L’atur i els afectats pels ERTOs continuen a l’alça a Girona
Diari de Girona. La província tanca el febrer amb més de 51.000 desocupats, un 34% més que fa un any. Hi ha 21.401 treballadors en expedients temporals d’ocupació, 2.455 mes que al gener.
El febrer del 2020 va ser l’últim mes «normal» abans de la irrupció de la covid. La comparació amb el mes passat deixa en evidència el cràter que la pandèmia ha deixat en l’economia gironina, amb un atur i uns ERTOs que van seguir a l’alça durant el segon mes del 2021. El nombre de desocupats es va situar en 51.025 a Girona, un 34% més que els que hi havia fa un any. És a dir, 13.000 persones més sense feina com a resultat del coronavirus. Són nivells similars als de l’anterior crisi econòmica, que a la província va mantenir uns números així d’elevats almenys fins al 2015. Però amb la diferència que actualment hi ha milers de persones en ERTO que no figuren a les llistes de l’atur. A Girona cada vegada n’hi ha més. El darrer còmput del Ministeri de Treball indica que a la província hi havia 21.401 treballadors en aquesta situació de regulació temporal d’ocupació, 2.455 més que no pas al gener.
La destrucció de llocs de treball també és evident respecte al febrer del 2020. En l’últim any la Seguretat Social ha perdut 8.000 afiliats, una xifra nefasta. En comparació amb el mateix mes de l’any passat, l’afiliació va ser un 2,6% inferior. Però aquí es comença a observar un petit canvi de tendència. El febrer passat hi van haver 1.431 registres de més a la Seguretat Social respecte al gener. Això indica una lleugera millora, d’un 0,34%, en la situació laboral de la província.
De moment, però, els efectes de la pandèmia s’han fet notar de valent. El sector serveis segueix essent el gran damnificat de la covid. Tres de cada quatre aturats pertanyen a aquest àmbit (37.116 persones). La indústria ha deixat 4.944 persones a les llistes del SEPE, mentre que la construcció suma 4.322 treballadors aturats. El sector primari té 1.629 desocupats, i els 3.014 restants no treballaven amb anterioritat. En l’àmbit espanyol, la tercera ona està consumint el vigor de la recuperació del mercat laboral, després de gairebé un any des de l’inici de la pandèmia. L’atur també segueix a l’alça i ja supera la cota dels 4 milions d’aturats, fet que no succeïa des del 2016. També van pujar els ERTOs, que repunten fins als 900.000 afectats; a més de 500.000 autònoms que estan cobrant un cessament d’activitat a causa de restriccions sobre els seus negocis.
I mentre les cues virtuals del SEPE s’engreixen, l’economia no genera noves ocupacions en la mateixa proporció, amb diversos dels seus motors engripats, com l’hostaleria, el comerç o el turisme. La Seguretat Social va sumar 20.632 nous afiliats al febrer, el registre més discret des del 2013 quan la crisi financera donava les seves últimes fuetades i va tancar el mes en els 18,85 milions d’ocupats.
A diferència d’altres mesos, en els quals Catalunya recentment ha registrat estadístiques per sota de la mitjana espanyola, aquest febrer no ha sigut així. Les quatre províncies catalanes van crear més ocupació i van generar menys atur. Els afiliats a la Seguretat Social van pujar en 12.348 persones al febrer a Catalunya, fins a un total de 3,35 ocupats. I en l’estadística d’atur va augmentar en 4.209 aturats a Catalunya, fins a un total de 512.290 aturats.
Les reaccions
El Departament de Treball va constatar el pitjor augment en 9 anys de l’atur al febrer però es mostra esperançat pel creixement de l’afiliació. UGT va lamentar que els ERTOs «no han pogut impedir la destrucció d’ocupació i l’increment de l’atur». CCOO va avisar que les dades d’atur mostren que «s’accentuen les conseqüències nefastes» de la pandèmia en el mercat laboral. Foment va reclamar suprimir les «normes obstruccionistes» que impedeixen reduir plantilla en cas d’ERTO.