Antoni Bramon, president del CATGI exposa que «aquestes dades contraposades entre els habitatges contractats i els acabats es poden explicar per diversos factors que estan alentint el ritme de la construcció i la rehabilitació, entre aquests factors hi hauria el retard en l’atorgament de llicències o el retard en l’arribada dels subministraments». A més afirma que «l’increment en els habitatges contractats, però, ens fa ser optimistes en relació a que la xifra d’habitatges acabats en els pròxims anys també augmenti».
Per tipologies, els habitatges plurifamiliars, sense rehabilitació, són els que més van disminuir, en concret hi va haver una variació de 414 habitatges entre el 2023 i el 2024, una xifra que va significar que se’n van acabar un 44,5% menys.
On més s’ha notat la baixada ha estat al Gironès. Dels 427 habitatges acabats el 2023 s’ha passat a menys de la meitat, només 187, que suposa una caiguda del 57%. De la resta de comarques només milloren xifres la Garrotxa, on ha crescut un 10% i el Ripollès on s’ha disparat la construcció a més del doble que el 2023, si bé en nombres absoluts és on menys se n’han fet, segons l’agència ACN.
A l’Alt Empordà s’ha passat de 184 a 177 (-4%), al Baix Empordà de 305 a 277 (-9%), al Pla de l’Estany de 85 a 66 (-22%) i a la Selva de 147 a 120 (-18%). Unes xifres, però, que no preocupen als aparelladors gironins que donen per fet que el 2025 repuntarà el nombre de pisos i cases acabats, gràcies a l’augment del 25% de contractació. En concret, s’ha passat de 1.882 a 2.362.
Rehabilitació
D’altra banda, es va incrementar la contractació per rehabilitar habitatges, en aquest cas, però, només ho va fer en un 3%, passant dels 1.380 de fa dos anys als 1.422 de l’any passat.
El col·legi considera que és una dada insuficient i demana que un «pacte» entre els actors. En aquest sentit, Bramon posa d’exemple el País Basc on «hi ha una cultura instaurada des de fa temps» per apostar per la rehabilitació. «Si juguem tots plegats crec que aconseguirem més coses, sense un ritme esverat perquè ja tenim exemples negatius com el 2005 quan vam construir a lo tonto. No puc estar-me de dir-ho», va assenyalar el president a la roda de premsa que ha fet al col·legi.
Un dels problemes que veu Bramon és la «poca garantia» que tenen tant els particulars com les empreses a l’hora de fer rehabilitació i rebre les ajudes que es donen, especialment amb fons Next Generation. Això ha fet que el parc d’habitatge gironí estigui «molt envellit» en relació a, per exemple, el País Basc o França, segons l’agència ACN.
Una bona notícia és que el preu dels materials s’ha mantingut els darrers mesos i fins i tot, alguns com l’acer o el ciment han reduït preus. La mà d’obra també segueix estable, fet que afavoreix possibles inversions de cara al futur.
D’altra banda, fa unes setmanes va ser Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya qui va fer balanç del 2024. Segons les seves dades, les comarques gironines van tancar el 2024 amb un total de 2.076 habitatges de nova creació visats. Tot i que en comparació amb l’anterior exercici suposa una caiguda del 12,9%, aquesta és la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008.
