Les empreses estrenen les noves bústies de denúncies anònimes
El Periòdico. Les companyies de més de 250 treballadors han de tenir des de demà un canal disponible per a treballadors, proveïdors i fins i tot clients.
Les 4.700 empreses espanyoles que, segons l’última actualització de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), compten amb més de 250 treballadors a Espanya, han de tenir habilitada a partir de demà una bústia de denúncies anònimes a través de la qual empleats, proveïdors o fins i tot clients puguin traslladar a la companyia irregularitats o il·legalitats que hagin detectat. Així ho dicta la «llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció» que va aprovar el Govern al febrer i que va donar de termini a les grans companyies fins al 13 de juny per posar aquests canals a punt en les empreses de més de 250 treballadors; les d’entre 50 i 250 treballadors tenen temps fins a l’1 de desembre. El primer d’aquests dos lapses de temps venç demà i, per curt que hagi sigut segons diverses companyies consultades, agafa la majoria amb els deures fets, tot i que també amb dubtes, incertesa i molt escepticisme sobre com de rigorosa serà realment l’aplicació d’aquesta llei. «No és tant la implantació del canal com el que vindrà després: la normativa té moltes llacunes que generen molts dubtes a l’hora de gestionar el sistema per als responsables», explica Pol Gummà, assessor legal de Vicio. L’empresa d’hamburgueses a domicili, centrada fins fa ben poc a desenvolupar el negoci i créixer tant com fos possible, estava començant a desenvolupar un codi ètic quan es va aprovar la llei. Així, la nova eina de denúncia ha sigut relativament senzilla d’implantar: han contractat els serveis d’una plataforma dedicada a la recepció i gestió d’aquesta mena de delacions. El problema vindrà, a parer seu, quan hagin d’establir les obligacions o drets del responsable jurídic del canal, dirimir de quines coses ha de respondre o decidir com procedir a l’hora de portar a terme una investigació o quan elevar-la a la justícia. Per no parlar, afegeix, del fet que l’organisme que ha de vigilar que tot això funcioni encara no està constituït. «Hi ha molts conflictes de drets, molts conflictes legals», coincideixen des de Borges, que posen com a exemple la disjuntiva d’haver de protegir un treballador tot i tenir motius de pes per acomiadar-lo. Aquest grup alimentari va començar a implantar ja el 2018 un pla de compliance (mecanismes que eviten a les companyies haver d’assumir responsabilitats penals per delictes comesos dins d’elles) que van acabar de perfilar quan el 2019 es va publicar la directiva europea que ha obligat Espanya a aprovar aquesta llei. «L’únic que hem fet és adaptar el que teníem al nou requeriment», especifiquen; i ho han fet, com Vicio, amb una plataforma operada de manera externa. Confusió «El cert és que la norma és molt complicada i que algunes qüestions no queden gaire clares, amb la consegüent inseguretat jurídica que això suposa», afirma Gemma Fabregat, catedràtica de Dret del Treball i Of Counsel de Sagardoy. Aquest despatx d’advocats ha assessorat alguns dels seus clients per implementar les noves bústies de denúncies. «Jo detecto que no s’ha captat prou bé quina mena de conductes són denunciables per aquest canal i quina mena de conflictes personals no han d’anar per aquesta via», explica Fabregat; i atribueix aquesta confusió a l’existència, també, de llacunes en la redacció de la norma. «Jo entenc que la bústia ha de servir per denunciar incompliments de les normes; per exemple, de control d’horaris i de mesures de seguretat i salut, però no per a una denúncia d’un conflicte particular d’una mala relació amb un cap o d’assetjament. Això ja té el seu propi canal», apunta aquesta experta, que reconeix que «alhora, la norma diu que les empreses han d’unificar els diferents canals, i això és un exemple de confusió i d’inseguretat jurídica», informa Rosa María Sánchez. A Brico Dépôt, cadena de botigues de bricolatge i materials de construcció, han resolt aquest tipus de punts cecs definint unprotocol intern molt rigorós que segueixen en cadascuna de les denúncies que arriben. Aquesta companyia, que té darrere el grup britànic cotitzat Kingfisher, fa 10 anys que utilitza aquesta bústia, també mitjançant una plataforma operada de manera externa. Consideren que el balanç és positiu, tot i que reconeixen que hi ha treballadors confusos que hi remeten queixes que no toquen. En qualsevol cas, el director de Recursos Humans de la companyia, Joan Carles Fernández, té clara la principal conclusió: «Perquè tot això funcioni hi ha d’haver un ecosistema darrere. Si muntes una plataforma i la deixes allà perquè la gent hi digui el que vulgui, no funciona: nosaltres tenim tota una organització muntada perquè això vagi bé». Complicacions La condició d’empresa cotitzada juga a favor de la implantació d’aquestes bústies. Això demostra que l’empresa de telecomunicacions Parlem ja tingui el mecanisme en marxa, tot i que no arribi a 250 treballadors. «El 2020, com a preparació per sortir a borsa, ja vam crear un comitè de compliance: vam utilitzar la llei com una guia de millors pràctiques i procurem anar complint-la perquè són temes que, tot i que semblin simples, són lents de posar en marxa», apunta el seu directorcorporatiu, Ignasi Tribó, que dubta que unapimequenotinguil’obligació d’anticipar-se tant hagi gaudit de temps suficient de reacció. Ara comença el torn de les empreses de mida més reduïda i allà sí que s’esperen les veritables complicacions. «Hem de fer molta pedagogia perquè això no és un simple telèfon, bústia o compte de correu. La llei obliga a donar moltes més garanties», contextualitza la directora del’àrea jurídica de Pimec, Itziar Ruedas