L’economia catalana es va desaccelerar al tercer trimestre de l’any en créixer un 0,1%
Diari de Girona. La taxa interanual de millora del PIB es va situar en el 4%, dues dècimes per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat, gràcies a la fortalesa mostrada per part del consum privat.
Frenada. L’economia catalana va reduir el creixement durant el tercer trimestre fins al 0,1% respecte el segon, segons l’avenç publicat ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta evolució, amb una alça encara molt menor que la mitjana espanyola, que va ser del 0,2% en el mateix període, situa la taxa interanual en el 4%, dues dècimes per sobre de la mesura espanyola i nou dècimes menys que al període abril-juny.
La desacceleració de l’economia catalana, com passa amb el conjunt de l’espanyola, és molt destacable si es té en compte que al segon trimestre l’increment respecte el període gener-març va ser de l’1,4%. I també es reflecteix en la taxa interanual, que el segon trimestre va ser del 4,9%. Aquesta reducció del ritme d’activitat està molt relacionada amb l’evolució registrada per la inflació, que a Catalunya es va situar al setembre en el 8,5%, per sota de la mitjana espanyola del 8,9%. La dada d’octubre encara no s’ha donat a conèixer per a les comunitats, però per a la mitjana espanyola va ser del 7,3%, una rebaixa considerable, però encara un nivell alt.
Des de la Generalitat destaquen la resistència del consum privat i l’impuls d’un estiu sense restriccions sanitàries. L’executiu català afirma que les dades més recents «suggereixen un deteriorament de l’activitat durant els propers mesos, amb un debilitament tant dels indicadors de consum (com el comerç al detall i la despesa amb targetes) com dels principals indicadors d’activitat, en un context d’encariment de costos intermedis i d’augment dels preus».
Millora del dinamisme
Tot i això, es preveu «que l’activitat guanyi dinamisme a partir de la primavera, a mesura que les tensions als mercats de l’energia afluixin, millorin els problemes d’aprovisionament i es reforci el desplegament dels fons de la UE. El Govern de la Generalitat calcula per a aquest any un augment del producte interior brut (PIB) del 4,4%, que reduiria l’exercici a l’1,7%. L’any 2022, l’evolució d’aquest indicador encara es beneficiarà de la forta embranzida de la inversió i de les exportacions, però el 2023 es reduirà el dinamisme, segons els càlculs.
La Cambra de Comerç ha variat les seves previsions, en rebaixar el creixement per a aquest any a Catalunya fins al 4,3%, una mica més del previst, però l’ha rebaixat fins a l’1,6% l’any que ve. Si en les previsions anteriors la principal amenaça per al creixement era la inflació, ara ha passat a ser la pujada dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu, situats ja des de dijous passat en el 2%. A més, hi ha la persistència de la inflació, ja que, segons la cambra, l’any que ve l’índex de preus del consum (IPC) de l’exercici serà encara del 5,2%.
Turisme com a motor
El sector dels serveis, el de més pes a Catalunya, va registrar una taxa interanual de creixement del 6%, 1,1 punts per sota del trimestre anterior. Destaquen, en tot cas, l’evolució de l’hostaleria i la restauració juntament amb el transport aeri, que van fer una estrebada gràcies al turisme.
Van ser els components de l’economia els que més van beneficiar el conjunt i que més van contribuir al resultat final, atès que el turisme, un dels elements més dinàmics aquest exercici, té a Catalunya un pes més gran que la mitjana espanyola. També van registrar una evolució positiva el comerç a l’engròs o les activitats relacionades amb el transport. L’anàlisi de l’Idescat destaca també al sector dels serveis l’evolució experimentada per les branques d’activitat relacionades amb els serveis jurídics, informàtics, de seguretat i de publicitat. La indústria, per part seva, ha experimentat un descens interanual del 2,4%, menor en dues dècimes que el trimestre anterior, però seguint en terreny negatius. Una de les branques més afectades és la metal·lúrgica per l’augment dels costos energètics.
En canvi, van contribuir al creixement del sector secundari la fabricació de productes farmacèutics, de productes de cautxú i matèries plàstiques i de maquinària. La construcció va registrar una taxa interanual del 2,7% i l’agricultura va patir una caiguda del 15%.