Blog

«L’endemà de les eleccions, ja havíem parlat amb ERC i ens havíem posat d’acord»

Diari de Girona. Miquel Noguer. President de la Diputació de Girona. Després d’haver revalidat la majoria absoluta a Banyoles, Miquel Noguer, torna a ser president de la Diputació en virtut d’un pacte amb Esquerra, el soci amb qui ja va mantenir una molt bona sintonia durant el mandat passat.

El president de la Diputació defensa la reedició del pacte amb els republicans després de la bona sintonia durant el mandat anterior.

Ⓟ Nou mandat a la Diputació, i de seguida es van entendre amb ERC per tornar a formar govern. Repetir el pacte va ser sempre la primera opció?

Ⓡ Jo sóc dels partidaris que quan una cosa va bé, no la toquis. I també sóc partidari que als pactes s’hi va arribar molt ràpid, no els has de deixar entretenir. En Pau [Presas] i jo ens vam reunir el 29 de maig a les quatre de la tarda al meu despatx i ens vam fer només una pregunta: si fins ara ha anat bé, per què hauria de deixar d’anar-hi? I sortint d’aquí, jo ja vaig avisar la gent del meu partit, i suposo que en Pau la del seu, de dir-los: «Nosaltres estem d’acord en reeditar el pacte que hi ha hagut els últims quatre anys i que ha funcionat molt bé, i per tant, us agrairia que ho traiéssiu de la taula de qualsevol negociació».

Ⓟ En algun moment es van contemplar altres opcions?

Ⓡ És veritat que després hi va haver gent que se’ns va adreçar a nosaltres, i suposo que també a ERC, però nosaltres vam dir: això ha funcionat bé, i junts ens entendrem bé. Però hem parlat amb tothom, i això crec que s’ha reflectit en les votacions del ple del cartipàs i d’elecció del president. Sabíem que amb la CUP seria difícil, però amb els demés no hi havia d’haver cap problema. I de fet, no n’hi ha hagut. És cert que hauríem pogut sumar amb el PSC, però han entès perfectament que si aquest pacte funcionava, tenia sentit continuar-lo. També hem arribat a bons acords amb ells, i hi continuarem arribant. És veritat que si el pacte de govern no hagués funcionat hauríem pogut explorar altres opcions, però si funciona, sóc partidari de continuar. A més, amb en Pau Presas ja ens havíem entès perfectament.

Ⓟ Per tant, el pacte es va cuinar directament des de Girona.

Ⓡ Absolutament. I a més, l’endemà. No havien passat ni 24 hores dels resultats que ja havíem parlat i ens havíem posat d’acord.

Ⓟ I les direccions dels partits van respectar la seva decisió?

Ⓡ Això va arribar a bon port, no? Doncs ja tens la resposta.

Ⓟ Tindran un equip de govern molt sòlid, amb una majoria absoluta molt clara. Quin paper haurà de tenir l’oposició?

Ⓡ En una Diputació, que la seva raó de ser és ajudar els ajuntaments, no té massa sentit una oposició acarnissada com pot ser en un ajuntament. Aquí, tots els programes i acords es fan perquè les entitats, els ajuntaments… puguin anar millor i tenir més infraestructures. Per tant, l’oposició evidentment ha de controlar i fer propostes al govern, perquè hi hagi coses que puguin anar millor, que sempre són benvingudes. Es tracta de mirar com pots ajudar més a les administracions, sobretot les més petites i amb menys recursos. Per reviure els pobles, viles i ciutats, aquesta casa pot jugar un paper important, i ho hem de seguir fent amb el màxim consens possible.

Ⓟ L’anterior mandat va estar molt marcat pel Gloria i la covid19. Quines han de ser les prioritats per aquesta legislatura?

Ⓡ Primer, seria desitjable que no hi hagués ni covid ni un altre Gloria. El Gloria és conseqüència del canvi climàtic, que ja és una realitat: ara ho veiem amb la sequera i amb les altes temperatures, i entre tots hem de mirar de posar-hi tot el que sigui possible per ajudar a mitigar-ne els efectes. Pensem que ha de ser una legislatura el màxim de normal possible. Tot i això, aquests dos esdeveniments han permès explorar la capacitat que tenia la institució de deixar algunes coses de costat i bolcar-se en ajudar en aquests dos temes.

Ⓟ De quina manera?

Ⓡ Amb el Gloria, la reacció va ser posar immediatament molts diners per ajudar els ajuntaments afectats, reconstruir infraestructures fetes malbé… vam ser l’administració que va poder ajudar més aviat els ajuntaments i resoldre aquesta problemàtica. I durant la pandèmia, vam veure com la nostra musculatura econòmica podia ajudar els ajuntaments i teníem capacitat de comprar gel hidroalcohòlic, tests, mascaretes… Vam ser capaços de posar uns 30 milions a diposició els ajuntaments perquè havien d’endarrerir el cobrament d’impostos, i no volíem que mermés la seva economia en moments de dificultat. És una experiència que tant de bo no l’haguéssim viscuda, però vam ser capaços de posar en marxa tots aquests projectes i estar al costat de les administracions i, en definitiva, de la gent.

Ⓡ Quines línies marcaran els propers quatre anys?

