L’energia fa cremar l’empresariat
El Punt. Els subministraments encarits posen negocis en un atzucac, on només poden “hibernar”, plegar o continuar pagant. Grans consumidors han d’optar per descapitalitzar-se per resistir.
L’impacte de l’encariment de l’energia –electricitat, gas i combustibles– és generalitzat a les llars, on hi ha el recurs prosaic d’estrènyer cinturons, però està posant contra les cordes l’empresariat, especialment les indústries qualificades de grans consumidores, però també petits autònoms com ara els flequers i restauradors. En alguns casos, com il·lustra l’empresari Joan Vila, president de la comissió d’energia de la Pimec, els rebuts han fet multiplicar en el cas de la seva empresa –la paperera LC Paper de Besalú– costos en paral·lel a l’encariment de les matèries primeres –pasta de paper i altres productes químics–, tot fent pujar el cost per tona de paper dels 130 euros de principis del 2021 fins als 740 euros de finals d’estiu. A Ceràmiques Ferrés, de la Bisbal, també amb forns continus alimentats per gas, el rebut mensual també s’ha multiplicat gairebé per cinc: dels 12.000 euros que pagaven l’agost del 2021 fins a 50.000 o 60.000 els darrers.
Però, al marge dels grans consumidors, la pressió de l’energia també està empenyent altres empreses cap a un carreró sense sortida. Els cinemes Arinco de Palamós han anunciat que avui faran les darreres projeccions i tornaran a tancar portes, perquè no es veuen amb cor d’afrontar increments d’entre un 30 o un 40% en l’electricitat. I el problema també afecta amb duresa petits autònoms que depenen d’un forn, com ara a les fleques: “Ens han pujat els costos energètics i també les matèries primeres”, critica el flequer i pastisser cassanenc Jordi Reverter. “El preu de la farina s’ha doblat en un any, el del sucre s’ha doblat en tres mesos i el de la mantega s’ha triplicat”, hi afegeix. Com a estratègia, Reverter diu: “En treballar de nit, es pot jugar amb els descomptes en la tarifa elèctrica. Tot el que ha de passar pel forn s’intenta fer de nit, abans que s’encareixi la tarifa.”
No és l’opció d’un petit negoci de pizzes de Sant Feliu de Guíxols, on la factura també s’ha quadruplicat des del sostre habitual d’entre 400 i 500 euros fins als 2.205,83 de l’agost. El seu gerent, Josep Viu, ha topat amb el topall del gas i ha aconseguit que Naturgy esmeni alguns conceptes erronis, a banda de renegociar amb altres companyies preus inferiors als 65 cèntims per kWh que li havien adjudicat “sense avís previ”. En el seu cas, treballa en horari punta, als vespres, i la cambra frigorífica i congeladors no descansen al llarg del dia. La resta del producte també s’ha encarit i, malgrat haver revisat ja preus lleugerament a l’alça, no veu alternatives viables perquè li surtin els números.
Primera protesta
Els flequers, divendres, van enarborar una apagada de llums al migdia, secundada per alguns comerços i locals de restauració. És una primera mostra del problema que està ajornant l’aplicació esglaonada del topall del gas, a mesura que vencen o es revisen els contractes elèctrics, i el fet que les temperatures benignes o elevades de l’inici de tardor no fan necessària l’activació de les calefaccions.
En el cas de petits comerços, l’impacte està sent menor un cop passada la calor de l’estiu, que demanava engegar els aires condicionats, però Dolors Guirado, vicepresidenta de l’Associació Petit Comerç i Turisme de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, va admetre que per a un petit establiment la puja fins ara ha estat assumible, però sí que les factures habituals, d’uns 70 euros, han passat a uns 150. A l’hivern, amb les calefaccions engegades i el recàrrec del topall del gas que cada cop afecta més contractes, també es pot disparar.
Si Reverter pot jugar amb la franja nocturna de la tarifa elèctrica, a altres empreses només els resta intentar negociar una millora de tarifes, com ha aconseguit Viu, però simplement perquè, en comptes de quadruplicar-se, la despesa només es dobli sobradament. En la indústria paperera, tendeixen a reduir capes en papers higiènics, de més gramatge, una opció que Vila va destacar que té “bona acceptació en mercats més conscienciats mediambientalment, com ara els països nòrdics”. Pel que fa a Ceràmiques Ferrés, en canvi, amb forns continus de 24 hores, la seva gerent, Neus Ferrés, va admetre que no tenen cap altra opció que anar fent ajustant preus a l’alça, –“Tot i que no els podem multiplicar per cinc”– i compensant pèrdues amb fons propis. No tenen la capacitat d’estoc de la indústria de la rajola a Castelló, que ha aturat forns, i van apostar pel gas com a alternativa al fuel: “I ara ens diuen que el gas és car i dolent.”