Blog

Entre les gairebé 200 persones que conformen els consells de direcció o administració de les principals companyies dedicades al mercat de la gran distribució, amb prou feines hi ha 50 dones. I només en quatre d’aquestes 15 grans organitzacions, elles ostenten el càrrec més alt. Els seus noms es compten amb una sola mà: Marta Álvarez, presidenta d’El Corte Inglés; Marta Ortega, presidenta d’Inditex; Elodie Perthuisot, directora executiva de Carrefour España; Leire Mugerza, presidenta d’Eroski, i Rosa María Carabel, consellera delegada d’aquest mateix supermercat basc. Això, malgrat ser aquest un dels pocs sectors que tenen més dones que homes que s’hi dediquen a Espanya.

Així ho indica l’última enquesta de població activa (EPA) publicada recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per radiografiar la situació del mercat laboral en el primer trimestre de l’any. D’acord amb aquesta fotografia, a Espanya hi ha 1,1 milions de dones dedicades al comerç al detall i una mica menys de 750.000 homes, cosa que implica que el 61% dels professionals que operen en aquest segment són dones. Aquesta taxa és molt més elevada entre el personal domèstic, als hotels, les residències, la sanitat, les biblioteques, l’educació… però, fins i tot així, avança altres àmbits com el de la restauració, les activitats jurídiques o la fabricació farmacèutica. És el divuitè sector més feminitzat del centenar en què es fixa l’INE, i el tercer que més dones ocupa en total.

No obstant, la proporció de directives en el sector és lluny de la quota que es dona en la base. Almenys, això es dedueix a l’analitzar les cúpules de les 15 companyies que més facturen amb aquesta activitat. Són, per aquest ordre, Inditex, Mercadona, El Corte Inglés, Carrefour, Dia, Lidl, Alcampo, Leroy Merlin, Consum, Mango, BonÀrea, Bonpreu, Decathlon, Ikea i Eroski.

La doctora en Dret i professora de la UB Pepa Burriel relaciona aquesta absència de presència femenina amb les tasques pendents que té, en general, la societat. “Moltes vegades no se’ns ofereixen els llocs de direcció perquè pensen que no podem, perquè conciliem”, introdueix aquesta experta, que concedeix que les dones continuen sent les que més s’ocupen de fills i treballs de la llar i que, consegüentment, sempre se sentiran més inclinades cap a una feina a temps parcial. El que falta allà, segons el seu parer, és posar en valor la diferència entre estils de lideratge o qüestions com que està demostrat que les empreses amb dones com a consellers delegats solen ser més productives.

Accés al finançament

Un altre element que, d’acord amb la seva lectura, complica l’arribada al cim, és que elles tenen menys possibilitats de muntar el seu imperi des de zero. “Les dones sempre han tingut (i tenen) menys possibilitats de rebre finançament que els homes”, denuncia aquesta docent.

El cert és que la situació millora a mesura que es descendeixen posicions en la cadena de comandament, tot i que són poques les empreses que poden presumir de tenir gairebé tantes executives com executius.

A tall d’exemple, el primer supermercat d’Espanya, Mercadona, té tres directores d’expansió, informàtica i relacions externes; el Grup DIA, una màxima responsable de comunicació i sostenibilitat i aviat anunciarà la incorporació d’una segona directiva al seu comitè; a Lidl només una dona capitaneja el departament de Persones i Cultura; Alcampo suma als RRHH, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), la comunicació i l’experiència de client; a Consum elles tenen el comandament de l’administració i la logística; BonÀrea té una directora de botigues i Bonpreu, una directora comercial. Amb tot, són, en línies generals, menys d’un terç dels alts directius que hi ha en cadascuna d’aquestes empreses.

Fora dels supermercats, la situació no varia gaire. El gegant Inditex destaca per tenir un consell d’administració paritari, amb cinc de 10 cadires ocupades per dones, però amb prou feines gaudeix d’un terç de directives al capdavant del dia a dia de la companyia. En el vaixell que capitaneja Marta Ortega, elles tenen la més alta responsabilitat de les línies de roba femenina i de nen de Zara, de la unitat Zara Home, d’Oysho, i la direcció de persones, logística i auditoria interna del grup.

A Leroy Merlin hi ha una única responsable d’impacte positiu en el consell de direcció, i Mango té només una consellera en el comitè d’administració i tres direccions (de 16) ostentades per dones –el vertical que uneix online i client, l’equip que se centra en la marca i les finances–, tot i que la cadena tèxtil amb seu a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) remarca que té un tercer òrgan de govern, el comitè executiu, compost per uns 30 càrrecs dels quals un 40% són dones.

¿Què fer per corregir aquesta situació? Burriel no és gaire partidària de les quotes, tot i que admet que una vegada fallen la resta de mesures són unes de les estratègies que més fàcilment poden alleujar el desequilibri. “És el pagament d’un deute històric”, confessa dir-se a si mateixa quan s’enfronta internament a aquests debats. De tota manera, per a ella, la recepta és la formació, no només en l’ambient estrictament acadèmic, sinó també en les empreses.