L’economia gironina va créixer menys que la mitjana el 2025
Diari de Girona. Un estudi avisa que la problemàtica de l’accés a l’habitatge té efectes sobre l’activitat productiva.
Girona va tancar el 2025 amb una economia en creixement, un mercat laboral en màxims històrics i un sector exterior més sòlid que el conjunt català, però també amb senyals d’alerta en el mercat de l’habitatge. Són algunes de les conclusions que es desprenen de la Memòria econòmica de Catalunya 2025, que situa la demarcació gironina en una posició intermèdia dins el mapa econòmic català: creix per sota la mitjana de Catalunya, destaca en exportacions i ocupació, però mostra algunes fragilitats en comparació amb Barcelona, Lleida i Tarragona.
Segons les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona recollides a la Memòria, el valor afegit brut de la demarcació de Girona va augmentar un 2,9% el 2025, només una dècima per sota del conjunt de Catalunya, que va créixer un 3,0%. El registre gironí queda lleugerament per sota del de Barcelona, amb un 3,0%, i de Tarragona, amb un 3,1%, i més clarament per darrere de Lleida, que va liderar el creixement territorial amb un 3,4%.
La dada confirma que Girona manté una evolució positiva després de l’impacte intens que va patir durant la pandèmia, quan el pes del turisme va amplificar la caiguda de l’activitat. La recuperació posterior ha estat ràpida, i el 2025 consolida aquesta trajectòria, encara que sense liderar el creixement provincial. En termes generals, Girona es comporta com una demarcació dinàmica, però menys expansiva que Lleida i Tarragona en l’últim exercici.
Un dels trets més rellevants de l’economia gironina és la seva capacitat de concentrar activitat en un territori reduït. Girona és la demarcació catalana amb menys extensió territorial, però ocupa la segona posició en nombre d’empreses i de llocs de treball, només per darrere de Barcelona. En població, se situa en tercer lloc, amb prop de 838.000 residents a començaments del 2026, al voltant del 10% del total català.
La població gironina va créixer un 0,9% el 2025, lleugerament per sota del conjunt de Catalunya. La taxa de població estrangera se situa al voltant del 22%, una de les més elevades del país i molt propera a la de Lleida, que en l’últim exercici supera Girona. Aquest component demogràfic és clau per entendre tant la vitalitat del mercat laboral com la pressió creixent sobre l’habitatge i els serveis.
El mercat de treball és un dels punts més favorables del balanç gironí. Les afiliacions a la Seguretat Social van augmentar un 2,1% i van arribar a 351.360 llocs de treball a finals del 2025, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie disponible. El creixement és igual al de la mitjana catalana i s’ha produït tant entre assalariats com entre autònoms. Segons l’EPA, la població ocupada a Girona va créixer un 3,4% i es va acostar a les 400.000 persones de mitjana anual.
La millora també es veu en l’atur. El nombre de persones aturades registrades es va reduir un 6,4%, la caiguda més intensa entre les quatre províncies catalanes, fins a situar-se en poc més de 28.500 persones de mitjana anual. És el nivell més baix des del 2007. Aquest descens supera clarament la reducció del conjunt de Catalunya i situa Girona com el territori amb millor comportament relatiu en aquest indicador.
Tot i això, la fotografia no és del
Girona (2,9%) i Lleida (3,4%) marquen els dos extrems de l’economia catalana l’any 2025
El mercat de treball gironí va registrar un increment d’ocupats i un descens de l’atur
tot positiva. La taxa d’atur de Girona es va situar en el 8,4%, per sobre de Barcelona i Lleida i només per darrere de Tarragona, que continua sent la demarcació amb més atur. Això vol dir que Girona redueix l’atur amb força, però encara arrossega un nivell relativament elevat dins el conjunt català.
Per sectors, el creixement de l’ocupació ha estat generalitzat, amb l’excepció de l’agricultura, que va perdre llocs de treball. Els serveis continuen sent el gran motor de l’ocupació gironina, especialment al Gironès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva i la Cerdanya. La indústria manté un pes destacat en comarques com la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la Selva, mentre que la construcció guanya protagonisme sobretot en zones amb forta pressió residencial i turística.
El turisme continua sent una peça central de l’economia gironina. El 2025, la demarcació va registrar gairebé 4,5 milions de viatgers allotjats en establiments hotelers, un 4,4% més que l’any anterior, i 13 milions de pernoctacions, amb un increment de l’1,8%. Es tracta d’una xifra rècord de viatgers hotelers.
Ara bé, el creixement turístic presenta una diferència important segons l’origen dels visitants. El turisme espanyol va créixer amb força, un 10,6%, mentre que el turisme estranger pràcticament es va estancar, amb un avanç del 0,3%. En pernoctacions, els residents espanyols també van créixer, mentre que els estrangers van retrocedir lleugerament. Aquesta evolució contrasta amb Barcelona, on el turisme internacional té un pes molt més dominant, i amb Lleida, on el turisme nacional és clarament majoritari.
La Costa Brava es consolida com el segon gran destí turístic de Catalunya, només per darrere de Barcelona. El 2025 va assolir 4,1 milions de viatgers hotelers i 12,3 milions de pernoctacions. L’estada mitjana a la Costa Brava va ser de 3 dies, la segona més alta entre les marques turístiques catalanes, només per darrere de la Costa Daurada. Aquesta dada reforça el paper estructural del turisme en l’economia gironina, però també evidencia la dependència del litoral i l’estacionalitat en determinades zones.
