Les entitats empresarials demanen rendició de comptes al sector públic
Diari de Girona. Les organitzacions territorials, entre aquestes la FOEG, han elaborat un document de propostes que integren la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i el tractament de l’ocupació.
Les organitzacions empresarials territorials de Catalunya, entre elles la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), es van reunir a finals d’octubre per elaborar un document conjunt amb propostes i conclusions sobre tres aspectes concrets per la competitivitat de les pimes en la reactivació del sector: la cooperació publicoprivada, la implantació d’un nou model tributari i el tractament de l’ocupació i els perfils professionals. Entre les entitats que firmen aquest document hi ha ACEB, Cecot, Centre Metal·lúrgic, CIESC, FEGP, FOEG, Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, la UEA i la UEI.
En primer lloc les organitzacions demanen al sector públic total transparència i sotmetre’s a una rendició de comptes obligatòria i auditories externes en la mateixa mesura que ho fa qualsevol empresa o autònom. Consideren que aquest fet assoliria una relació de «confiança» entre el sector privat i el públic que «actualment no existeix». De la mateixa manera, les entitats també llisten mesures i accions a emprendre des del sector privat, com ara fer visibles casos d’èxit en gestió publicoprivada, denunciar públicament aquells casos de mala gestió que acaben afectant la imatge general de tot el teixit empresarial i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial i de la persona empresària.
Pel que fa a l’aspecte tributari, les entitats recorden que el 2020 va ser l’any de major pressió fiscal fins al moment i consideren que lluny d’actuar amb una política fiscal que recolzés l’activitat i la inversió, l’actuació fiscal ha anat més orientada al «sobre endeutament» de les empreses. Tanmateix, i en un àmbit més proper i local, el teixit empresarial demana un model tributari compensatori i assegura que la majoria d’empreses estarien disposades a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin «eficients i àgils». Afegeixen que per tal de poder desenvolupar activitats als territoris cal una administració «business friendly» i vies per accelerar o reduir el temps destinat a tramitacions ja existents i en curs amb els ajuntaments.
La figura del tutor d’empresa
Entre les propostes que recull el document, en l’àmbit impositiu hi ha la que aposta per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost i no consolidar-lo. Per últim, en l’àmbit de la formació destaquen la implementarció o adaptació del sistema Basc de Centres Integrats de Formació (ocupacional, contínua i reciclatge) aquí a Catalunya. El sistema Basc fa que els centres treballin en xarxa «sense cap discriminació entre públics i privats». Per altra banda consideren que el sistema de Formació Professional de Catalunya hauria de dependre d’Empresa i Ocupació en lloc de fer-ho d’Ensenyament. Amb tot, aposten per desvincular la governança de l’àrea d’Ensenyament i establir-ne una de nova on l’empresa tingui «un pes majoritari en la presa de decisions».
Amb tot, les entitats empresarials destaquen l’«èmfasi» de les entitats en el procés d’orientació professional dels joves i proposen establir la figura de l’orientador professional desvinculada dels perfils d’ensenyament i generar la figura dels tutors d’empresa.