Les associacions turístiques de Girona busquen «revertir el discurs»
Diari de Girona. Hi ha convocada una manifestació a la ciutat amb el lema «Prou! Posem límits al turisme» • Des del sector creuen que és important valorar les seves virtuts.
Hi ha massa turisme a Girona? Cal posar-hi límits? El debat s’ha obert en diferents ciutats de l’Estat, que han començat a prendre mesures, i fins i tot la patronal Exceltur ha alçat la veu per advertir que cal anar cap a models sostenibles de creixement amb respecte cap als veïns de les poblacions turístiques. A les comarques gironines, les associacions turístiques consideren que hi ha un «discurs instal·lat que només visibilitza la part negativa del turisme». Una afirmació que es pronuncia des de diverses entitats del sector turístic i comercial gironí, a causa del recent anunci de la convocatòria per a al 6 de juliol d’una manifestació a Girona amb el lema «Prou! Posem límits al turisme», i també de les pintades realitzades a principis del mes passat en contra dels negocis de cicloturisme a la ciutat.
«Fa temps que treballem per un turisme de qualitat, responsable i sostenible a la ciutat de Girona. Si les persones que han convocat una manifestació per al proper 6 de juliol creuen que hi ha algun problema el que hem de fer és seure tots plegats -agents turístics, administracions i veïns-, en una taula i parlarne», explica el vicepresident de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Miquel Gotanegra.
«No aporten alternatives»
«El que no podem fer és criticar un sector que atrau un turisme familiar i esportiu que no provoca problemes i que dona feina a milers de famílies, i a més no aportar alternatives. Aquest tipus d’accions, com també les pintades que es van produir l’1 de maig, l’únic que fan és perjudicar enormement la imatge de la ciutat. Girona no s’ho mereix», afirma Gotanegra.
En aquesta línia, el president de Federatur, David Riba, va comentar, quan es van produir les pintades a Girona, que els empresaris han de fer feina per combatre aquest sentiment contrari al turisme i també va demanar ajuda de les administracions. Riba va explicar que la taxa turística «hauria d’ajudar» a combatre aquesta situació, ja que els diners haurien de servir per fer inversions. A partir d’aquí, el president de la patronal d’apartaments creu que molta gent veuria els beneficis del sector.
Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA), Esther Torrent, assegura que el que cal fer és «revertir el discurs», perquè, segons Torrent, «sembla que el turisme només aporti externalitats negatives i és molt important posar en valor les positives, com que molts monuments, vies verdes o parcs naturals ara com ara, probablement no existirien». «També hem de tenir clar que el turisme s’ha democratitzat i que tothom en algun moment és turista, per tant, hem d’intentar de fer un exercici d’empatia cap als turistes», afegeix Torrent.
A banda d’intentar revertir el discurs que va en contra del turisme, el sector gironí afirma que el que necessiten és «trobar un equilibri», ja que com explica el president de PIMEC Girona, Pere Cornellà, «ningú vol un turisme massiu». «El turisme a Girona és un dinamitzador de l’activitat econòmica i això ha de ser compatible amb la vida dels ciutadans gironins i del seu benestar, però el que hem de fer és compatibilitzar-ho i gestionar-ho bé», remarca Cornellà. «El turisme en conjunt a Girona no és massiu i tot el que pugui projectar una imatge de desgovern i desordre sempre és negatiu pel sector», conclou Cornellà.
Més de 200 noms del món científic i cultural van presentar un manifest que demana reduir l’activitat turística i posar-hi «límits». A les portes d’un estiu on s’espera un rècord de visitants, diverses organitzacions van voler remarcar que cal dir «prou» i van criticar la «turistització» d’algunes zones. A Girona la convocatòria tindrà lloc a la plaça del Vi.
La fi de la promoció turística
El manifest advoca per la fi de la promoció turística amb diners públics i per no ampliar cap infraestructura portuària i aeroportuària. També demana reduir l’oferta d’allotjament turístic i el trànsit de creuers fins a eliminar-los, i millorar les condicions de treball del sector turístic.
«Critiquen un sector que atrau un turisme familiar i esportiu, i a més no aporten alternatives»
El postulats sobre la necessitat de posar límits al turisme de masses han començat a ser assumits per organitzacions que no tenen res de turismofòbiques: des del lobby del sector, Exceltur, fins a instàncies polítiques locals. Ajuntaments tan allunyats políticament com el de Palma (PP) o Barcelona (PSC) han presentat mesures per frenar el turimse de masses. A la capital catalana actuaran els anomenats Espais de Gran Afluència. La justificació és simple: a partir de cert grau de saturació, a més de castigar als veïns (com es fa patent en les creixents mostres de rebuig social) tampoc s’ofereix una experiència satisfactòria al visitant.