Les dessaladores mòbils, una solució «d’urgència però no estructural»
Diari de Girona. Els enginyers i economistes proposen que l’aigua tractada de les depuradores del litoral s’injecti als aqüífers de la zona per recarregar-los.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua l’integren tres col·legis d’enginyers (els Industrials, els Agrònoms i els de Camins, Canals i Ports) i el d’Economistes. Aquesta tarda, l’observatori va celebrar ahir a Girona la segona sessió del cicle de debats i conferències que organitza al voltant de la gestió de l’aigua, que es va engegar el desembre passat a Barcelona.
La jornada va posar el focus en la necessitat d’avançar cap a la transició hídrica, passant de l’aigua de pluja a aquella altra que aporta la tecnologia. I en aquest camí, precisament, un dels pilars és la dessalinització. «És una de les solucions que ens han de permetre arribar a fer aquesta transició, per evitar dependre del clima i produir aigua de manera constant», va explicar l’enginyer químic Guillem Gilabert, expert en la matèria.
Gilabert va concretar que a l’estat espanyol hi ha zones -posa com a exemple Eivissa o les Canàriesque periòdicament estiren aigua del mar per tractar-la i nodrir les seves xarxes d’abastament. «No cal anar massa lluny; a l’illa del Hierro, el 100% de l’aigua que es consumeix és dessalada», va explicar l’enginyer.
Ara bé, Guillem Gilabert també va subratllar que aquest model està pensat, sobretot, per a plantes grans (per a les quals hi ha una legislació específica). De retruc, l’expert també va subratllar que la dimensió d’aquestes dessaladores -pensades per a grans bosses de població- permet produir aigua potable amb menor despesa.
«Deixant de banda que res té un cost energètic tan baix com bombejar-la d’un riu, hem de pensar que si es pren com a referència una família de quatre persones, el consum energètic per abastir-la amb aigua dessalada durant un any serà el mateix que la despesa que els faci la nevera de casa», va concretar Gilabert.
Referint-se al cas de Lloret de Mar, l’expert va detallar que la proposta dels hotelers d’invertir 1,5 milions en una dessaladora mòbil per poder omplir piscines, ja d’entrada «posa en relleu la importància que té l’aigua com a motor per sostenir qualsevol activitat econòmica». Gilabert sí que creu, però, que caldria impulsar una normativa per regular la implantació d’aquestes dessalinitzadores i que «es poguessin desplegar amb totes les garanties».
«No són la solució»
Ara bé, els enginyers i economistes també afirmen que, si bé les dessaladores mòbils poden garantir aigua en contextos d’emergència com l’actual, en cap cas s’han de pensar com una «solució estructural» per a la sequera. El president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic dels Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, sosté que aquestes plantes permeten «resoldre l’abastament» en situacions com l’actual, però que cal pensar més a l’engròs.
«Està bé que sorgeixin iniciatives per posar petits grans de sorra, però la solució estructural passa per fer dessalinitzadores grans que permetin subministrar aigua a un cost raonable», concreta Oliva. I aquí, el president de la comissió reitera que la imatge de municipis del litoral esquitxats de dessaladores no és «la gran solució a llarg termini» sinó que aquestes plantes mòbils «s’han de posar en el context d’emergència que vivim ara mateix».