L’atur de llarga durada marca el pitjor registre en 11 anys a Girona
Diari de Girona. La desocupació de 12 mesos o més supera per primera vegada els 25.000 afectats a la província, el doble que els darrers anys. A l’inici de la pandèmia hi havia 13.100 persones en aquesta situació.
L’atur de llarga durada s’ha duplicat a les comarques gironines en temps de pandèmia. Segons les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat, a finals de març hi havia 25.718 desocupats amb 12 mesos o més a les llistes del SEPE (6 mesos en el cas dels joves de fins a 24 anys). És el doble dels que hi havia el mateix mes de 2020, el mes d’inici de la pandèmia, quan a la província el nombre d’aturats de llarg termini era de 13.100.
En comparació amb l’últim any «normal», el 2019, el nombre de desocupats de llarga durada s’ha multiplicat per dos respecte els 13.402 que hi havia aleshores. De fet, és la primera vegada en 11 anys que es supera el llindar dels 25.000 aturats de més d’un any. En les pitjors èpoques de l’anterior crisi econòmica la xifra s’hi va acostar, però en cap cas superar. L’any més negatiu en aquest aspecte va ser el març de 2014, època en la qual els anys de recessió econòmica arrossegaven 23.991 afectats en aquesta situació.
En paral·lel, la taxa d’atur juvenil a Catalunya duplica la mitjana europea, segons les últimes dades publicades per l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat). La mitjana d’atur entre els joves de 15 a 24 anys a la Unió Europea és del 16,9% el 2020, mentre a Catalunya és d’un 34%, segons dades recollides per ACN. La taxa d’atur total també és significativament més alta que la mitjana de la UE. El 2020 Catalunya va registrar una taxa del 12,6,%, mentre que la mitjana europea va ser del 7,1%. En general, la taxa d’atur entre persones de 15 a 74 anys va augmentar a la majoria de regions de la UE durant el 2020 a causa de la pandèmia. L’Eurostat destaca que la regió amb la taxa d’atur juvenil més alta a la UE és Melilla amb el 71% dels joves d’entre 14 i 24 anys a l’atur.
A Melilla la segueixen la regió grega de Grècia Central amb un 63,6%, Ceuta (63,1%), Mayotte a França (55,4%) i les Illes Canàries (51,6%). En més del 96% de les regions de la UE, la taxa d’atur dels joves era almenys el doble que la d’atur total de cada regió. Per contra, la taxa més baixa es va registrar a la capital txeca, a Praga amb un 5,0%.
Desocupació juvenil, desbocada
L’atur juvenil a l’Estat espanyol puja fins al 38,3%, una dada molt per sobre de la mitjana europea i també lleugerament més elevada en comparació a Catalunya. En conjunt, l’Estat espanyol registra dades d’atur superiors a les de la mitjana europea amb una taxa d’atur del 15,5%. Gairebé la majoria de les comunitats autònomes espanyoles es troben dins del grup de regions de la UE amb una taxa d’atur més elevada superior al 14,2%, especialment al sud. Només el País Basc i Navarra es troben dins de les regions europees amb un atur més baix del 10,6%.
Només el 10 per cent dels menors de 30 anys sense feina tenen dret a una prestació d’atur, segons va denunciar la secció juvenil de la UGT, Avalot, dijous passat en una acció reivindicativa a Girona i en altres punts de Catalunya, on van escenificar «l’enterrament del jovent de la classe treballadora» que ha quedat «devastat» per la COVID.
El sindicat va elaborar l’informe «Generació enterrada» per exemplificar que la crisi s’ha acarnissat amb els joves que no només tenen una taxa d’atur que duplica la general sinó que es queden sense cap protecció quan perden la feina perquè molts treballaven amb un contracte amb pràctiques o en negre i no tenen dret a una prestació.
450 milions en polítiques d’ocupació a Catalunya
Catalunya rebrà 449,8 milions d’euros per finançar els seus programes d’ocupació, inserció laboral i qualificació, dels 2.794 milions distribuïts pel Govern en les Conferències sectorials celebrades aquesta setmana. La Generalitat rebrà el 16,1% dels fons assignats entre els ministeris de Treball i Educació per a polítiques actives d’ocupació i formació; una inversió que reverteix les retallades de més de 80 milions d’euros experimentats l’exercici anterior i que torna a nivells del 2019; segons van fer públic des del Departament de Treball en un comunicat.