L'economia gironina supera la covid-19 pendent de la tardor | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

08 juliol
0
http://www.elpunt.cat

L’economia gironina supera la covid-19 pendent de la tardor

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. La recuperació el 2021, segons la memòria de les cambres, va ser la més potent a Catalunya. Es dona per fet un bon estiu, però el quart trimestre amoïna.’economia de les comarques gironines es va recuperar amb força el 2021, en què el creixement del PIB –d’un 7,5%, segons l’estimació del Consell General de Cambres– va ser el més elevat de les quatre demarcacions catalanes. És una de les conclusions de la memòria econòmica que cada any elabora la institució que aglutina les cambres catalanes, i que justifiquen per “l’efecte rebot com a conseqüència de la recuperació del sector de serveis”, amb una hostaleria que arran dels confinaments del 2020 havia arrossegat el PIB gironí a una caiguda del 14,2%.

La patacada del sector del turisme i l’hostaleria –sumada a la que encara arrossegava el comerç– pels confinaments va fer que el maig del 2020, a la demarcació, hi arribés a haver un 26% del total de mà d’obra afiliada (62.630 persones) en situació d’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), però aquest sotrac ja s’havia superat pràcticament a finals de l’any passat –quan ja només quedaven en aquesta situació un 0,6% dels afiliats– i les darreres xifres, segons explicava ahir la directora de la memòria, Carme Poveda, indiquen rècords històrics d’afiliació a la Seguretat Social, amb 361.137 persones en situació d’alta aquest juny passat. Són pràcticament 13.600 afiliats més respecte al darrer pic del 2019, però aleshores al juliol, un mes que en les demarcacions turístiques l’afiliació interanual sol assolir el sostre. Les expectatives són, doncs, que al tancament d’aquest mes s’assoleixi un altre rècord. Pel president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, s’evidencia que les empreses gironines continuen creant ocupació, i va alertar del problema que “manca mà d’obra preparada per a llocs bàsics i per a d’altres de més responsabilitat”, i va reivindicar un cop més que cal potenciar i reenfocar l’oferta formativa.

Protecció de les empreses

La “resiliència de la demanda interna”, és la virtut que ha fet resistir, per exemple, el turisme, i també els sectors de la construcció i la indústria, amenaçats ara aquests darrers per les tensions en l’abastament i preus de les matèries primeres.

Malgrat tot, la xifra d’empreses actives a les comarques gironines, que de les 28.243 del maig del 2019 s’havia desplomat fins a 25.518 el maig del 2020, s’ha recuperat fins a 28.098 a finals del maig del 2022, una xifra només un 0,5% inferior respecte a la darrera dada prepandèmica.

Els Next Generation

La tardor és ara mateix la gran incògnita per a un empresariat que aspira a treure profit dels 140.000 milions que la UE ha consignat per als fons Next Generation, per bé que Poveda va reclamar que tinguin “una gestió més àgil, sobretot per a les pimes”, que d’entrada s’estan topant amb molts interrogants i traves, a banda de l’exigència elevada de burocràcia.

L’exportació, un actiu que no va decaure ni el 2020

Les exportacions són un dels grans actius d’una economia gironina molt internacionalitzada. El 2021 van créixer un 10,7% respecte al 2020, i la xifra va quedar per sota del 21,5% del conjunt de Catalunya pel fet que es tractava d’un valor interanual. Però llastat pel fet que el primer any de la pandèmia les exportacions catalanes havien caigut un 10%, mentre que a les comarques gironines van aconseguir repuntar encara un 0,8% més respecte a un 2019 en què pràcticament havien triplicat l’increment mitjà del conjunt de Catalunya.

La inèrcia es manté en el primer quadrimestre del 2022, ja que entre el gener i l’abril les exportacions gironines han tornat a créixer un 10%, per sota un altre cop del 14% català, però partint un altre cop d’un llistó molt elevat, que s’ha frenat, segons les dades del Consell de Cambres, per la reducció d’exportacions del sector carni, el que pesa més –amb 2.000 milions d’euros el 2021–. L’any passat, el moviment cap a l’exterior de productes químics (un 22% més), de maquinària industrial (+20%) i d’altres semimanufactures (+21%) va retallar terreny a la indústria alimentària. I el conjunt d’altres béns d’equipament (+32%) va superar per primer cop els 400 milions d’euros anuals. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars a Girona va créixer fins a la xifra de 1.221, un 1,5% en conjunt més que el 2020. Les amenaces pel conflicte diplomàtic amb Algèria –que implica un 1% de les importacions catalanes– afecten poc aquí.

Els costos de l’energia i el transport, dues amenaces a l’horitzó

L’amenaça de l’encariment de l’energia plana en l’ambient de l’empresariat, per bé que fins ara s’està assumint escurçant els marges de les empreses o ja s’ha començat a notar en forma d’encariments de preus i tarifes en el segment de l’hostaleria i la restauració, com admetia el president de la Cambra de Palamós, Pol Fages. La crisi energètica és una de les principals amenaces que hi ha sobre la taula, però ahir, en un balanç del 2021 i les primeres perspectives del 2022, va quedar en segon pla en tractar-se d’una prospecció que pot ser decisiva a final d’any, però que encara és una mera especulació no consumada.

Poveda va defensar que, malgrat les “incerteses” i una previsible retallada de les previsions de creixement per a aquest exercici, “l’escenari de recessió de moment no és encara sobre la taula”, ja que caldria encadenar dos trimestres de caiguda del PIB i per ara s’encadenen alces. També va augurar que la inflació es podria contenir l’any vinent, un cop descomptats els increments d’enguany pel preu de l’energia, si no puja més, i es podria estabilitzar al voltant d’un 2 o un 3%, en consonància amb l’increment mitjà de salaris que per les cambres pot contenir una espiral inflacionista.

Tot i això, Pere Ayach, vocal de transports i infraestructures de la Cambra de Sant Feliu, va alertar també de la precarietat del sector del transport amb l’increment de preus del gasoil i la manca de xofers formats. Els aspirants haurien d’assolir diversos carnets i acreditacions amb costos de fins a 6.000 euros, que “desincentiven empreses i treballadors”. I hi va sumar el dèficit d’infraestructures que il·lustren els col·lapses dels caps de setmana a l’AP-7.