El Punt. La Covid ha accelerat el teletreball, que ha arribat per quedar-se. S’esperen més tancaments però també la creació de noves empreses.
És evident que la pandèmia ha portat molts canvis en la societat en general i en l’economia en particular. Un d’ells, el teletreball, que era evident que havia d’arribar d’aquí a uns anys –hi ha qui és més específic i parla d’uns deu anys–, els confinaments per la Covid el van acabar accelerant. És evident que tothom n’és conscient, que el teletreball ha arribat per quedar-se, i la prova és que ja s’ha aprovat una llei, i ara arriba la feina dels sindicats, treballadors i empreses per acabar d’arrodonir-ho en les negociacions col·lectives en cada un dels sectors.
En l’economia, els canvis no s’esperen de cop perquè les empreses no s’atreveixen a fer plans a llarg termini, “ja que d’un dia per l’altre tot pot canviar” i per això “s’improvisa molt”. La Covid ha provocat tancaments d’empreses i tot el sector dona per fet que n’arribaran més. Per tant, el panorama de com quedarà la situació empresarial a la demarcació encara no es veurà clar fins que no passin els propers mesos, i evidentment esperant que no arribin més onades de la Covid. De moment, el primer és veure què passa amb les “empreses fantasma”, aquelles que ara es mantenen obertes perquè encara tenen treballadors en l’ERTO però que quan s’acabin els expedients de regulació temporal d’ocupació i hagin de tornar a admetre els treballadors “veurem quantes acaben tancant”. El sector turístic és un dels més perjudicats per aquesta pandèmia, però també, segons explica el president de la patronal gironina Foeg, el del transport està patint perquè han tancat moltes petites empreses.
Queda clar que de les crisis també en surten oportunitats. Per tant, sí que hi ha hagut tancaments i n’hi haurà, però durant aquests mesos s’han obert empreses, altres han crescut, i s’esperen noves obertures perquè tothom és conscient que la Covid “provocarà noves feines” sobretot relacionades amb el món digital. El que sí que queda clar és que la pandèmia ha evidenciat la necessitat d’adquirir més productes de proximitat, i potser això també provocarà noves obertures.
Aquestes noves feines faran, però, segons la secretària general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, que molts treballadors s’hagin de posar al dia.
Actualment a la demarcació hi ha moltes empreses que funcionen, i a parer del president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, funcionen “molt bé” i “hi ha molts sectors molt potents”. “Jo era molt pessimista fins ara, i he canviat perquè penso que quan passem aquesta cinquena onada tenim una sortida aviat”, assegura Fàbrega, que manté que a Europa ja es comença a notar que l’economia s’està començant a activar.
Ernest Plana. “Ens hem de preparar per assimilar el que està arribant”
El president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (Foeg), Ernest Plana, pensa que, a part del teletreball, no ha vingut per quedar-se res, perquè “cada dia improvisem i cada dia et sorprenen coses”.
Tothom està d’acord que el teletreball ha vingut per quedar-se?
A part del teletreball, no hi ha res que hagi vingut per quedar-se. Cada dia improvisem i cada dia et sorprenen coses. Com ara el tema de la falta dels semiconductors que fa mesos que pateixen moltíssimes indústries en el món, entre elles les del sector automobilístic. El proveïdor més important d’aquests xips és a Taiwan i per diversos motius ha baixat la producció. Això semblava impossible que pogués passar, i ha passat.
Situacions com aquesta no ens haurien d’ensenyar a buscar empreses de proximitat perquè fabriquin el producte?
Sí, la pandèmia ens està començant a mostrar que les coses s’haurien d’intentar fer més a prop. I és que seria bo per a les empreses, però també per al medi ambient, perquè s’haurien d’utilitzar menys transports i menys combustible.
I ho utilitzarem?
No. No almenys per ara. Els empresaris no fan previsions a dos anys com abans de la pandèmia perquè no saps demà què pot passar. Fa uns mesos pensàvem tots que la Covid ja s’estava acabant, i ha arribat una cinquena onada i en vindrà una sisena i una setena. Tot és una improvisació total. Amb el tema dels semiconductors que et deia abans, no hi ha peces per a cotxes, i ningú sap quan tardaran a arribar. No pots entregar perquè no els tens. Hi ha marques que a l’exposició han de posar cotxes usats perquè no en tenen de nous. Què n’aprenem, d’això? Doncs que cada vegada es fusionen més empreses per fer hòldings més importants.
Com veu les empreses gironines després de la pandèmia?
Sempre havia dit que les empreses gironines són fortes. Són empreses familiars, petites i mitjanes, que han anat subsistint perquè quan fallaven els recursos de l’empresa, per amor propi l’empresari feia el possible per poder-la tirar endavant i moltes vegades utilitzant els seus propis recursos o aquells diners que havien arraconat a casa seva per disposar d’uns estalvis per al dia de demà. Però això sembla que podria acabar-se. Els bancs es fusionen i per tenir diners a les entitats bancàries et cobren. Què els passarà ara, a les petites empreses per poder pagar? Que els passarà si tenen diners al banc? No ho sé. Ens hem de preparar per als canvis i assimilar el que està arribant.
