Les famílies destinen una tercera part dels ingressos al pagament d’impostos
Diari de Girona. Les llars més representatives dediquen entre el 31% i el 35% a l’IRPF, IVA i altres gravàmens. A Catalunya la quota autonòmica és el 52% de la total.
Un terç dels ingressos. Això és el que dedica una família tipus (parella amb dos fills i una renda mensual de 3.639,75 euros) a pagar impostos, segons un estudi elaborat pel servei d’estudis del Consell General d’Economistes d’Espanya. L’anàlisi, titulada Factura fiscal de les llars espanyoles, presentada ahir pel president del consell, Valentí Pich, conclou que els diferents perfils de les llars més representatives dediquen entre el 31% i el 35% a satisfer els diferents gravàmens, que van dels tributs directes com l’IRPF als indirectes, com l’IVA o els que graven els carburants o el tabac, així com l’IBI o el tribut sobre la circulació, el que grava les assegurances o l’electricitat.
És la primera edició d’aquest estudi, en el qual s’afirma que l’IRPF i l’IVA, als quals se suma la Seguretat Social a càrrec del treballador, suposen el 85% de la factura fiscal de les famílies. Segons el director del Servei d’Estudis del consell i coordinador d’aquest treball, Salvador Marín, «entre altres qüestions, en aquest estudi podem apreciar que les llars -tant de persona sola, com a parella sense fills, amb un fill o amb dos fills- amb tipus d’IRPF que oscil·len entre el 13,76% i el 17,23% passen a tenir una factura fiscal completa que augmenta fins a situar-se entre el 31,71% i el 35,35%, el que suposa un increment dels tipus inicials de l’IRPF de més del doble».
L’acte va comptar, a més d’amb la participació de Valentí Pich i Salvador Marín, amb Agustín Fernández, president del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF-CGE); José María Durán, director de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor de la Universitat de Barcelona; Alejandro Esteller, investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor de la Universitat de Barcelona, i Myriam Rodríguez, investigadora del Servei d’Estudis del CGE i professora de la Universitat de Múrcia.
Els autors s’han basat en l’enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’enquesta de pressupostos familiars. Per elaborar l’estudi s’han fet càlculs per nivell de renda per unitat de consum i s’ha distribuït en funció del nombre de membres, sigui una persona, dos o més, i s’han fet servir dades de l’Agència Tributària.
Si es pren com a referència una família formada per una parella amb dos fills amb unes rendes mensuals de 3.639,75 euros, els impostos que hauria de suportar suposarien 1.153.42 euros (un 31,69%), amb el que la seva renda mensual disponible seria de 2.486,33 euros. Aquesta suma és la que queda per pagar les despeses de lloguer de l’habitatge, llum, aigua, gas, telèfon, menjar, transports, roba, escoles…, destaquen els economistes que han participat en l’estudi. Agustín Rodríguez va destacar que «la gran majoria de ciutadans no som conscients dels impostos que afrontem durant l’any».
Variació per territoris
En aquest treball també es reflecteix que, en l’exercici del poder normatiu per part de les autonomies, a través d’una tarifa general, els mínims o deduccions diferents en la quota provoquen que el pes de la quota autonòmica sobre el total pagat per l’IRPF pugui variar segons els territoris. En un extrem se situen Catalunya i les Balears, la quota autonòmica de les quals representa gairebé el 52% de la total, mentre que, en l’altre extrem, a la Comunitat de Madrid i Canàries la quota autonòmica suposa entorn del 47% de la total.
Aquesta distribució del percentatge efectiu de participació de cada nivell de govern pot diferir al llarg de la distribució de la renda, o depenent de les circumstàncies personals i familiars de cada contribuent.