L’economia espanyola serà la més afectada d’Europa pel canvi climàtic
La Vanguardia. La renda per càpita el 2049 serà un 17,8% més baixa que sense escalfament
La renda per càpita a Espanya es reduirà un 17,8% fins al 2049 pels efectes a llarg termini del canvi climàtic que la humanitat ja ha causat fins ara, segons una recerca de l’ Institut d’ Investigació d’ Impacte del Clima a Potsdam ( Alemanya) presentada ahir a la revista científica Nature . Aquesta xifra situa l’economia espanyola com la més perjudicada d’Europa pel canvi climàtic.
Extremadura serà la comunitat més afectada, amb una minva de la renda per càpita del 21,5%, seguida d’ Andalusia (20,3%) i la Comunitat de Madrid (19,9%). Per a Catalunya s’ha estimat una reducció del 17,6%, a prop de la mitjana del conjunt d’ Espanya.
Aquestes dades no representen una previsió de decreixement econòmic, sinó la variació respecte al que passaria en absència de canvi climàtic, assenyalen els investigadors. Per tant, el creixement derivat d’altres activitats podria compensar les pèrdues degudes a la crisi mediambiental en algunes regions. Però la investigació conclou que el canvi climàtic suposa un fre per al desenvolupament econòmic.
“En el debat públic s’ha posat l’èmfasi en el cost de protegir el clima. S’ha parlat molt menys del cost que tindria l’alternativa. A la nostra investigació demostrem que protegir el clima és molt més barat que no fer-ho”, declara Leonie Wenz, directora de la investigació en un correu a La Vanguardia .
A escala global, les pèrdues derivades de les emissions del canvi climàtic realitzades fins ara s’estimen en 38 bilions de dòlars anuals a finals de la dècada del 2040. La factura sextuplica els sis bilions de dòlars que costarien les mesures per mantenir l’augment global de la temperatura per sota de dos graus respecte al període preindustrial, tal com es va establir a l’ Acord de París.
La investigació s’emmarca en la disciplina emergent de l’econometria del clima
Els danys es repartiran de manera desigual, i seran més grans en regions equatorials i tropicals que en latituds altes. Els quatre únics països on s’espera un augment de renda per càpita gràcies al canvi climàtic són Islàndia (amb un increment de 8,0%), el Canadà (7,9%), Finlàndia (3,5%) i Rússia (3,3%).
“Els països que més patiran pels danys ja compromesos [ja provocats però que encara no s’han manifestat] són els menys responsables del canvi climàtic i els que tenen menys recursos per adaptar-s’hi”, escriuen els autors de la investigació a Nature . El quartil de països que menys han contribuït al canvi climàtic fins ara patiran una minva de la renda per càpita un 40% superior al quartil de països que més hi han contribuït.
El paràmetre del canvi climàtic amb més impacte en l’economia serà l’augment de les temperatures mitjanes, que afecta la productivitat agrícola i la productivitat laboral, i a què s’atribueix el 70% de la reducció de renda per càpita.
Un altre 25% s’atribueix a la variabilitat més gran de les temperatures –la diferència entre temperatures màximes i mínimes al llarg de l’any–, que també afecta la productivitat agrícola, així com la salut física i mental dels ciutadans.
El 5% restant s’atribueix a canvis en les precipitacions, amb efectes perjudicials en l’agricultura i la mobilitat dels ciutadans, i també per les conseqüències de les inundacions. La regió mediterrània i les regions centrals d’ Amèrica del Sud seran les més perjudicades del món pels canvis en el volum de precipitacions.
Les pèrdues ascendiran als38 bilions de dòlars anuals a escala global a la dècada del 2040
El 17,8% de reducció en la renda per càpita prevista a Espanya supera el de qualsevol altre país europeu, però és inferior al dels països de l’ Àfrica, cosa que podria comportar un augment de la pressió migratòria cap a Europa.
Els investigadors no han inclòs en l’anàlisi altres paràmetres del canvi climàtic que també afecten l’economia però sobre els quals encara no és possible fer estimacions precises, com l’elevació del nivell del mar, els efectes de les onades de calor i l’augment del nombre i la intensitat dels ciclons tropicals. Per això, assenyalen que les seves estimacions són conservadores i que l’impacte real del canvi climàtic sobre l’economia serà previsiblement més gran.
“Amb aquesta investigació esperem contribuir a entendre millor com el clima afecta l’economia. Això és important per ajudar governs, bancs i empreses a incloure els riscos climàtics en les seves previsions macroeconòmiques”, declara Leonie Wenz.
Investigacions anteriors en el camp emergent de l’econometria del clima han ofert resultats amb un alt nivell d’incertesa perquè les conseqüències variaran en funció de les accions que es prenguin a partir d’ara. A més, no hi ha models fiables sobre les conseqüències econòmiques d’alguns paràmetres i la incertesa augmenta com més a llarg termini es fan les prediccions.
Per limitar aquestes fonts d’incertesa, els investigadors s’han limitat als efectes de les emissions realitzades fins ara; han restringit l’anàlisi als paràmetres els efectes dels quals sobre l’economia estan més ben estudiats; i ofereixen una primera estimació de danys a 26 anys vista.
Els països més perjudicats sónels menys culpables i els que tenen menys mitjans per adaptar-se
“Aquests danys a curt termini són resultats d’emissions del passat”, declara Leonie Wenz. “Hem de retallar les nostres emissions de manera dràstica i immediata. Altrament, les pèrdues econòmiques seran fins i tot més grans a la segona meitat del segle, i arribaran fins al 60% (de reducció de renda per càpita) de mitjana global el 2100”.