. En banca es coneix com a diferencial de clients el marge que existeix entre el tipus mitjà que es cobra per prestar-los i el tipus mitjà amb què es remunera el seu estalvi. Sempre és positiu, perquè si no el negoci estaria en pèrdues i seria inviable, però com més ampli és, més diners guanya l’entitat de la seva clientela.
Molta liquiditat, menys crèdit
L’enduriment de la política monetària del BCE provoca que les quotes dels crèdits variables ja concedits pugin segons està recollit als contractes, així com que el preu dels nous préstecs també s’incrementi com a reflex de l’alça de l’euríbor. En canvi, el sector ha alentit l’increment de la remuneració dels dipòsits, aprofitant la seva àmplia posició de liquiditat i la menor demanda de crèdit.
Segons la consultora Álvarez & Marsal, el marge de clients dels 10 bancs espanyols més grans ha passat en un any de l’1,79% al 2,5% de juny, a causa que l’alça en el tipus mitjà cobrat (de l’1,94% al 2,89%) ha sigut superior a la pujada de l’interès mitjà pagat (del 0,15% al 0,38%). El seu director sènior, Eduardo Areilza, estimava aquesta setmana que aquest 2,5% podria marcar un pic i que en els pròxims trimestres el marge podria moure’s entre el 2,2% i el 2,5%. La clau, va remarcar, és quants dels diners en comptes corrents passen a dipòsits a termini. Segons les seves estimacions, i al contrari que en èpoques passades, aquests no pujaran fins a suposar més enllà del 35%-50% de l’estalvi guardat per les llars als bancs, des del 10% actual, cosa que beneficiarà els resultats de les entitats.
L’euribor ha pujat 4,5 punts aquest any, però els dipòsits només han repuntat de l’1,333% a l’1,377%