Les fires dels 150 anys
El Punt. Una atapeïda programació reforça el llegat històric, en què sobresurt una gran exposició dedicada al fotògraf Meli. Les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres comencen avui marcades per la commemoració del títol de ciutat.
L’octubre de l’any passat es va commemorar oficialment el cent cinquantenari de la concessió del títol de ciutat a Figueres. Les Fires i Festes de la Santa Creu, que comencen avui, venen amb un programa amb prop de 150 activitats. Com es pot veure, el paral·lelisme amb el títol del reportatge és fàcil, especialment perquè lliga amb el seu gran llegat històric. Seran, doncs, deu dies consecutius de festa per gaudir-ne. Aquestes fires, a banda de reviure gestes heroiques –vegeu peça–, posen en relleu, un any més, el treball per mantenir-les i fer-les créixer. Una aposta col·lectiva que va més enllà dels governs i que traspassa de manera transversal el conjunt de la societat figuerenca.
La regidora de Fires, Festes i Mercats, Pilar Sánchez, ho explica: “Aquest any celebrem unes fires molt especials perquè coincideixen amb la commemoració dels cent cinquanta anys de ciutat de Figueres”, remarca, i afegeix: “Com ja comença a ser habitual, tenim activitats per a tots els públics i mantenim l’essència dels actes tradicionals. Com a novetats, recuperem el castell de focs al castell de Sant Ferran, quasi una dècada després, i ampliem concerts en espais com ara la Rambla i la Rambla Nova. I a destacar, actes com ara les fires al carrer de l’1 de maig, el pregó i el xupinassu, i els trenets, la fira del llibre vell, els concerts de nit del Rampell, els gegants, els castells o les atraccions, amb més d’un centenar d’instal·lacions.” La tradició també tindrà un pes central, i aquí es pot destacar el concurs de les Creus de Maig, en què es preveu una participació elevada, amb una vintena d’entitats, mentre que les fires de l’1 de maig ompliran el centre de la ciutat amb uns quatre-cents firaires, reafirmant el seu caràcter multitudinari.
En l’àmbit cultural, destaca la inauguració d’una exposició dedicada a Meli, autor d’un extens arxiu de més de 100.000 fotografies que documenten la vida local durant la segona meitat del segle XX. I, precisament, si mirem al passat, comptem amb una mirada d’un període concret: la segona meitat del segle XX. I és aquí on aquestes fires ens apropen a Meli com una peça imprescindible per entendre la memòria gràfica de Figueres i, per extensió, de l’Alt Empordà al llarg d’un període de més de cinquanta anys. Amb una trajectòria lligada al fotoperiodisme de proximitat, Meli va retratar durant dècades el pols quotidià de la ciutat: des dels grans esdeveniments fins a la vida anònima dels carrers. El seu llegat té un valor documental indiscutible. A través del seu objectiu, es pot seguir l’evolució d’una societat en transformació, des dels darrers anys del franquisme fins a la consolidació democràtica, amb un registre constant de la realitat social, cultural i urbana. Amb una mirada directa, sense artificis, Meli va saber captar l’instant amb criteri periodístic i sensibilitat narrativa. Les seves fotografies no només informen, sinó que han acabat esdevenint una gran radiografia del que és la memòria col·lectiva de Figures i comarca. El seu arxiu és una font de primer ordre per a la recerca i un testimoni gràfic essencial per entendre el passat recent del territori.
Una gesta heroica que la va convertir en ciutat
Figueres va obtenir el títol de ciutat el 28 d’octubre de 1875 per concessió del rei Alfons XII. El reconeixement no va ser casual ni estrictament demogràfic, com passa ara, sinó resultat directe del paper que la capital de l’Alt Empordà va jugar durant la Tercera Guerra Carlina. Anem a un any abans. El maig de 1874, Figueres va resistir un setge de les forces carlines comandades pel general Francesc Savalls. La defensa de la població va impedir la caiguda d’un punt estratègic de l’Empordà i va ser interpretada pel nou règim com una mostra de lleialtat. Un any després, amb la Restauració borbònica consolidada, la corona va premiar aquesta resistència atorgant a Figueres el rang de ciutat. Més enllà de la concessió per aquesta acció, el que és realment rellevant és que l’atorgament d’aquest títol va coincidir en el temps amb una etapa de creixement econòmic i consolidació com a centre comercial i administratiu de la comarca. Un episodi clau de la història política i militar del segle XIX que serveix de fil conductor per enllaçar amb aquesta edició de les fires i festes.