Les empreses tindran tres mesos per adequar els contractes temporals
Diari de Girona. El Consell de Ministres dona llum verda a la reforma laboral, que entra ara en una dura negociació per comptar amb suport al Congrés.
El Govern espanyol donarà tres mesos a les empreses per adaptar els seus contractes temporals a la reforma laboral, mentre que la durada màxima dels contractes per obra i servei serà de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta norma. Aquesta és una de les principals mesures de la nova reforma laboral acordada amb la CEOE i UGT i CCOO que ha aprovat el Consell de Ministres aquest dimarts i que es preveu la seva entrada en vigor avui, després de ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). «Avui (ahir pel lector) no és un dia qualsevol. No menteixo si els dic que és un dels dies més importants del Govern d’Espanya i d’aquesta legislatura. Enfront del no pel no de la primera força de l’oposició, la qual cosa avui fem canviar el rostre de la precarietat al nostre país», va celebrar ahir la vicepresidenta ministra de Treball, Yolanda Díaz, en companyia del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.
El pacte aconseguit la setmana passada suposa modificar alguns aspectes de la reforma laboral del PP en 2012, en recuperar la ultraactivitat dels convenis i la prioritat del conveni sectorial en matèria salarial. A més, estableix les bases d’un nou model d’ERTO que serveixi d’alternativa a l’acomiadament davant crisi o reconversions sectorials, es reformen els contractes fixos-discontinus perquè tinguin els mateixos drets que els indefinits i es modifiquen els contractes formatius, inspirats en la formació dual.
Reduir la temporalitat
Però, sobretot, la nova norma tracta de reduir l’excessiva temporalitat del mercat laboral espanyol en establir que el contracte ordinari sigui l’indefinit. Per fer-se una idea, segons el ministre Escrivá, el 40% dels contractes tenen 5 o menys dies a Espanya. Per acabar amb aquesta «anomalia», en paraules de la vicepresidenta Díaz, els contractes temporals només podran firmar-se per dos motius molt determinats: o bé per substitució de persona treballadora amb dret a reserva del lloc de treball durant un termini de tres mesos o per circumstàncies de producció i durant un màxim de sis mesos que, per la via de la negociació col·lectiva en «determinats sectors», podrien estendre’s altres tres mesos fins a un total de 90 dies.
L’incompliment de les normes que regulen la contractació temporal portarà al fet que el treballador sigui considerat indefinit. De fet, s’elevaran les sancions contemplades en la Llei d’Infraccions i de l’Ordre Social (LLISOS) per l’ús fraudulent de la contractació temporal. Segons ha explicat la vicepresidenta, fins ara les empreses que incorren en una rotació abusiva de contractes temporals podien ser multades amb un màxim de 8.000 euros en total, mentre que a partir d’ara el màxim serà de 10.000 euros i per cadascuna de les persones que estiguin en situació fraudulenta.
Negociació parlamentària
L’Executiu encara ara la negociació per obtenir els avals suficients perquè es convalidi la norma, per la qual cosa compta com a màxim amb un mes. Malgrat que alguns dels seus socis de la coalició de govern, com és el cas del PNB, ERC i Bildu, no donen per assegurat el seu suport, la vicepresidenta confia en el diàleg per evitar la tramitació com a projecte de llei que pogués donar lloc a grans canvis en el text. «No hem estat nou mesos per això (canviar el text). La vocació és mantenir el text com està», va insistir Díaz, gairebé subscrivint les paraules del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que advertia aquest dilluns que si hi havia canvis en el Congrés dels Diputats, ells estarien en desacord.
La vicepresidenta, a més, va explicar ahir que els canvis s’han realitzat en diàleg amb totes les forces polítiques: «No hi ha hagut una taula aliena a porta tancada. Totes les forces polítiques, fins i tot alguna que té només un diputat coneix el que s’ha estat fent», va dir Díaz, i va suggerir que les crítiques dels partits polítics formen part de la labor parlamentària, però que difícilment es traduiran en una negativa dels grups a l’acord.
«Dir-li als treballadors que posarem fi a la precarietat, fum no és. He estat diputada i sé que les forces polítiques han de fer el seu treball, però això fum no és. Diàleg, diàleg i diàleg», va insistir en relació amb les declaracions del portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, en les quals va dir que el Govern «ven fum» amb aquesta reforma. «Hem viscut un moment semblant amb la llei rider, que va ser complexa, amb un enorme debat en el si de les organitzacions empresarials i sindicals i finalment la tramitació parlamentària va ser la que va ser malgrat els debats. Nosaltres dialogarem més enllà del possible», va reiterar Díaz.
D’aquesta manera, no hi haurà derogació de la reforma laboral de Mariano Rajoy, no almenys en sentit estricte. La nova reforma laboral toca alguns dels elements d’aquesta reforma, deixa intactes altres i introdueix novetats que la mateixa no va abordar. Després d’una dècada insistint es recupera la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa. No obstant això, no es toca de moment un element que també reivindicaven: l’acomiadament. Amb tot, l’Executiu no ha volgut recuperar ni les indemnitzacions de 45 dies que es pagaven abans del 2012, ni els salaris de tramitació ni recuperar competències pel que fa a autorització dels ERTO.