Ⓡ Esperem tornar a la normalitat, a les inversions programades cada any, explorar les necessitats dels ajuntaments i fer els programes adients per cobrir-les. Els hem d’ajudar a donar el màxim de serveis de qualitat a la ciutadania.

Ⓟ Una de les línies que més es va potenciar durant l’anterior legislatura va ser la d’habitatge. Seguiran en aquesta línia?

Ⓡ L’habitatge no és competència de la Diputació, sinó de la Generalitat i els ajuntaments. Però nosaltres vam començar aquesta línia la legislatura 2015-19, amb uns 100.000 euros. Ara, devem estar al voltant dels tres milios d’euros, en una cosa que no és competència nostra però que és una necessitat dels ajuntaments. I així ho hem fet

«i Després del Gloria la covid, esperem poder tornar a la normalitat durant aquest mandat»

amb diverses qüestions. Per exemple, hem ajudat escoles i escoles bressol d’ajuntaments molt petits que costen de mantenir perquè, si no tinguessin l’escola, anirien quedant mermats de gent. La gent només es quedarà als pobles petits si tenen serveis: per això, per exemple, hem col·laborat amb la Generalitat per posar fibra òptica a través de la xarxa viària. Durant la covid, vam veure que era imprescindible per poder fer teletreball.

Ⓟ La sequera es pot convertir també en una d’aquestes necessitats municipals durant els propers quatre anys?

Ⓡ Tant de bo no sigui així, però a través del Consorci Costa Brava, per exemple, ja estem treballant per subministrar aigua regenerada, a recarregar aqüífers també amb aigua regenerada o ajudant a canviar filtres. Aquesta és la nostra tasca, i això s’ha de fer.

Ⓡ Més enllà de les necessitats de cada ajuntament, la Diputació també tira endavant accions que afecten a tota la província, com la promoció de l’aeroport de Girona. Què s’ha de fer per intentar revitalitzar-lo?

Ⓟ D’entrada, amb la Generalitat i la Cambra de Comerç hem posat 1,6 milions d’euros per promocionar-lo. Posem una persona que vagi a fer de comercial a les línies aèries per vendre les virtuts de l’aeroport de Girona, que són molt diferents de les de Barcelona: és més barat, contamines menys, els avions s’hi queden menys temps… I quan tinguem l’estació de l’alta velocitat, també ha de ser un aeroport d’enllaç amb el de Barcelona. Que el Prat pugui fer volts transoceànics i que els vols més domèstics puguin venir a Girona. O per exemple, hi ha companyies low cost que a Barcelona ja no els donen més slots i que per tant han de venir a altres aeroports, com el de Girona. No cal tornar de cop als cinc milions de passatgers, però cal tornar a a anar a una mitjana que estigui bé.

Ⓟ Durant els últims anys, la Diputació ha arreglat moltes carreteres malgrat les crítiques de la CUP, que es queixen perquè s’eixamplen massa.

Ⓡ La nostra obligació és mantenir i garantir la seguretat de les carreteres de la nostra titularitat. Nosaltres procurem que no siguin ni més amples ni més estretes del compte: cal que estiguin dins del reglament i, sobretot, que es trobin en bon estat. Les cunetes i les zones d’influència han d’estar netes, les carreteres han de tenir un bon ferm, han d’estar ben pintades, i hem de reduir-hi la perillositat. I a vegades, costa molt poc fer una crítica quan no és la teva responsabilitat. Perquè, si les carreteres no estan en bon estat, l’accidentalitat és imputable al titular. Per tant, procurem tenir els nostres gairebé 740 quilòmetres de carretera en bon estat, i no eixamplem cap carretera per caprici. Tot és fruit d’un treball tècnic, hi ha una cartera de carreteres que s’han d’anar arreglant. A més, sempre ho parlem amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats. O a vegades són ells mateixos que ens vénen a veure per demanar-nos que s’ampliï una carretera, i llavors els tècnics s’ho miren.

Ⓟ Un dels casos més polèmics ha estat el de Vilafant.

Ⓡ Allà hi ha un passallís. Jo vaig escriure l’Ajuntament per dir: «Escolteu, si tan problemàtic és, us podeu quedar aquest tram, des del poble fins allà on hi ha el passallís, i si passa alguna cosa, que sigui responsabilitat de l’Ajuntament». Nosaltres ens estalviaríem tres milions d’euros, i també tota la polèmica.

Ⓡ I quina va ser la resposta?

Ⓡ L’Ajuntament va dir que no es volia fer responsable del que podia passar allà. Per tant, vam dir que d’acord, que ens ho quedàvem nosaltres, però que havíem de fer l’obra sobre el Manol per reduir la perillositat. I l’alcaldessa de Vilafant em va entendre perfectament, i de fet em va demanar que la féssim. Llavors van sortir 400 o 500 signatures en contra, de les quals només 40 eren de veïns de Vilafant. Per a mi, el més fàcil seria dir: deixem-ho córrer, que ens fan tractorades, sortim per TV3… de fet, ens van dur al contenciós administratiu i van perdre. Però no és un caprici nostre, sinó una qüestió de seguretat. En canvi, hi ha altres carreteres que s’estan treballant i no suposa cap problema: Maià de Montcal, Camós, Corçà-Madremanya, Sant Esteve de Guialbes…