Blog

L’acte va comptar amb la presència d’agents de la innovació i l’empresa a les comarques gironines, com la presidenta del Patronat Politènica, Judit Viader, o el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, entre d’altres.

La jornada pretenia, tant amb l’informe com amb l’experiència directa dels especialistes, situar el moment que viu l’estat de la innovació, la recerca i la transferència universitat-empresa a la demarcació de Girona. «Amb aquest informe nosaltres també hem volgut innovar» va assegurar Gerard Lechuga, director tècnic del Patronat Politècnica. Malgrat la importància d’aquest agermanament entre les universitats i les empreses que pràcticament tots els participants en l’acte van remarcar durant les seves respectives intervencions, l’informe assegura que «les empreses col·laboren poc amb la UdG i, quan ho fan, és per realitzar projectes petits». Tanmateix, els resultats que exposa el propi document donen esperança per poder reinvertir aquesta situació, ja que «un 64% de les empreses vol col·laborar en el futur amb la UdG», diu l’informe.

L’empresari i fundador de RocaSalvatella, empresa de consultoria amb activitat a diferents països i focus en el desenvolupament de negoci i la transformació digital, Genís Roca, va protagonitzar la ponència de la jornada. L’empresari va destacar la importància de deixar enrere alguns dels estereotips pel que fa a la relació entre empresa i centres d’innovació. «És antic pensar que la generació de coneixement només la faci el centre universitari perquè després la vulgui rebre l’empresa. Pot ser l’empresa la que generi aquest coneixement per després poder aplicar-lo a la universitat», va argumentar.

Roca considera que tant les empreses com les universitats «tenen el repte d’innovar dins del seu dia a dia». «A totes les organitzacions hi ha dos animes que s’han de garantir; les operacions i l’exploració», va afirmar l’empresari durant la seva intervenció en l’acte.

Labor comercial i innovació

«Falta labor comercial als centres de recerca. Tots ens hem d’anar a vendre», va exposar Llorenç Comas, gerent de TMCOMAS, companyia dedicada al manteniment i la reparació de peces per a la indústria. «Si no vas a explicar els teus projectes, per molt fantàstics que siguin, costa molt», va afegir, en una de les seves intervencions a la taula rodona celebrada durant la jornada.

Comas afirma que «tota empresa catalana durant tota la vida ha fet recerca tot i que no ho sabia». Creu que, actualment, «demanar ajuda externa» et porta cap a una «línia de creixement». «Nosaltres qualsevol projecte d’R+D en recolzem o en universitats o en centres tecnològics», va assegurar.

Llorenç Comas va compartir una xerrada sobre casos pràctics de transferència tecnològica amb Jaume Planella, director d’innovació i recerca de Noel; Jordi Sahun, director d’innovació de Comexi, i Joseta Roca, tècnica d’IQUA robotics, spin off de la Universitat de Girona.

«Cal competir amb la innovació com a element diferencial», va exposar Joseta Roca. La impulsora de l’spin off de la UdG va exemplificar el procés que viuen projectes com el seu un cop surten al mercat, ja que els resultats no són imminents. «Cal tenir en compte que quan una cosa de la universitat funciona experimentalment», va explicar. «Nosaltres no vam poder facturar fins que no teníem una mica vestit el que demanaven les empreses», va afegir. A partir d’aquí relata que es pot començar a treballar dins del mercat, tot i que diu que «cada any és una lluita».

A més, Joseta Roca va traslladar el que ella considera «una de les barreres més importants» pel que fa a la innovació, la recerca i la transferència entre universitat i empresa. «En una negociació tothom ha de seure disposat a perdre alguna cosa. No pot ser que l’empresa ho vulgui tot al moment, ràpid i amb un cost baix i tampoc pot ser que el centre de coneixement demani contínuament temps, molts diners…», va exposar. «Tots han d’estar disposats a perdre quelcom», va afegir.

Per la seva banda, el director d’innovació de Comexi, Jordi Sahun, va assegurar que de vegades «hi ha dificultats per monetitzar la innovació». Explica que la seva companyia «tenim clar quin terreny dominem» per aquest motiu relata que, per exemple, «sabem que volem fer nosaltres i que vol el mercat, però no sabem fer models de predicció», sota aquesta premissa arriba un punt de col·laboració amb els centres universitaris. «Tu aportes la tecnologia i nosaltres fem que es pugui monetitzar», diu. «Fer tecnologia per fer a vegades no serveix de res», va assegurar. Per aquest motiu considera que «la universitat ha d’entendre a l’empresa i ser flexible i adaptar-se», ja que afirma que els contextos canvien contínuament, fet que afecta directament a les necessitats de l’empresa, que poden variar malgraat que hi hagi un acord previ amb els centres de coneixement on s’estableixen les bases de l’acord i la metodologia de treball. En aquesta línia, el director d’innovació i recerca de Noel, Jaume Planella, va defensar la innovació com un element «clau per adaptar tots els productes als diferents mercats, tant internacionals com nacionals».

La jornada també va comptar amb xerrades enfocades a les novetats en ajust públics per aquest any 2023, de la mà d’Emilio Iglesias, cap d’àrea del departament de promoció institucional i cooperació territorial CDTI i Ferran Rodero, delegat d’ACCIÓ Girona.

L’acte, que va acollir l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va posar el punt final amb una zona de networking, que pretenia establir ponts i primeres impressions entre els grups de recerca afins al Campus Innovació i Tecnologia UdG i els diferents actors del món empresarial que ahir van estar presents a la jornada.