Les baixes laborals es disparen a Girona des de la pandèmia
Diari de Girona. L’any passat se’n van registrar un 28% més que el 2021 i un 57% més que el 2019; les malalties associades a la salut mental i a traumatologia són les que més creixen.
El nombre de baixes laborals se situa en xifres històriques segons dades publicades per la Seguretat Social. De fet, a la província de Girona, l’any passat se’n van tramitar 40.575, un 28% més que l’any anterior, quan se’n van registrar 31.482. Seguidament, el 2020 en van ser 24.007 i el 2019, 25.859. D’aquesta manera, el salt més destacat es produeix després de la pandèmia, el 2021, i l’any passat el nombre va continuar augmentant.
Tot i que cal tenir present que hi ha més treballadors donats d’alta a la Seguretat Social i, per tant, proporcionalment hi ha més baixes, si tenim en compte la incidència d’incapacitats temporals per cada 1.000 treballadors també es pot copsar aquest creixement significatiu. Si tenim present aquesta dada, l’any passat es van tramitar 45,44 baixes mensuals de mitjana per cada 1.000 treballadors assalariats. Es tracta d’una tercera part més que el 2021, quan se’n van tramitar 34,78 de mitjana. El 2020 en van ser 32,63 i el 2019, 34,61. D’aquesta manera, en el cas de la incidència, el canvi destacat es produeix entre el 2021 i el 2022.
Respecte a la mitjana de dies de durada de les baixes, es manté bastant estable en els últims anys i, inclús, s’ha reduït. El 2022 va ser de 24,9, mentre que el 2021 va ser de 28,88 dies; el 2020 de 32,63 i el 2019, de 28,64.
Un dels motius del fort augment d’incapacitats temporals que hi va haver l’any passat pot atribuir-se a la proliferació de casos de covid-19 que es va produir a principis de l’any passat, després de les vacances de Nadal, fet que va portar l’Administració a modificar el sistema d’expedició de les baixes mèdiques, perquè les consultes no tenien capacitat per atendre l’elevat nombre de treballadors afectats de coronavirus que s’havia de quedar a casa.
Seguidament, tot i que les causes es deuen a diversos motius, representants sindicals atribueixen gran part de culpa al retard en les llistes d’espera diagnòstiques i la recàrrega assistencial a l’atenció primària.
Salut mental i traumatologia
Fonts de la Seguretat Social indiquen que s’està detectant un augment tant en les baixes vinculades a problemes traumatològics com de salut mental. Rosa Maria Jaumà, metgessa de família a Banyoles, corrobora el creixement per aquests motius i destaca, especialment, el de la salut mental. «Cada vegada hi ha més problemes de salut mental vinculats a les feines, sobretot estrès, i no se’n fan càrrec les mútues laborals», lamenta Jaumà, que afegeix «el millor tractament és que hi hagi un canvi en les condicions laborals i com que això no es produeix, les baixes s’allarguen perquè també hi ha llista d’espera en les derivacions al psicòleg». De fet, matisa que la psicòloga de la seva àrea bàsica està «desbordada»; es fan molts grups psicoterapèutics i hi ha molta espera en les atencions individuals, sobretot entre la primera i segona visita.
Respecte a les baixes traumatològiques, explica que «depèn de l’afectació poden ser molt llargues i s’hi afegeix que sol caldre rehabilitació i també hi ha molta llista d’espera, per això la baixa es va allargant». Lamenta que «no pots forçar altes quan aquell pacient necessita repòs i rehabilitació».
Sectors més afectats
Finalment, entre els sectors més afectats hi ha el de la indústria i serveis. «Tota feina que comporti treballar en una cadena de muntatge i aixecar pes, sempre és un risc», explica Jaumà. Finalment, respecte al sector de serveis, recorda que des de la pandèmia han augmentat molt les baixes en el sector sanitari per la «forta càrrega assistencial».
Finalment, Jaumà remarca que les mútues haurien d’implicar-se més en la gestió de les baixes perquè el pes no recaigui en els metges de família.
En definitiva, l’augment de baixes laborals es pot extrapolar a tot el territori espanyol, segons dades publicades per la Seguretat Social, i és que l’any passat es van batre rècords històrics.
Els sectors de la indústria i de serveis, com ara el sanitari, entre els que acumulen més baixes laborals.