Les empreses gironines, però, continuen exportant; per tant sembla que continuen fortes?
Sí, sí. Però cada vegada és més difícil tenir una empresa. L’empresari avui dia necessita molts recursos econòmics i personal especialitzat, que no n’hi ha.
Ara hi ha molta gent a l’atur. Encara no es troba personal especialitzat?
És cert que hi ha molt d’atur, però per fer de manobre, no pas per fer feina especialitzada. Els que tenen estudis, molts han marxat i altres s’estimen més estudiar una carrera i no pas formació professional. Avui dia un paleta guanya més que una persona amb carrera.
La secretària general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, assegura que, a més del teletreball, la Covid està accelerant la digitalització de l’economia i ha evidenciat la precarietat laboral.
Quins canvis ha portat la Covid?
Han canviat força coses, però potser el més significatiu és la irrupció del teletreball, que ha vingut per quedar-se. Aquest és un gran canvi disruptiu pel que fa a relacions laborals i des del punt de vista de sindicats, perquè crèiem que s’havia de regular com s’ha fet amb la llei, però que ara haurem de treballar amb les negociacions col·lectives. A més, hi ha la part de la digitalització de l’economia, que implica canvis en els treballadors.
Quins canvis?
Posar-se al dia en tots els temes digitals. Això suposarà un canvi de llocs de treball, canvi d’hàbits de moltes coses, i tindrà molts impactes en el mercat de treball. La pandèmia també ha evidenciat la precarietat laboral que ja existia des del 2008.
I que no s’havia resolt.
No. La Covid hi ha posat una lupa d’augment. Fins ara molta gent anava subsistint amb dificultats, però ara s’ha vist que tenim uns nivells de protecció molt baixos, per una banda, per la precarietat del món de treball a causa d’aquest context legislatiu de la reforma laboral que fa debilitar la posició negociadora dels treballadors i sindicats, i per l’altra, per un model productiu que generava molta precarietat perquè estava basat en un mercat de treball i teixit productiu de poc valor afegit que no s’ha aguantat quan ha vingut la crisi.
A Girona hi ha uns 9.000 treballadors en ERTO. Qui absorbirà tots aquests treballadors després de l’estiu?
La demarcació depèn molt del sector turístic i del sector serveis, on hi ha molts treballadors amb baixes qualificacions. El problema ara serà reabsorbir aquests treballadors, que necessitaran un procés de orientació en funció de cada persona.
Qui ho ha de fer això?
Això ho haurà de fer l’administració, i aquest procés ha de ser individual. En l’anterior crisi, molts treballadors de la construcció van anar a l’hostaleria, però ara, quan s’acabin els ERTO, molts treballadors es quedaran sense feina, i la construcció, que està mancada de mà d’obra, els podria absorbir, però els caldrà actualitzar-se perquè la construcció ha canviat en aquests deu anys.
Jaume Fàbrega. “Hem rebut un cop fort i tots ens replantegem coses”
Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona, assegura que hi ha moltes empreses que funcionen, i molt bé, i que hi ha sectors potents, i creu que quan superem aquesta cinquena onada tindrem “una sortida molt aviat”.
La pandèmia ens ha fet prendre consciència?
La societat ha pres consciència del món de l’empresa i de les relacions laborals. Els treballadors han pres consciència que la feina ha de tenir un sentit, i l’empresari i l’empresa, que ha d’aportar més a la societat, perquè se li demana que no es limiti a oferir feina i pagar impostos, sinó que ha de fer un pas més. Tots plegats com a societat hem rebut un cop molt fort i tot ens replantegem coses. Evidentment no serà un canvi d’avui per demà.
Què busca el treballador ara?
Ja no busca el que buscàvem nosaltres quan ens incorporàvem a una empresa, sinó que busca enriquir-se des del punt de vista professional. Abans només es valorava la vessant econòmica.
Potser perquè ara hi ha més incertesa?
Precisament perquè hi ha tota aquesta incertesa es produiran tots aquests canvis que sembla que estan arribant. Hi ha un concepte més de responsabilitat, de retribuir per la productivitat, de controlar de forma diferent el que cadascú aporta a l’empresa.
La Covid provocarà noves feines?
Noves feines i noves exigències dels consumidors en l’aspecte sanitari, ja que prenen consciència de la importància de tenir un ambient sa des del punt de vista de virus i bacteris. Estic convençut que alguns restaurants d’això en faran bandera i que hi haurà gent que només anirà a restaurats d’aquests. Pel que fa al turisme, ja hi ha hotels i establiments que estan treballant per oferir ambients amb molt poca o baixa possibilitat de contaminació.
Com veu l’empresa gironina actualment?
Hi ha moltes empreses que funcionen, i molt bé, i hi ha sectors molt potents. Soc optimista i penso que quan passem aquesta cinquena onada tindrem una sortida molt aviat. Una altra cosa és el sector turístic, que ho passa més malament perquè aquesta darrera onada ens ho ha desmuntat tot.