En l’àmbit empresarial, la Memòria ofereix una lectura més matisada. Girona manté un pes destacat dins el teixit productiu català, però el nombre de comptes de cotització va caure lleugerament el 2025, un 0,2%, fins als 28.035 centres de treball. És una evolució pitjor que la del conjunt de Catalunya, on l’indicador va créixer un 0,2%. A més, Girona encara no ha recuperat plenament el nivell prepandèmia en aquest registre.
A escala comarcal, el creixement dels llocs de treball va ser generalitzat. Totes les comarques gironines van incrementar afiliacions, amb augments que van de l’1,0% del Ripollès al 3,3% de la Cerdanya. En canvi, el nombre d’empreses només va créixer a la Garrotxa i al Gironès, es va mantenir estable al Ripollès i va caure a la resta. Aquest contrast indica que l’activitat i l’ocupació avancen més que no pas la creació o recuperació de centres empresarials.
Exportacions
El sector exterior és un dels àmbits on Girona destaca més positivament respecte a la resta de Catalunya. Les exportacions gironines de béns van créixer un 2,7% el 2025, fins als 8.560 milions d’euros, màxim històric de la sèrie disponible. Les importacions també van augmentar, un 7,6%, fins a gairebé 4.500 milions. Tot i que les compres a l’exterior van créixer més que les vendes, Girona va mantenir un saldo comercial positiu de 4.067 milions d’euros.
Aquest superàvit és un fet diferencial. El conjunt de Catalunya presenta dèficit comercial de béns amb l’estranger, mentre que Girona conserva una posició excedentària. La fortalesa del sector agroalimentari explica bona part d’aquest resultat. Els productes carnis continuen sent la primera activitat exportadora de la demar
La indústria manté un pes destacat en comarques com la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la Selva
El nombre d’empreses a la demarcació només creix a la Garrotxa i al Gironès
cació, amb 2.217 milions d’euros, el 26% de totes les exportacions gironines i el 44% del total català d’aquest producte. Tot i així, aquest grup va caure un 9,9% respecte al 2024.
Altres sectors van compensar aquest descens. Els productes químics van créixer un 12,1% i el grup de sucre, cafè i cacau va augmentar un 35,2%. En aquest últim àmbit, Girona concentra el 38% de les exportacions catalanes. La demarcació també va assolir un màxim en empreses exportadores regulars, amb 1.322 companyies que han venut a l’exterior durant almenys quatre anys consecutius.
La comparació amb Lleida és especialment interessant. Totes dues demarcacions tenen una forta especialització agroalimentària, però mentre Lleida va veure reduir les exportacions de béns el 2025, condicionada per l’evolució del preu de l’oli, Girona va continuar incrementant-les i va reforçar el seu saldo positiu. Tarragona, en canvi, va registrar una disminució tant d’exportacions com d’importacions i va mantenir dèficit comercial. Barcelona concentra el gruix del comerç exterior català, però Girona destaca per l’equilibri positiu de la seva balança.
L’habitatge és el principal punt crític del diagnòstic gironí. La Memòria dedica un article específic al mercat immobiliari de Girona, que descriu una situació de tensió creixent tant en la compravenda com en el lloguer. El 2025, la demarcació va registrar més de 14.500 operacions de compravenda, amb un increment superior al 7%. El preu mitjà es va situar en 2.438 euros per metre quadrat, amb un augment anual del 8%, per sobre de la mitjana catalana en ritme de creixement. El preu mitjà d’un habitatge a Girona se situa al voltant dels 237.000 euros.
L’encariment és especialment intens en l’obra nova, amb un increment del 14,3%, molt per sobre de l’habitatge de segona mà. Aquest augment s’explica, en part, pels costos de construcció i la manca d’oferta suficient després d’anys de baixa producció residencial. El 2025 es van iniciar 2.834 habitatges i se’n van acabar 2.454, el nombre més alt del període analitzat. Tot i la millora, la Memòria subratlla que el dèficit acumulat és profund i que el volum actual encara és insuficient per respondre a la demanda.
El mercat del lloguer presenta una situació encara més tensionada. Al municipi de Girona, el preu mitjà del lloguer va passar dels 766,84 euros el 2024 als 816,03 euros el 2025, mentre que el nombre de contractes va baixar de 2.465 a 2.185. Si es compara amb el 2019, quan es van signar 3.572 contractes, la reducció és molt significativa. L’article alerta que la limitació de preus pot contenir les rendes dels contractes que s’arriben a signar, però no resol la manca d’oferta i pot generar una contracció del mercat disponible.
Aquest és un dels elements més preocupants per a Girona en comparació amb altres demarcacions. A Barcelona, la tensió residencial es concentra sobretot en l’àrea metropolitana; a Tarragona i Lleida, la Memòria també assenyala problemes d’oferta i viabilitat, però Girona combina diversos factors de pressió: creixement demogràfic, pes del turisme, compra estrangera, atractiu residencial, litoral tensionat i una oferta de lloguer cada cop més escassa.
La inflació, en canvi, situa Girona en una posició relativament favorable. Els preus de consum van créixer un 2,4% de mitjana anual, igual que el conjunt de Catalunya i en el nivell més baix entre les demarcacions, juntament amb Barcelona. Tarragona i Lleida van registrar increments més elevats. Aquesta moderació és positiva per a les llars, però queda parcialment neutralitzada per l’encariment de l’habitatge, que és el gran factor de pèrdua d’accessibilitat.